Fecha de publicación: Jan 10, 2013 1:41:5 PM
Feia uns díes que em plantejava si fer un post d'aquests de resum sobre l'any que acabem de deixar enrera i, finalment, he optat per ser fidel als meus principis un dels quals diu que perque sempre t'estigui perseguint el dubte sobre si fer o no fer una cosa, millor fes-la i en tot cas ja t'enpenediràs, o no.
Així doncs, i tornem per unes ratlles al 2012, any que vam rebre a Eïvissa, tot i que el mateix primer de gener ja tornàvem a casa, degut a que va ser una escapada màgica, li volia tornar fer referència, després, com passarà ara, amb aquests mesos d'hivern, foscos i freds és més difícil fer cosetes, així que vam parar de 'fer el turiste' fins que la Mireia Bastardes ens va convidar a casa dels seus pares a Reus.
A partir d'allà, vam tornat a incrementar el ritme de 'viatges', el qual degut a diferents motius havia minvat. El motiu principal, ha estat en Pauilolo, el qual, aquest any ja l'hem fet oficialment membre oficial des Diaris.
Amb ell al cotxe va recòrrer el País Basc durant la setmana santa, en un dels highlights de l'any, el viatge proper anual, properes han estat moltes també les visites que hem fet ben aprop de casa, i és que any rere any et pots meravellar de l'infinitat de coses dignes de veure a les que arrives sense fer kilometrades infinites ni hores d'espera en aeroports. Una mica més lluny, a la Cerdanya, i sense en Pauilolo vam anar a passar un cap de setmana a finals de juny, i vam quedar tan fascinats que un dels propòsits viatger pel 2013 és tornar-hi.
Hem creuat la Jonquera en dues ocasions, la primera, la clàssica visita al Visa Pour l'Image, on aquest cop vam aprofitar per passejar-nos també per la zona, i el segon cop, amb la La, vam visitar una de les regions més boniques de França i potser d'Europa, el Perigord Noir, on amb base a Sarlat vam gaudir de poblats, paisatge i gastronomia per igual.
I per últim el viatge estrella de l'any, Bòsnia i Herzegovina, un país petit, però que por molts motius, algun de dolent però la majoria boníssims, ens va marcar. A més la primera experiència a un lloc, en teoria complicat amb en Pau va ser tot un èxit,la qual cosa ens va reforçar en la idea de que per tenir nens no tens perque aturar-te, sols que també has de viatjar a partir dels seus ulls.
Aquest ha estat el nostre 2012, no ha estat el més extens, ni el més exòtic, però mirant l'equip, només li puc posar una nota EXCEL·LENT i el propòsit que el '13 sigui igual. Ara per ara no ens plantejem cap lloc en concret. Tot i que pensants i planificats en tenim uns quants.
2012: excel·lent
2011: bé