Com cocodrils a Nimes
Fecha de publicación: Jul 13, 2013 9:52:10 PM
Triguem ben poc a entendre perque Juli Cèsar va enviar a la Nimes romana als centurions que li van servir a la guerra del Nil i van instaurar com a emblema de la ciutat el cocodril que encara és present a molts llocs de la ciutat. Havíen de ser persones acostumades als més de 30º de temperatura que no hem baixat avui en cap moment (arribant a 39ª!!!). La calor, humida, xafogosa, enganxosa, tot això que si un avi d'en Pauilolo s'està llegint l'entrada sap perfectament el que es pot arribar a patir, ha estat la primera impressió de la nostra visita a Nimes, per sort hi ha hagut de més positives...
... un cop aparcat el cotxe ben aprop del casc antic (hem arriscat no pagant la 'zona blava' perque no teníem clar si tocava pagar... i ens ha sortit bé!), ens ha rebut un 'torero' de bronze, com 'convidant-nos a embestir' una ciutat en la que l'afició pels toros és ben visible en molts indrets... cartells de corrides (fins i tot donen els encierros de san Fermín en els bars), disenyadors amb motius de toros,...
Ara bé, darrera del torero s'imposava solemne, l'amfiteatre de Nimes, on fan les corrides, els concerts i els principals actes de la ciutat, llàstima (o no), que l'únic dia que tanca és, precisament, el 13 de juliol per tal de preparar els focs pel dia nacional de Franç, i ens hem hagut de conformar en veure per fora els dos pisos d'arcades en un estat de conservació força bó per la poca reconstrucció que té. A més tenint en comte que de circs romans ja n'hem vist uns quants, entrar, segurament no ens hagués aportat res de nou.
I darrera del circ, tot el casc històric de Nimes, un barri que ens ha anat atrapat poc a poc, els ja clàssics edificis de colors pastel amb finestres de fusta, macos, però ja molt coneguts de les nostres experiències pel Rosselló, han donat pas a un munt de botigues d'artesans locals amb dues virtuts, la primera era que tot era molt autèntic, maco i original, i la segona, que teníen aire acondicionat! així que era molt més fàcil voler entrar.
Hem caminat fins la catedral barroca de San Castor, que a veure... apart d'assimètrica... i que la plaça on està és macota... doncs poca cosa més, i l'altre punt destacable és la Masion Carré, un temple romà conservat fins els nostres díes amb molt poca rehabilitació (això diuen), però sigui com sigui, és molt maco, molt blanc i molt ben fet (sembla casi més grec que romà).
Després d'aquesta passejada, hem parat a dinar al mateix carrer de la Maison Carré, a un lloc anomenat Constantine, modernet i ons han servit molt bé, dues fòrmules que consistien en una amanida d'esbergínia amb tomaquet, rúcula i parmesà, més uns xampinyons farcits de peix (molt bons) sobre base de sopa de meló d'espaguettis amb salsa de tomàquet i ametlla més postre. Un tallat, una coke i un plat d'arros amb tomàquet, més molts de l'eau... 32€, hi repetiríem!
Hem desfet camí passant de nou per l'amfiteatre fins el cotxe i hem conduit fins els jardins de la Fontaine. La part de baix és espectacular, però en Pauet estava mig clapat i de no gaire bon humor, abanda de la calor, així que els hem vist desde el cotxe, abans de vorejar-los fins que hem trobat un camí que ens ha deixat ben aprop de la part de dalt dels jardins (són molt grans i agradables per passejar) allà hem arribat fàcil fins la torre Magna (resta de les muralles romanes de la ciutat, totalment prescindible) i gaudir d'unes vistes de la ciutat just abans de deixar-la per agafar el cotxe, hem atravessat paratges bucòlics, rius amples amb el començament dels alps al fons, muntanyes per totes bandes i algun petit cam de lavandes fins arribar a Grenoble, des d'on escribim ara i on estarem les properes 3 nits, bé de fet estem a Voreppe però....
Però que això ja és una altra història i ja l'explicarem!!!
