Sols a la Cerdanya

Veient que Alp no era el nostre preferit, vam tornar al 'nostre', Fontanals, a on les passejades per Queixans, Urtx,... ens van retrobar amb el que buscavem, a més, vam al·lucinar amb les vistes que dona l'amplitud de la vall de la Cerdanya i de l'harmonia dels camps de blat. En un norres, eren vacances absolutes. I així vam estar fins que va marxar el Sol, llavors ens vam recollir a l'hotel per sopar i dormir.

Dissabte vam creuar la comarca, atravessant algun nou poblet i molts camps preciosos, vam fer una cosa que només es pot fer a la Cerdanya, canviar de província dins la mateixa comarca, i quan la carretera es va començar a enfilar, les vistes de tota la comarca amb l'estació d'esquí de la Molina sense neu mostrant-se imponent al darrera eren fabuloses. Un cop la carretera es va convertir en pista forestal a la Mireioneta ja no li va agradar tant, i va patir fins arribar al refugi de malniu, que semblava les rambles de concorregut, ja que a partir d'allà es poden iniciar excursions de molt tipus. Nosaltres vam optar per una de senzilla, la pujada a l'estany de malniu, una passejada d'uns 30 minuts pel bell mig d'un bosc de muntanya fins a un llac d'aquells de conte amb el final d'una muntanya pirenaica al darrera. Una d'aquelles imatges 'de natura' que aporta sensació de Pau absoluta.

Un cop desfet el camí, i havent fent gana, agafem el cotxe (per cert, deixar el cotxe al parking del refugi costa 3€) i baixem a dinar a Girul, al restaurant de Girul, un dels pobles més petits i bonics de la Cerdanya, un menú per sortir del pas (sopa i peça a la brasa, beguda i postre, sense cafè), per 11€. Un cop dinats parem a Meranges i passejem pels seus carrerons. No sabem si és per ser dels més apartats, més petits o per un altre motiu, però és converteix en el nostre poble preferit de la Cerdanya, per nosaltres és el més autèntic i si algun dia (que no ho serà) ens hem de comprar una casa a la Cerdanya, serà en aquest poble (tot i que els preus són força prohibitius).

Després de la passejada, vam tornar a l'hotel per tal d'aprofitar la piscina (no és gaire habitual que els nostres hotels en tinguin) i una mica de Sol, ja que es va acabar amagant, abans de tornar a agafar el cotxe per visitar un dels pobles més grans de la Cerdanya, Bellver, el qual, tot i com li passa a Alp, al ser més gran perd romanticisme, el centre del poble el recupera amb escreix. Molt millor Bellver que Alp, i sobretot, perque el poble veí Talló té l'esglesia més imponent i maca de totes les romàniques que vam veure.

Ja després d'aquesta visita vam parar en un parell més dels pobles petits Isòvol i Baltarga, per tal d'aprofitar els últims raigs de Sol, abans de repetir el procés de la nit anterior, sopar i dormir a l'hotel.