08013 - Fort Pienc - Passejades amb mascareta
Fecha de publicación: Jun 29, 2021 8:16:34 PM
El virus encara hi és, però la situació comença a estar sota control, les restriccions comencen a afluixar però encara hem de fer-nos PCS per anar a molts països, s’eviten les aglomeracions a molts llocs i continuem portant mascareta (per descomptat, nosaltres encara no estem vacunats).
I clar, aquest “projecte” de les “passejades confinades” continua i continuarà, ara ja són passejades amb mascareta, però continuarem recorrent els diferents barris de Barcelona seguint els codis postals. Pel 13è hem tornat a l’Eixample per recórrer un dels barris que ens toca més a prop, doncs el 08013 conté el Fort Pienc, el barri creat a la dreta de la dreta de l’Eixample, i que va ser creat per l’exèrcit borbònic com avançada per protegir la Ciutadella, el fort Pius original va donar pas a l’estació del Nord i en el barri s’hi va assentar la família de la Mireioneta, així que el coneixem una mica.
Per visitar aquest barri vam trobar un parell de rutes promogudes per l’ajuntament de Barcelona, les quals hem seguit d’aquella manera...
El primer dia d’exploració, un cop els nens es van quedar al cole, vam anar als nous encantsvells a donar una volta, firar-nos una mica, retratar-nos al seu sostre de miralls infinits i esmorzar al bar Palmera, on per una truita exquisida, un entrepà de cansalada mediocre, un aigua i un cafè amb llet ens van cobrar 10.40€, no ha estat el millor esmorzar de mercat però ens ha anat molt bé per carregar les piles i parlar de com aquests encants s’han convertit en unes originals galeries, amb l’afegit del rastre especial de la part de baix, i vam apuntar que hem de tornar un dia ben d’hora per sentir la subhasta, o millor dir els cants que donen nom al mercat, doncs antigament l’única manera que hi havia de vendre al lloc era anunciat els productes en-cants. Després de parlar com ha canviat la zona, que no fa pas tant era niu de descampats i grans fàbriques abandonades, ens vam dirigir a la plaça de les arts, que uneix dos dels temples culturals de la ciutat, el Teatre Nacional deCatalunya, inspirat en el partenó grec i l’Auditori, el que diuen que és el millor lloc per sentir música a Barcelona, millor que temples com el Liceu o el Palau de la Música.
En aquell moment, d’hora pel matí, tot això està tancat, amb un dia preciós i poca gent la imatge des de la plaça de les arts, farcida d’oliveres, del TNC, els encants al darrera i més lluny, la torre Agbar i el 22@ és molt bonica.
Deixem aquesta zona despoblada per tornar a la “ciutat de veritat”, arribant-nos a la Gran Via de les Corts Catalanes, una de les principals arteries de Barcelona i que la travessa paral·lelament al mar. Allà hi veiem la senzilla capella del Roser i al seu costat la casa dels braus, un bloc d’habitatges conegut com la Casa de los Toreros, on la decoració de la façana i vestíbuls són escenes de tauromàquia. Un lloc molt curiós que desconeixíem.
El motiu “torero” és degut a que just al davant hi ha la Monumental, l’última plaça de la ciutat a programar corrides de braus, construïda en un estil neomudèjar i que destaca moltíssim en el seu emplaçament.
En aquest punt volíem visitar tres interiors d’illa recuperats com a jardins, els d’Anaïs Napolen, els de Manuel de Pedrolo (dels pocs amb nom d’home), i els de Clotilde Cerdà. Coneixem força els tres, doncs hi hem passat moltes hores de parc i curiosament, degut a diferents obres, només el primer, en honor a la primera "fotògrafa catalana” estava obert. Les cometes són degudes a que l’Anaïs va néixer a França i mai va quedar clar quin era el seu paper i quin el del seu marit en les seves obres (que una de les seves especialitats fos la fotografia post-mortem ajuda a no saber qui feia les fotos.
Pujant per Marina, gaudim de les vistes de les Torres Mapfre al darrera i de la Sagrada Família al davant, una façana de la qual pertany al 08013, però havent-hi un barri amb el seu nom decidim que ja la visitarem llavors. Volíem prendre alguna cosa a la bodega monumental, un dels clàssics del barri on s’hi ajuntaven els aficionats taurins, però estava tancada, així que canviem un lloc clàssic per un de Brunchs al carrer Diputació, el Lilo cafè, on un cafè amb llet i un cinamon roll boníssims demostren que la Mireioneta estava més inspirada que jo demanant, dons la meva llimonada està ultra-àcida.
Abans d’acabar la visita, i després de veure l’escola Ramon Llull, una escola d’aquelles clàssiques, famosa pel que va passar l’1-O, visitem un pis a la zona, un senyor pis però que descartem per no tenir sortida. Aquesta és una història molt llarga que no explicarem en un lloc de viatges.
I llavors sí, just travessant la Diagonal, a la plaça Neruda hi ha la Mitgera dels balcons, una façana d’una casa pintada com si fos el 13 rue del Percebe però amb més estil, i on hi apareixen personatges relacionats amb Barcelona, des de Blume a Picasso passant pels polítics com Macià, Companys i Tarradelles. Una imatge curiosa de la ciutat que ens va fer tancar la primera part del fort Pienc, una part més encarada als espectacles. Una setmana després vam reprendre el barri per fer la part més clàssica , la que toca al passeig de Sant Joan, de fet la banda dreta del passeig pertany al Fort Pienc, però al codi postal 08010, de manera que edificis ja visitats com la biblioteca Arús queden entremig.
En Bicing vam creuar la plaça de les Glòries, passant entre els Encants i el Jardí de les alzines, un jardí bonic i curiós, on resten “emmagatzemades” les 200 alzines que hi havia a l’interior del tambor de la plaça de les Glòries abans de les “eternes” obres que hi ha a l’actualitat. I que li atorgaran a la plaça part de la importància pensada per Cerdà en el seu pla, doncs aquesta plaça havia de ser el centre de la ciutat, s'ha de tenir en compte el seu nom, i que és el punt on conflueixen les tres vies més importants de la ciutat: la Gran Via, la Diagonal i l'avinguda Meridiana.
Vam pedalar pel carrer de Ribes, un carrer molt bonic, continuació del carrer Clot, desconegut per mi, conegut per la Mireioneta, doncs estem “al seu barri”, allà em va ensenyar una casa curiosa, sembla un vaixell, li agrada.
I pedalant vam arribar a la plaça del Fort Pienc, centre neuràlgic del barri però sense un encant especial amb el centre cívic, la biblioteca i el mercat del barri, on esmorzem, per no perdre la tradició, pintxo de truita de patates i cansalada, un aigua i un cafè amb llet en got de vidre. Poc més de 9€, el normal.
Just darrera d’aquesta plaça hi ha l’estació del Nord, una antiga estació de tren, clàssica i neo clàssica a més no poder, reconvertida en l’estació d’autobusos de la ciutat, un lloc d’aquells amb una vibra màgica degut als milions d’històries que hi haurà viscut i que podria estar just al damunt on estava la fortalesa original.
Vam continuar passejant per les diferents placetes del barri, ens va cridar molt l’atenció, per bonica , la que reivindica l’antic camí d’Horta, un pati interior d’illa que desconeixíem, al costat de l’institut del barri, ens va semblar un indret molt agradable.
Vam passar pel cole de la Mireioneta i ens vam arribar al passeig de sant Joan, com ja hem dit, la seva banda “Besós” està fora del codi postal 08013 però pertany al Fort Pienc, allà repassem la Biblioteca Arús, la casa Estapé i l’Arc de Triomf entre d’altres, Déu n’hi do la confluència de barris a l’arc de Triomf.
Vam recular per l’avinguda Vilanova, allà on hi ha la l’estació del tren per fixar-nos en l’edifici modernista d’Endesa que hi ha just abans del parc de l’estació del Nord, un edifici molt bonic, d’aquells pels que hi has passat centenars de vegades però no t’hi has parat mai a gaudir-lo, i paga la pena, doncs era una centra tèrmica obra de Pere Falqués, feta de ferro i maó. Vam creuar el parc de l’estació del Nord, molt gran i molt més agradable del que pensàvem, potser pel fet d’estar darrera d’una estació, ens feia pinta de lloc de gent “perillosa”, potser per l’hora i pel dia maco que fa, es converteix en una passejada molt bonica.
Sortim del parc per Marina, allà on hi ha l’arxiu de la corona d’Aragó, un lloc per visitar però no sabem com (encara), de manera que remuntem el carrer Marina passant el bonic pont i fixant-nos un cop més, com aquest passeig connecta la platja amb la Sagrada família,igual que a nosaltres ens connecta les dues passejades per aquest barri, i és que connectar llocs és sinònim del Fort Pienc.