Dia a Sant Adrià i nit dels museus
Fecha de publicación: May 23, 2013 10:28:3 PM
Dissabte passat es va cel·lebrar a Barcelona una nova edició de la nit dels museus i nosaltres, vam aprofitar l'avinentesa per gaudir d'un dia de vacances en família, ben aprop de casa nostra.
Ja feia temps que tenia ganes a passar un dia visitant, en plan turista, Sant Adrià del Besós, aquesta petita ciutat que separa les dues ciutats més importants a la meva vida, una ciutat en la que hi he estat unes quantes vegades (sobretot pel bàsket) i que he atravessat milers de cops, en cotxe, metro, corrent... (bé corrent poques), però no la tenia ben pamada.
Comencem la visita per la perifèria de Sant Adrià, fàbriques a l'aire lliure, vies de tren... un lloc que no crida gens l'atenció, i on s'enten que l'Espanyol trobés bé de preu els terrenys per fer la seva ciutat esportiva. Al costat però, s'hi troba una d'aquelles joies que hi ha pel món que apareixen com bolets en llocs on no ho diríes mai. El museu d'història de la inmigració de Catalunya, no és espectacular, però està molt ben posat. No és inmens, però té el lloc suficient com per en 5 o 6 espais diferents explicar sobradament, motius, causes i conseqüències de la inmigració, un fet tan natural i antic com l'èsser humà, tot posat d'una manera preciosa. Molt destacable els panells transparents dels espais migrar i fronteres.
Però per sobre de tot, la peça estrella del museu és 'El Sevillano' un autèntic vagó dels trens que van portar cap a Catalunya la inmigració espanyola al s.XX i dins del qual, en cada compartiment, a banda d'una decoració molt ben trobada, es detalla tot aquell procés que va canviar la vida de tantes i tantes persones i que Antonio Machado va reflectir amb el seu poema, en trenYo, para todo viaje
-siempre sobre la madera
de mi vagón de tercera-,
voy ligero de equipaje.
La resta del poema... aquí.
Al sortir del museu anem a dinar a la masia de la ciutat esportiva de l'Espanyol, La Dulcinea, on menjem el menú diari per 14€, normalet, fins i tot podria ser un pèl més barat pel que ens va agradar. Abanda hi ha la carta i un menú de cap de setmana per 27€ (tot sigui dit, tenia força millor pinta).
Tot dinats comencem la passejada de veritat, travessem el riu passant per l'arc de Sant Adrià, l'antiga porta de l'esglèsia de les Carmelites del Raval, que per diferents circumstàncies, ha arribat a aquest punt simbolitzant l'entrada a la ciutat. Veiem el Parc Fluvial del Besós que s'allarga desde els nostres peus fins la desembocadura al Mar i la sòbria figura de les tres xemeneies de la central elèctrica (personalment, les hi tinc un carinyo molt especial), visibles desde gairebé qualsevol punt de la ciutat.
El centre urbà la veritat, res de res, potser el refugi antiaeri construit durant la guerra civil a la placeta Macià per escapar dels bombardeigs falangistes (esquadrons italians) seria el millor, per fora promet, però estava tancat. Ben aprop hi ha els monument a Companys, amb la idea de posar la silueta d'un telèfon simbolitzant la trucada que mai es va rebre per tal de commutar la pena de mort, però certament em va semblar una mica pobre.
La passejada per Sant Adrià acaba tot arribant a la desembocadura del Besós, un lloc bucòlic i maco per simbolitzar un final, un lloc on t'hi podríes passar una bona estona tranquil i reflexionant. Per cert,la desembocadura és molt més maca desde la ribera del costat Barcelona, veient la costa de Badalona i el Maresme.
Vam berenar molt aprop, al xiringuito la barca de Adrià, un lounge que ens agradaria veure de nit, ja que té bona pinta i estant on està, davant d'una platja força xula, però a Sant Adrià, potser no està gaire massificat. Entrepà de fuet, bikini i dues cokes 12€.
I ja acabant el dia vam passejar pel recinte del Fòrum (amb molt poca gent i sense res d'especial) fins arribar al museu blau, una de les seus del museu de ciències naturals de catalunya i objectiu final del dia.
Aquest museu, que per fora ja es veu antic i lleig, per dins és molt modern, potser massa i tot, sovint hi ha tanta poca llum que costa llegir explicacions. El museu explica tant sobre la història de la terra, com la fauna, la flora i els minerals amb algunes mostres realment espectaculars, i al ser aquesta nit especial hi havia una performance combinant dansa amb els temes del museu (el sol, la lluna)... però en Pau va decidir que ja en tenia prou i que preferia còrrer pels passadissos i rampes del museu, de manera que la visita va ser força light, sobretot quan es va trobar al seu ex-no-amic Roger. Així doncs ho vam deixar amb un tastet a un museu que el definiríem com el típic museu on van els alumnes d'un institut americà i al que segurament tornarem algun dia.