Croàcia. Dades

General

Transport

Per anar del nostre apart-hotel a Mlini fins a Dubrovnik, un dia vam anar en Uber per 90kunes (uns 12€) i vam tornar en un taxi oficial (sense taxímetre) per 120kunes (20€) tot i que juraríem que el taxista ens havia dit un altre preu, i l’altre dia vam anar i tornar en bus, on cada trajecte ens va costar 54kunes els quatre (7€).

MliniViure

• Villa Adriatic: ens costa descriure i avaluar el nostre apartament a Mlini. Per una banda l’accés és molest ja que hi ha moltes escales que amb maletes sempre fa mandra. L’apartament era d’aquests totalment ‘estival’ encarat al mar, amb unes vistes a l’adriàtic correctes però no espaterrants, ampli però perquè no hi havia ni tele ni res per cuinar, era una habitació amplia, no un apartament. Per altra banda, la piscineta ens va anar de conya pels nens, el wifi anava bé, l’entorn també i el fet de tenir esmorzar inclòs i sopar casolà és un plus impressionant. De fet vam acabar sopant allà cada dia. Sopes, verdures, peixos, carn, fruites... I és que l’Amer, un croat totalment italianitzat d’aquells del que ja se li veia de lluny que no t’havies d’en refiar un pel però que estava totalment atent pels hostes (creiem que ell només veure’ns ja va veure que soparíem allà cada dia. Dit tot això, si hi tornéssim, sempre en època estival, doncs només treballen ‘en temporada, i descanses la resta, probablement repetiríem. Al final per 4 nits de mitja pensió i el trànsfer fins l’aeroport vam pagar 212€.

Menjar

• Flamingo: hotel-restaurant a peu de carretera on vam dinar a base de pizzes i amanides, amb postres i tal per 302kunes (40€). correcte sense més. Vam anar a petar aquí al equivocar-nos de camí per anar a la platja. Per sortir del pas.

  • Kogo: hamburgueseria davant del centre comercial de Mlini, estil MacDonalds on vam menjar 4 menús (bons) i vam pagar 430kunes (58€). Això sí, amb el menú vam quedar ben tips.

Dubrovnik

Oci

• Muralles: les vistes són espectacular i el passeig paga la pena, és allò que dius, s’ha de fer, però també ho pagues, pujar dos adults i dos nens ens va costar 350kunes (47€).

Menjar

• Pizzeria Domenica: dins de la infinitat de restaurants per a guiris que hi ha al casc antic de Dubrovnik, vam tenir força sort amb aquesta pizzeria, doncs les pizzes eren grans (com va ser la tònica habitual al viatge, ens vam endur menjar) i bones. Seguint l’altra tònica de Dubrovnik, era més aviat caret. Un dinar de pizzers ens va costar 455kunes (62€).

  • La Muralla: un bar, que era maco per com era, molt al final del recorregut de les muralles, allà on ja la calor era insuportable, allà vam fer figa i vam cedir a prendre’ns dues aigües de mig litre i pagar més de 5€ per elles (però és que els nens ja estaven KO). A sobre, eren força, els cambrers eren força imbècils.

• Cafè Royal – The Pucic Palace -: ja embriagats per l’atmosfera de Dubrovnik, vam prendre l’últim quelcom en aquest hotel que és un edifici històric de ‘la perla de l’adriàtic’. Al mig del casc antic, 1 cafè, 1 coke i 2 sucs ens van costar 102kunes (14€), que diríem que val la pena... però tampoc.