Una de Gaudí

De la mà de l'Oriol, un guia que ens recordava a l'Oriol Grau, va fer una visita un pel 'sensacionalista' pero amena i divertida. Comencem parlant de l'edifici, amb el quan, el com i el perquè, parlant de Gaudí, del Modernisme, de la família Milà i les 500000 pessetes que els hi va costar l'edifici en el que vivíen, al Principal obviament, en un pis de 1300 metres quadrats, i que llogaven la resta de pisos a famílies burgeses de l'època, que l'edifici no va agradar gaire a molta gent a l'epoca, entre els detractors, la mateixa senyora Milà... Tot això al primer pis, un pis buit que permet veure les característiques més autèntiques de Gaudí i del modernisme, ni un angle recte i treballs molt acurats arreu.

Després passem a visitar el pati que dona al carrer Provença i d'aquí al parking, el primer parking d'Espanya pensat per a cotxes, que és on hi ha l'auditori actualment.

La següent parada és una de les més curioses, la façana posterior de la Pedrera, amagada a la vista ja que dona al pati de l'illa de cases. Té un perfil ondulat gairebé gelatinós, molt maca, el color, un morat esbergínia no ens va desagradar però no és gaire 'Gaudí'.

Després pugem en l'ascensor que fan servir els veïns de les quatre famílies que encara hi viuen (última generació que gosara de renta antiga) fins a les golfes, un dels punts forts de la Pedrera, alla l'Oriol ens explica que als anys 80 es van convertir en apartaments bohemis, tot i la seva curiositat és van eliminar al convertir-se l'edifici en monument històric, ja que de fet no són obra del geni de Reus.