Sant Narcís

Sortim sense presses, i passat migdia aparquem sota els jutjats d'una Girona a reventar de gent. Només sortir a la superfície, a la mateixa plaça dels jutjats ja fem les compres pels nens (brutal el barret-Mario per l'Aranet). Acte seguit anem directes fins al riu, i repetim aquelles fotos tan bucliques que sempre fas quan vas a Girona, fotos de les colorides cases penjant sobre el riu i es ponts creuan el mateix. En aquesta aturada ens adonem que hi som els quatre, en Pauilolo havia estat a Girona amb els avis i l'Aran mai. Estem realitzant un passeig pendent. Ens estavem realitzant. Un dels principals motius de viatjar. Sensació brutal.

A la plaça Independencia ens trobem amb l'Olga, i amb ella el Xavi i el petit Marc, la seva parella i fill. Feia un parell d'anys que l'Olga no es veia amb la Mireioneta, però tenen una amistat d'aquelles tan sanes en les que no importa la quantitat si no la qualitat del temps que estan juntes i el retrobamnet és emotiu, primer indici de que ens h passarem bé.

Passem al call jueu, Girona està plena de recons fabulosos on perdre's, un dels millors probablement sigui la pujada de Sant Domènec, on hi ha el bar Le Bistrot, on parem a dinar. Abans aquest lloc era un bar normalet però s'ha adaptat al temps i és un lloc mfig de 'postín'. Al ser fires de Sant Narcís només hi ha un menú força elaborat per 25€, el problema és que amb la canalla no disfrutem en excés de l'apat, tot i així, el lloc (tan el restaurant com la ubicació) són molt recomenables. Personalment, tant els canelons com l'entrecotte van ser de molt bona qualitat (vedella de Girona ;p).

Després continuem el passeig fins la catedral. En Xavi ens va explicant on vivia en Lance Armstrong i curiositats com aquesta, ideals per quan visites una vila que ja conèixes. Dins l'esglèsia em sorpren alguna que altre capella (un crist de fusta policromat fascinant) i que hi ha els sepulcres d'Ermessenda i d'algun Ramon Berenguer (o Berenguer Ramon que sempre és liós el tema), jo pensava que tots aquests estaven a Poblet!

La tarda continua al monestir del Sant Pere de Galligants on hi ha una exposició de Manaies els guerrer propis de Girona, si més no curiós, sobretot perque l'exposició es completa per una sèrie de soldats de plom que van desde reliquies militars fins a figures de warhammer 40000.

Parem a fer uns sucs (a uns 2€ cada un) al bar Terra, un bar mític per la Mireioneta, dels més bohemis de Girona, on va passar moltes tardes entre cafès i cigarretes (aquestes últimes feliçment deixades al passat). Allà continuen les xerrades, amb temes molt diferents dels que van parlar les dues amigues fa gairebé 20 anys.

L'última passejada amb aquesta familia tan encantadora com la mateixa ciutat ens porta a recular les nostres primeres passes, la mateixa passejada però a l'inrevés, ara ja és de nit i Girona té una altra bellesa, penso que mai havia estat a la ciutat de nit i el que veig també m'agrada, ens acomiadem fins la propera, esperant que es dilati en el temps menys que aquesta, però sabem que segurament trigarem una mica a veure'ns. Però no passa res, és el que tenen les amistats boniques.

Agafem el cotxe i ens n'anem cap a Lloret, ens allotjem a l'hotel Mercedes per 40€ en una habitació quadruple molt gran amb esmorzar (correcte). Tot i que l'hotel no sigui la cosa més moderna, en general l'estància per aquest preu és molt més que recomenable. Això si, el parking ens va costar 14€ extres.

L'endemà visitem el municipi, comencem pel casino, situat just al costat de l'hotel. El casino, ahir quan vam arribar estava tot il·luminat i es veia molt molon. Avui, amb les primeres llums del dia, no té cap interés especial. Passejem pel centre del poble i ens agrada, pensant en la fama que té Lloret a l'estiu, en aquest moment és ben agradable, algunes cases indianes o modernistes es barregen amb cases de mariners...

La primera parada com a tal és a l'esglèsia de Sant Romà, esglèsia modernista que resumint, és un MUST, molt, molt bonica. Continuem el passeig fins el passeig marítim on una casa indiana espectacular ha estat reconvertida com a a casa de la vila. El passeig marítim és tranquil i agradable, no és dels millors però no ens podem queixar. Passejem una mica més però decidim que amb el dia que fa el millor que podem fer és fer un dia de platja no previst a la costa Brava. És 1 de novembre i en Pauilolo i jo fins i tot fiquem els peus a l'aigua.

Es fa l'hora de dinar i després de passejar pel centre, maco, i per la part de turísme de borratxera, completament morta aquesta època de l'any ens fiquem al restaurant l'Avi Mateu on menjem molt bé per 25€, entre d'altres coses una paella molt bona que ens treu l'antojo que teníem de paella.

Un cop dinats fem de família a la plaça Espanya, els nens juguen amb les fulles de tardor mentre la Mireioneta i un servidor seiem tranquils a un banc. Després ens hi tornem fins al passeig marítim a veure si podem veure l'estatua de la dona pescadora i fer un tros del camí de ronda. El que va fins la platja de fanals, que diuen que és dels mes macos i que t'ensenya realment que és la Costa Brava, però quan hi arribem veiem que de seguida hi ha moltes escales, com l'Aranet dorm al cotxe, decidim deixar-ho a la llista de pendents i donar per acabada una escapada de cap de setmana.molt agradable i familiar.

se'n riuen de mi perque soc diferent

jo me'n ric d'ell que són tots iguals!

Bar La Terra, Girona