Fecha de publicación: Jul 09, 2017 10:9:40 PM
El creuer d'aquest any comença d'una manera peculiar. Hem creuat en cotxe i fent dues escales la França mediterrànea sencera. De fet ara ja som a Itàlia.
Ahir vam parar a Lattes, un poble a la costa de Montpellier, on vam fer nit. La idea inicial era parar abans a Meze, tal i com vam fer l'any passat per veure els Dinos, però els retrassos en la sortida van fer que abortèssim la idea.
Vam arribar a Lattes cap a les 5 i després de berenar i instal·lar-nos vam anar a Palavas les Flots, on esperàvem trobar una platja espectacular i, això jo, esperava que fos un indret solitari, sobretot sumant-li l'hora a la que hi anàvem. Confiava que els 'gavatxos' ja estiguessin tornant a la seva 'maison' a sopar.
Però 'nuestro gozo en un pozo'. El tros de costa, geogràficament és espectacular, és una franja de sorra entre l'estany de Mejean i el mar mediterrani, tipus delta i on aniuen diferents espècies d'aus. De fet només entrar vam veure enlairar-se una família de flamencs.
Però el poble... fatal,,, és un tipus Lloret o Salou, massificat d'apartaments, atraccions d'aquelles per 'guiris' com una fira, casinos i fins i tot una plaça de braus amb una estatua dedicada al Cordobés pare! En definitiva un poble que queda horrible i mata els canals que el travessen juntament amb les cases i barques de pescadors que hi ha.
Segurament el nostre error ha estat quedar-nos al poble, però tampoc feia un dia espaterrant per anar a la platja, a més que ja es feia tard, aixi que no hem explorat les afores del poble on les carreteres van paraleles a l'estany i a la platja i segurament es poden trobar paisatges més semblants a la que hem aconseguit quan, ja fora del poble hem vist l'estany banyant-se amb el daurant dels últims raigs de Sol.
Avui ens hem arribat a Això en Provençe, una ciutat que ens havien recomenat molt l'any passat però que ha hagut d'esperar un any per rebrens.
Realment és una ciutat. 200000 habitants i un fotimer d'estudiants universitaris li confereixen un aspecte que no ens esperàvem, tot i que no cal oblidar que va ser la capital de la Provença abans de Marsella.
Abans de dinar poc més hem pogut fer a banda d'unes fotos amb l'estàtua de Paul Cezanne, natural d'Aix, es que els francesos van tan d'hora que de seguida t'has d'entaular.
Precisament dinant hi ha hagut l'anècdota del dia. A la taula del costat, una noia tenia falcada la cadira amb un bitllet de 5€. No sabem si era de mentida, un acte d'esnobisme total o senzillament una casualitat perquè al final del dinar, just quan no estàvem atents, hi ha hagut un moviment entre ella i un senyor d'una altra taula, i el bitllet ha desaparegut.
Després hem agafatingut el tren turístic per conèixer la ciutat sense matxacar als nens. AIx en Provença ens ha anat conquerint poc a poc. No és un poble com Saint Paul de Vences, però el casc antic recull el millor d'aquests pobles combinat amb les avantatges de ciutats com pugui serealitzar Perpinyà.
Tant ens ha agradat que al baixar del tren ens hem tornat a enfilar pels seus carrers gaudint de l'ambient, de places com la de l'Ajuntament, on hi ha una torre del rellotge molt xula, dels seus records de Cezanne i dels Calissons, els caramels tipics del lloc, fins arribar a la catedral on hem sentit un assaig del que devia ser la coral del barri.
Hem fet l'última passejada, la que ens ha retornat al cotxe, contents per haver gaudit d'un primer dia de viatge en una ciutat meravellosa.
I ja està, de moment, ja que hem deixat França però en poc més de dues setmanes ens tornen a tenir per allà.