Tarragona, per fi!

Després de totes les nostres sortides per Catalunya, un del pendents que teníem era Tarragona. Encara no hi havíem estat plegats en aquesta capital més enllà de la parada tècnica en la que ens vam apropar el pont del diable en la nostra primera visita al Delta de l’Ebre l’any 2008.

A sobre, la Mireioneta havia comprat un val per anar a dinar als Fogons de l’Isma que ja estava apunt de caducar. Així que, aquest cap de setmana vam decidir, d’un sol tret, tatxar dues coses de la llista de pendents.

Dissabte al matí va consistir en fer bosses, arribar i instal·lar-nos al càmping Caledonia, en un molt correcte bungalow, 36 metres quadrats, dues habitacions i equipat (potser l’únic ‘pero’ és que està més orientat a l’estiu i a la nit feia una mica de fred, per 40€ (123€ a l’agost) per repetir.

Un cop fets tots els tràmits vam anar a dinar el menú prepagat, el lloc no està malament, però és més de nit (és com estar en una discoteca de dia, no és el mateix) i el menú, tapes de primer i carn o peix de segon més postres i una beguda, pel preu que vam pagar (12€) genial, pel que val (41€) el consideraria una estafa, ja que els plats estaven bé però no eren delicatessen (sobretot els primers).

I vam començar la visita per la part ‘sud’ de les rambles. Primer vam veure les dues icones romanes d’aquesta part, el teatre (bastant mal conservat) i el Fòrum Local (que té molta millor pinta) amb unes columnes imponents. Acte seguit vam avançar 19 segles per centrar-nos més en l’aspecte modernista de la ciutat, des del mercat (en obres) fins a ‘tocar mar’ a la barana del balcó al mediterrani, un dels punts més emblemàtics de la ciutat, caminant per la rambla nova, tot veien els diferents edificis d’aquest moviment arquitectònic de començaments del s.XX tan important a Catalunya, cases particulars, el teatre metropol... Per finalitzar el passeig ens vam arribar fins l’amfiteatre romà, on vam decidir que no valia la pena entrar.

Diumenge, un cop passades les necessitats de parc d’en Pauilolo i els nervis meus per la falta d’obediència, vam abandonar el càmping on creiem que hi tornarem. No vam poder apropar-nos ni a veure Tamarit ni la pedrera de Mèdol, però si que vam poder veure la torre dels Escipions (que d’Escipions no en té res) abans de passar la resta del matí a Cala Romana, i és que feia un dia de latja que en Pauilolo no estava disposat a desaprofitar.

Ja només ens quedava el casc antic, l’autèntica Tarraco, a la que vam accedir per la porta de Sant Antoni, vam deambular fins la plaça del Fòrum, que és un d’aquells llocs amb un vibra especial, on vam gaudir d’un dinar al bar NU-A a base de tapes (taula d’embutits, dues coques de pollastre especiat, bombes i braves més 5 begudes i pa) per 26.5€ tot i que per falta de canvi ens ho van arreglar a 25€ J La qualitat no matava però tot el conjunt (lloc, tracte, preu...) el fa un lloc recomanable.

Vam continuar passejant fins la catedral (com moltes coses, tancada per ser diumenge!!!) i vam baixar pel carrer major fins perdre’ns pel casc històric fins la porta del Roser. En aquest punt ens vam posar d’acord en un punt que ja ens ballava pel cap, fins i tot ahir mirant els edificis modernistes, Tarragona té moltes coses i molt xules i un punt de poble italià molt seductor, però l’estat de conservació és justet i hi ha un punt de brutícia que s’hauria de cuidar.

Salvat aquest punt i després de fotografiar les ‘muralles de Tarragona’, vam continuar entre les restes del circ romà fins la turística Plaça de la Font, on hi ha guiris i l’ajuntament. Aquí vam poder satisfer la penúltima necessitat d’en Pauilolo, demanar un gelat, i diem la penúltima i demanar, perquè no se’l va poder menjar ja que la son de tot el dia el va guanyar i es va dormir a la cadira del bar Capuccino, relativament bé de preu per ser el lloc on està (ull! No és barat tampoc eh!, batuts 4.5€)

I ja per acabar una passejada amb el turmell torçat (quasi mato d’un atac de cor a la senyora de la taula del costat, quan al perdre l’equilibri casi caic a sobre seu) i amb en Pauilolo a sobre, però amb aquella llum que fa que les fotos es disparin soles, una passejada amb aquella llum tan maca entre el circ romà, el call jueu i les restes de la Tarraco més romana fins arribar al cotxe i enfilar el camí de tornada cap a Barcelona