Zombie walk

Aquest divendres passat ens vam arribar fins a Sitges per tal de veure el zombie walk, un aconteixement enmarcat dins del festival de cine fantàstic de Sitges que, amb la seva quarta edició comença a ser ja tradicional a la vegada que friki, original, i molt divertit.

Vam baixar amb la Laia per arribar a dinar a Sitges. Ho vam fer al restaurant la Borda, entrant al casc antic, on tenen una sèrie de menús a diferents preus. Nosaltres vam tirar cap el més barat (16€) de primers cocktel de gambes i lassanya, i de segons, secret ibèric i arròs a la cassola, postres inclosos, però no cafès. Tot força bò, especialment l'arròs i el flam de cafè. Però el servei més aviat justet.

Després vam fer una ràpida passejada pel centre ja que a estones plovisquejava i quan no, feia fresqueta. Vam arribar fins l'esglesia-mirador i d'aquí pel museu del cau ferrat fins la platja de Sant Sebastià, on vam veure el primer 'ramat' de zombies, ja que aquí, si suportes la cua, és on et maquillen, de forma gratuita i amb un estil força professional (tot i que sembla que els millors, els que també van vestits de zombies, s'ho fan a casa).

L'espectacle però, continua pel passeig, els 'no vius' es passegen per allà, i els mortals aprofiten per fer-se fotos amb ells. És ben curiós.

En aquest punt ens vam trobar amb l'Eli i en Jordi, una companya de feina de la Laia i el seu marit que van baixar amb els seus dos fills (Carlos i Helena) a veure zombies, i amb ells vam passar la resta de la tarda...

... a un bar, la pluja és va fer cada cop més intensa fins arribar a ser un diluvi, i nosaltres la vam veure desde el bar Bonita bonita, al carrer major, un bar molt molon on fan tapes força originals i bones entre 3 i 5€. Allà hi vam estar més de dues hores, els nens es van portar súper-bé per la putada que els hi vam fer, tot menjant i jugant amb el que podíen.

Finalment vam tenir sort, i la plujar va amaïnar quan la desfilada de zombies havia de passar i així, ja fosc, veure molts zombies, disfressats i movent-se com a tals, va provocar un clímax de frikisme que poques vegades he viscut... això sí, mola tiu! Tant que no descartem repetir en futures edicions.

pd. menció especial per la Vane, que enmig del diluvi va tenir nassos de baixar en tren i arribar-se fins el bar per veure la desfilada i després tornar cap a casa (això sí, ja en cotxe)