08012 - Vila de Gràcia - Passejades Confinades

A tocar d’aquesta plaça, hi ha la de la Llibertat, amb el mercat modernista de mateix nom, dissenyat per Francesc Berenguer, un dels ajudants de Gaudí i, on vam esmorzar, entrepans de truita de patates sense ceba i de panceta, boníssims, aigua i cafè amb llet, 9.6€, la veritat és que tant el mercat, tot i ser petitó, com l’esmorzar, com els productes de les parades (vam veure una tonyina que tenia una pinta brutal), els posem al top dels diferents que hem anat veient. Vam tornar a Gran de Gràcia l’artèria que travessa el barri (i per on passen massa cotxes) on vam veure les darreres (que no pas les pitjors) cases modernistes, i és que Gràcia, abans de ser el barri revolucionari, transgressor i un lloc d’ambient nocturn, va ser una vil·la on molts burgesos barcelonins pujaven a estiuejar, quedant de mostra algunes tribunes, com la de la casa gran de Gràcia amb Travessera que res tenen a envejar a les de les cases de l’Eixample.

Un cop travessat Gran de Gràcia direcció Besós, ja s’entra en la part de Gràcia que a tothom li bé al cap, botigues “molones” i alternatives, bars moderns... i és que poc després s’arriba a la plaça Rius i Taulet de la vila de Gràcia, aquí si s’ha de canviar de nom a una plaça és fa i punt. I és que Rius i Taulet era l’alcalde quan Gràcia es va annexionar a Barcelona. La plaça, clar símbol del que és Gràcia un espai obert on conflueixen diferents carrers amb terrasses per prendre quelcom destaca per tenir la seu de l’ajuntament del districte (també obra de Berenguer) i per la torre del Rellotge, un símbol polític i d’esquerres des de que a finals del s. XX va estar repicant sense parar durant la guerra colonial que Espanya tenia al Marroc.

Una mica mes amunt hi ha la plaça del Sol, amb un refugi construït durant la guerra civil, actualment (o quan es podia), és un dels centres neuràlgics del bullici nocturn.

Després de passar la plaça de la revolució, vam baixar fins el mercat de l’albasseria, el segon mercat de Gràcia... del que ja no en queda res més que l’estructura, una imatge molt bonica que esperem que es mantingui i que s’hi faci una zona verda a sota, estil parc central del Poblenou i de les que tan mancades està aquest barri.

Després de vagarejar una estona tot buscant els pisos de les amigues de la Mireioneta que viuen o han viscut al barri, fins a tres, i després de passar pels cinemes Verdi, un clàssic del barri i de Barcelona per veure cinema d’autor, vam arribar a la plaça de la Virreina, que destaca per ser la que té més arbres... i per una botiga de xocolates amb molt bona pinta.

Va acabar la ruta de la lonely arribant-nos fins la plaça del Diamant, una plaça molt literària però que certament no saps perquè, però no té tant encant com les altres.

Tot i que vam arribar al final de la ruta de la Lonely Planet, i gairebé al final del barri, que acaba a la travessera de dalt, dos carrers més a dalt, havia vist al google maps un punt que m’intrigava, la plaça de les dones del 36. Així que cap allà hi vam anar, i el que en principis semblava un forat entre cases al que li havien posat un nom interesant va acabar sent una plaça preciosament senzilla, amb uns colors pastel que ni a França, un indret que ens va atrapar i encisar amb una façana “verda” amb un jardí vertical que produeix energia per alimentar als fanals de la plaça i, “l’homenatge” a les dones del 36, una generació la de les meves/nostres àvies que certament es mereixen moltes coses que no van poder tenir/gaudir. I canviant d’objectiu, va deixar les places fins arribar a la casa Vicens, si bé a Gràcia vam trobar cases modernes i modernistes per igual, la casa Vicens, que pertany a aquestes últimes destaca per la seva extravagància, de fet, el seu color vermell ens va semblar fins i tot una mica massa, però realment les seves formes i guarniments en el que va ser el primer encàrrec d’Antoni Gaudí ja deixen clar que era un geni.

Havíem creuat el barri de baix a dalt i d’esquerra a dreta, així que només podíem fer una cosa, baixar, vam retornar per Gran de Gràcia fins travessera, doncs la Mireioneta volia veure una papereria (i es va quedar tranquil·la al veure que encara hi és) i després de fer un cafè al Yesterday, un dels bars de la trinitat de bars macos seguits que hi ha al riera sant Miquel, els altres dos són el Taca de Cafè i el Dolça i Tano vam desfer les passes fins el cotxe per donar la passejada per tancada...

Però no el codi postal doncs el diumenge següent hi vam tornar, amb els nens per visitar la casa Vicens, (12€ cada adult, gratuït els nens i 1.5€ de despeses de gestió, que comprant-ho tu per internet té tela).

Vam tornar a aparcar al jardinets de Gracia, i vam remuntar aquest passeig passejant-lo tranquil·lament doncs les diumenges està tallat al trànsit, tot i així, una tònica d’aquest barri, estan tot força tancat.