Tornada per Beziers
Fecha de publicación: Dec 28, 2019 10:31:8 AM
La llarga tirada de cotxe que separa París de Beziers, la podríem resumir ràpidament en que el caos al transport ens va afectar per sortir de la capital gala, i que un cop fora, no vam gaudir del viatge degut al mal temps, va ploure molt. Vam dinar a un Burger King a un àrea de servei per 41,4€, és a dir, a preus estàndards. I ens vam adonar que les dues nostres visites a Disneyland París, espaiades pràcticament 6 mesos al temps, es separen també per més de 45º de temperatura, doncs vam tenir una canícula de cal misto al juny i en aquesta ocasió hem patit una onada de fred on hem arribat a veure 2 graus sota zero.
I així, i parlant d’això i d’allò vam arribar a Beziers, “la ciutat més antiga de França”, on ens vam allotjar en un apartament d’airbnb al casc antic. L’apartament va ser una ganga, doncs vam pagar 37.5€ per un apartament “molt mono” i amb garatge inclòs, però sense wifi i, on poc a poc, se li anaven veient les costures. Realment, pel preu repetiríem, però si no... no ho faríem pas. Un cop instal·lats, i aprofitant que estàvem al rovell de l’ou, vam anar a sopar fora, més concretament a la plaça de la Magdalena, una plaça bonica amb l’església del mateix nom i diferents restaurants. Nosaltres vam anar a Le Crypte, una vinateria on vam sopar com uns reis, una copa de vi, una reglete, un assortit d’embotits de la zona, una crepe de formatge i mel, un gofre de xocolata i de l’eau. Vam pagar 69€, que pel que vam menjar, ho considerem un molt bon preu.
Ja l’endemà vam fer la ruta per Beziers, començant pel pont vell vam descobrir una panoràmica brutal de la ciutat amb la catedral de Santa Nazarie dominant la ciutat i reflectint-se al riu al costat del pont, però també vam descobrir que Beziers ens agradava, doncs el casc antic era bonic, però la vibra de la ciutat, amb molt verd i natura al voltant. Tots aquests espais naturals es deuen al riu Orb que travessa la ciutat i, de fet, és un dels punts més importants del canal de Midi, que li va prosperitat a Beziers, i el punt més important del canal són les rescloses de Fonserans, allà, després de pagar 4€ pel pàrquing, es pot fer una passejada per veure aquestes 9 rescloses (en queden 7) que salven un desnivell de 21,5 metres, en una longitud de 300.
Tot i que a dia d’avui, el propòsit del canal, i per tant de rescloses, és principalment turístic, al ser temporada baixa no s’hi pot navegar ni veure l’obertura de les rescloses, així que ens vam haver de conformar amb una passejada amb audioguia al llarg del recorregut, al final va ser una mica pal la veritat.
La següent aturada va ser la catedral de Saint Nazarie, una impressionant catedral gòtica, amb una segona capella que podria ser perfectament l’escenari final d’una pel·lícula tipus Indiana Jones. Allà hi vam veure dues coses, la primera que a França, o com a mínim a Beziers, al pessebre no es posa el nen Jesús fins el 25 (que neix), i la segona, la infinitat de referències a la creu dels templers, doncs Beziers va ser una important ciutat càtara, i on va haver-hi una de les batalles més cruentes de les creuades.
Vam tornar al casc antic on vam dinar al mercat doncs hi feien una fira de Nadal on diferents parades oferien tapes dels seus productes. Vam tastar embotits de la zona, exquisits, vam recordar plats sicilians, pasta, arancini, caponata i tiramissue, embotits de cavall, un parell de plats d’allà, formatges... en total 44€ i la sensació d’haver participat de la vida del poble. Un èxit. Vam completar la visita pel casc antic, petit i agradable de passejar, amb alguns edificis tan francesos com macos i tot molt nadalenc, realment a França es viu molt aquestes festes. Vam arribar al parc Paul Riquet, en honor al creador del canal de Midi, també vestit de Nadal amb una fira de l’avet, alguns guardats en unes bombolles i una fira al llarg de l’avinguda Paul Riquet que vam resseguir fins arribar al teatre municipal i d’allà vam tornar a la plaça de la Magdalena on vam treure el cotxe sense pagar!?
I abans de tornar cap a casa una última aturada, l’aqüeducte de l’Orb, una part del canal de Midi que travessa el riu Orb, interessant de veure, però de nou, sobretot a l’estiu amb aigua i podent ser navegable. Ens vam haver de quedar amb l’estructura, les vistes, i els ànecs que eren els únics que podien banyar-se amb un Sol que es ponia igual que feia la nostra segona visita a Disneyland París.
Mateu-los tots i Déu, després, ja sabrà conèixer-ne els seus.
el papa Arnau d'Amaurí durant el setge de Beziers