Fecha de publicación: Jun 17, 2020 11:34:2 AM
Continuem recuperant la normalitat, ja estem a la fase 2 i això ens permet moure’ns per la regió sanitària, que no és ben bé la província però vaja, s’assembla.
Com teníem ganes d’esbarjo, vam buscar una sortida molt ‘dominguera’ per fer en família i vam descobrir el bosc encantat d’Òrrius, curiosament ubicat al municipi de la Roca del Vallès, una part de la serralada del Litoral on van aparèixer tres figures esculpides en roques, afegint que al lloc hi ha restes pre-històriques i que se li atribueixen rituals màgics i esotèrics, quedava clar que no ens ho podíem perdre!
Després de donar una volta amb el cotxe, doncs o bé el navegador o bé nosaltres ens vam acabar liant, vam arribar a destí, una esplanada amb una entrada amb un sot que tela enmig d’un blocs de pi mediterrani. Quants records de joventut!
Un breu passeig seguint els crits dels nens d’altres famílies que havien arribat abans que nosaltres, ens van portar fins l’escultura de l’elefant, que feia el seu goig, molt gran i ben tallat, donant a més l’oportunitat de pujar-hi a la seva gropa, compensava l’excursió. Un cop vist l’elefant vam preguntar on estava l’altra estàtua, doncs no la trobàvem , es veu que la nostra orientació es va quedar a Barcelona, doncs bé l’estàtua doble maia/moai, està just a l’entrada. L’indi és més fluixet però el moai fa la seva patxoca, llàstima dels ulls verds que li han pintat.
Després d’una estona grimpant per les roques i caminant per boscos i corriols, al final els nens li van trobar el seu punt a això i no volien marxar, doncs van descobrir que al bosc h ihavia armes i pirita, ens vam trobar amb els avis-pares-sogres, que havien arribat just en aquell moment i sortien de l’elefant. Els vam portar al moai (ells també se l’havien saltat) i vam fer la foto de família de rigor abans de marxar d’aquest lloc màgic. Això sí, per trencar la màgia i aportar racionalitat, aquesta zona està envoltada de pedreres, així que molt possiblement, aquestes estàtues van ser fetes per algun treballador de la zona.
Vam marxar del lloc per arribar-nos al restaurant Els 4 rellotges, a mig camí entre Òrrius i Argentona però pertanyent a aquest últim. El restaurant va ser una troballa (bé de fet els sogres ja el coneixien i per això hi vam anar, jo hi havia estat feia més de vint anys, així que la meva opinió ja havia caducat), el restaurant però, és una masia modernista de 1920 molt maca amb un espai fora ideal, de fet és on vam dinar un menú de 24€ que ens va encantar, entre d’altres, canalons de bolets, escalivada, mongetes amb ous trencats i foie de primers, i sípia amb llagostins, bacallà a la mussolina d’all, graellada, de segons, a banda de la beguda, els postres i, el que li va encantar a en Pauilolo, les “cortesies de la casa”. Tornarem. A més a més, malgrat no hi ha una zona per nens, bé al pàrquing, bé per la zona poden jugar tranquil·lament. Després de dinar, i ja que hi érem, ens vam apropar de nou al poble d’Òrrius, un casc minúscul però interesant per passejar, doncs a banda de l’església de sant Andreu, una parròquia senzilla però bonica, el poble està farcit de cases ‘catalanes’, tot molt harmoniós. Segurament, s’ha conservat així de bé i “autèntic” pel fet d’estar una mica en terra de ningú, per viure-hi ha de ser bastant avorrit, però per una passejada, o per passar-hi un temps de desconnexió ha d’estar molt interessant.
Vam acabar l’excursió dominguera prenent dos cokes i dos sucs a la terrassa del bar César Díez, a l’agradable plaça de la Constitució. Curiosament, i malgrat el dia no va ser tampoc molt exigent, ens sentíem cansats i, és que feia gairebé un any que no fèiem turisme per Catalunya. Estem en baixa forma!