Cap de setmana anual a la Costa Brava
Fecha de publicación: Jul 20, 2018 7:59:45 AM
No és que estigui previst, però pràcticament cada any fem una visita d'estiu a la Costa Brava, normalment sempre és per algun motiu concret, però al final, perquè la Costa Brava és un reclam turístic de primer ordre mundial.
Aquest any, “l’excusa” ha estat que la Bueli ha passat 15 dies a Platja d’Aro i ens vam oferir per anar-la a buscar, cosa que vam aprofitar per passar el cap de setmana per la zona, un cap de setmana a la Costa Brava, un pel diferent.
Vam arribar divendres al tard a una casa que ens va deixar una amiga de la Mireioneta (moltes gràcies!!!) a Sant Feliu de Guíxols, de manera que vam deixar la visita a la capital oficiosa de la costa Brava per dissabte al matí.
El poble de Sant Feliu ens va sorprendre molt agradablement, doncs el casc antic és molt senyorial, fruit de l’èxit de la indústria suro-tapera fins els anys 30 i la reticència guixolenca inicial a vendre’s al turisme. D’aquesta manera, encara sobreviuen edificis burgesos com la casa Patxot o el nou Casino constància, al mateix passeig marítim davant mateix de la platja, que han mantingut l’espai al costat de construccions turístics més recents. Vam creuar per la platja, correcte però sense tenir un encant molt especial i després d’una estona a un parc infantil que hi ha als jardins Juli Garreta ens vam tornar a endinsar al barri vell aturant-nos a fer un mos, 4 begudes i 2 croissants (11€) a la terrassa del The Bruno Bar, situada a la magnifica plaça major de la vila.
I és que aquesta plaça ens va agradar molt, un espai diàfan molt a prop del mar on l’ajuntament, un edifici eclèctic però estilós, el mercat, més tradicional i la porxada, combinats a sobre amb que hi feien mercat ens va donar un moment d’aquells que es gaudeixen de viatge.
Vam creuar els casc antic per topar de cara contra el monestir de Sant Feliu, un edifici del s-XII, que ja imposa ara, doncs quan fa segles tenir 13 torres (ara en queden 2) devia ser espectacular i s’entén clarament el poder que tenia sobre la població.
Vam tornar cap a casa creuant de nou al barri de pescadors per tal d’agafar el cotxe i enfilar-nos pel massís de les Cadiretes fins arribar a la Pedralta, on hi ha el monument natural més important de Sant Feliu, la Pedralta, que va ser durant més de 2000 anys la pedra basculant més gran d’Europa, és a dir, que és podia moure amb les mans sense que caigués d’on està enfilada. No ens va queda clar si està allà de forma natural o és un monument megalític, però el que si és cert és que és una forma curiosa i si realment es movia sense caure ja és la bomba. Malauradament fa poc més de 10 anys va caure per culpa d’una tempesta i al recol·locar-la es va falcar. Havíem quedat per dinar amb l’àvia, així que vam anar a l’hotel s’Agoita, on havia passat les vacances, allà vam dinar el bufet lliure, força justet (11€) i ens vam banyar a la piscina, cosa impagable amb la calor que feia.
A mitja tarda vam anar a Castell d’Aro, el poble medieval que forma municipi amb platja d’Aro. Ens va encantar, petit, molt petit, però amb el caire màgic, que tenen molts pobles de l’Empordà, com Pals, Peratallada, Monells... On un casament al castell de Benedormiens encara va fer més màgic l’indret, i molt diferent a Platja d’Aro, on un port esportiu, un centre força fals i un centre molt i molt enfocat al turisme i la platja conformen un poble on és molt difícil moure’s en cotxe.
Ens va costar però vam aparcar a l’esplanada que hi ha al davant del parc dels estanys, un lloc on hi conviuen moltes aus, però nosaltres vam tirar de fer feliços als nens quedant-nos a les atraccions del PP’s Park fent de guiris absoluts i rematant el dia.
Diumenge, ens passem el matí recollint, de manera que no fem gaire res, al migdia repetim el procés d’anar a buscar a l’àvia per anar a dinar, però aquest cop canviem d’hotel per anar al hotel Terrassa (a 300 metres de l’altre), allà fem l’aperitiu, fem un menú (molt turístic amb tapa, paella, peus de porc, crema catalana... però amb una mica més de categoria que el del dia anterior, ens banyem a la piscina (també millor que la de l’altre hotel) i a primera hora de la tarda, aprofitant la final de mundial (on França va guanyar la seva segona copa Jules Rimet) vam tornar cap a casa per tal d’intentar fer la mínima caravana possible i tancar una visita a la Costa Brava on tot i que ens ha faltat Costa, hem pogut conèixer un parell de pobles, i sobretot, comparar-los.