Embedded Files
Fecha de publicación: Jan 16, 2015 1:35:14 PM
Bufff, resumir 6 díes de viatge en un sol post... tela! Pot quedar un 'mazacote' tremendo, a veure com ens ensortim...
Dilluns 29 sortíem amb la família Pous-Garriga més l'Asman, una amiga de la La, cap al Delta de l'Ebre, feia més d'un any i mig que no hi anàvem, però com perdre's per aquest paisatge d'arrossals és parada gairebé obligatoria sempre que marxem 'cap abaix', doncs ho vam tornar a fer. Un cop més, vam donar moltes voltes abans d'arribar a dinar allà on sempre, al restaurant l'estany on, com sempre, vam menjar l'assortiment de productes del delta (paté d'anguila, angules, foie, gambes, calamars, i les sempre esperades hortigues de mar) i un arrós a triar entre paella, arrós seixat (el millor ;p), arrós negre o fideuà, ara ho tenen per menú, 25€ incloent aigua, vi, i postres. L'altre arròs estrella, el caldós d'anec suposa un suplement de 2€. Que he de dir, perfecte, se'm fa la boca aigua només de pensar-hi. És un dels meus restaurants preferits.
Un cop dinats, una passieg pels voltants del restaurant, on hi ha un 'mini-zoo' amb diferents aus de la zona. L'Asman, s'auto-descobreix com encantadora d'ànecs. Després una breu passejada fins l'observatori d'ocells, on s'hi està molt bé ja que peten de plè els ultims raigs de Sol del dia. Minuts després agafem el cotxe i gaudim d'una última volta pel delta a l'hora màgica, efectes de llums i reflexes per fer fotos a dojo entre els canals que porten i recullen l'aigua dels camps on l'arros que comença a sortir de l'empantanament al que va ser sotmès la passada tardor.
Ja de nit i després de 40€ de peatges arribem a València. Ens allotgem a l'hotel Confortel Valencia, modernet, de 4 estrelles i a tres quilòmetres del centre però on es pot aparcar facilment fora. L'hem triat pel preu,45€ la nit per una habitació doble amb sofà llit que per dos seria molt més que suficient. Per 2+2 és més justeta, sobretot per preparar esmorzars i sopars freds, però vaja que ens apanyem. En resum, si es va a València en cotxe, per aquest preu no hi ha dubte que hi tornaríem.
L'endemà dia 30, comencem a explorar la capital del Túria. Les primeres passes, o millor dit, 'rodades', ens porten a donar un parell de voltes en cotxe per la Ciutat de les Arts i les Ciències, aquest conjunt d'efidicis, situat en un dels trams finals de l'àntic caudal del riu no deixen indiferent a ningú. A mi, sense pensar en la bombolla immobiliària i, com demostra la immensa bastida que ocupa part del Palau de les Arts, els seriosos defectes de construcció, els edificis m'agraden, partint de la base que 'sóc fàcil' perque m'atraguin les coses diferents, trobo, que allà enclavats encaixen perfectament. La Mireioneta discrepa, alguns li agraden i uns altres no, però crec que és més perquè li costa més separar la part emocional i no s'oblida del que signifiquen aquests edificis dins de la crisis actual.
Deixem momentàneament enrera aquesta part moderna de la ciutat per anar a una de més tradicional tot i que molt ben reincorporada a la ciutat. Anem als 'Poblados Marineros', a la part del port, rehabilitada arran de la Copa Amèrica de Vela que va sortir de València l'any 2010 (recordo sortir cames ajudeu-me d'aquest mateix barri al 2003). La primera sensació és que no hem sortit de Barcelona, el port, les drassanes, els 'Tinglados' recorda moltíssim al port de casa nostra.
La part a tocar de l'aigua, amb aquest edificis noucentistes (on fins i tot una nòria queda ben integrada en aquesta estètica 'vintage') és on es fa el Gran Premi de Fòrmula 1 (quan hi ha diners). Tot i la gràcia d'aquesta part, a nosaltres ens va encisar més la part de darrera, un pèl més a dins, un barri que és com si agafèssim la barceloneta i la remodelèssim com s'ha fet amb el Born. El resultat és un barri amb un ambient curiós, bars de punkies, un mercat on ens va fer pena arribar tard a dinar per l'ambient que hi havia, un gimnàs d'on haguès pogut sortir el mateix Rocky... És a dir, un d'aquells llocs on un simple passeig es converteix en un passeig molt agradable. Rematem amb un dinar al Mar del Cabanyal, on menjem un menú a base de pa amb tomàquet, tartar de tonyina amb poma i ceba, senyoret de pollastre (paella d'arròs amb molt pollastre), postre, beguda i cafè per 9€. No és només pel preu, que està molt bé, és que tot estava molt bò i que el lloc era molt agradable. De veritat, res de posar-se a primera línia de mar en els locals per a guiris. Aquí darrera molt millor.
Tornem a agafar el cotxe amb la intenció de visitar l'Oceanogràfic. Aparquem al centre comercial Aqua on hi ha 3 hores de parking gratuïtes i està relativament aprop de la Ciutat de les Arts, diem relativament perquè com és tan gran sempre acabes de caminar una bona estona, passem entre el museu de la ciència i el pont de Calatrava, tot molt fotogènic. El problema és que al arribar a l'Oceanogràfic, ens diuen que tanquen a les 18:00, i que sent 2/4 de 5 no tindríem temps per veure el recinte com cal. Es recomanen 3 hores mínim. I per sort els hi fem cas.
Fem un pit-stop a l'hotel abans de tornar molt aprop d'on estàvem, sens dubte no és el més eficient ni de bon tros però ja se sap que amb nens aquestes coses a vegades passen. Em feia il·lusió anar a veure a la Penya, que jugava a València i com que la Mireioneta té més paciència que una santa hi accedeix. L'Aranet ja dorm així que pensem pagar els 3€ que costa el servei de guarderia i entrar amb en Pauilolo a veure el partit (tot i que la nostra tortuga ninja no ho té clar). Després de menjar-nos una caravana tremenda per arribar-hi, aquí la San Silvestre es corre el 30 enlloc del 31, recuperem el temps perdut trobant miraculosament un lloc per aparcar al costat mateix de la Font de Sant Lluis! Un cop feta la cua per comprar les entrades... només en queda una!
Doncs ja saps, és teva
Em diu la Mireioneta que se'n torna a l'hotel amb els nens (i és que és la número 1), jo em quedo, amb una sensació agredolça, volia veure el partit, però el volia veure amb ella, tot i així faig un canvi de xip i entro al pavelló decidit a disfrutar el moment.
Pel que fa al partit... doncs poca cosa a dir, va estar molt bé 19 minuts i 45 segons. Però el final de la primera part va ser molt desencertat i la segona part un malson. Pero vaja, volia veure aquesta Penya que tan bé està jugant en directe i ja ho puc tatxar de la llista. I veure a en D-Mallet jugar com juga amb 36 tacos un plaer.
Ja l'últim dia de l'any (i quines ganes de que s'acabi el 2014), explorem el centre històric de València, quedem fascinats. Entrem pel carrer hospital, on hi ha la ermita de San Juan i l'antic hospital de la ciutat, reconvertit en biblioteca municipal. Amb aquest edifici, el verd que l'envolta, l'arquitectura de la zona, amb edificis antics i macos ben conservats i carrers força amples fan la zona molt vivible. En tenim prou, València ens agrada. I és que el resum del casc antic és aquest, 100% vivible, separat de l'eixample per una avinguda i de la zona nova per l'antic pas del riu, però atravessat per carrers amples i oberts al transit, i no parlem del carrer de la princesa, si no de carrers 100% circulables que fan més còmode la comunicació.
Continuem el passeig pels carrerons més estrets de la ciutat fins arribar a la Catedral amb el seu campanar típic, el Miquelet. No és en absolut una de les meves esglèsies preferides i de fet, posats a triar torres, em quedo molt abans amb la que hi ha 300 metres abans a l'esglèsia de Santa Catalina, un dels carrers amb més 'solera' de la ciutat i com a tal la torre de l'esglèsia d'un estil més barroc i molt més treballada.
El passeig ens fa arribar a la plaça ciutat de les Bruixes on hi trobem una de les joies de la corona. El mercat central, d'estil modernista, obra de deixebles de Puig i Cadafalch, és una meravella per dins i per fora, parades arregladíssimes plenes d'olors i sabors, una cúpula magnífica, molta lluminositat, parets enrajolades, corves, detalls... molt difícil de descriure per 'blogs amateurs' és un d'aquells llocs que s'han de gaudir in-situ.
En el nostre cas, tant el vam voler gaudir que l'últim dinar de l'any el vam fer en un dels restaurants a tocar del mercat, precisament en un que és diu el Mercat i on per 10€ mengem un menú que no té res a veure amb el del dia anterior, amanida i paella de primers i gambes i sípìa a la planxa de segons són les nostre eleccions però no estan especialment bones, de fet en el cas de la paella força dolenta. A més d'haver perdut molt temps esperant fan que no sigui un lloc al que tornarem en una hipotètica nova visita a València. Sobretot tenint en compte la varietat de llocs que hi ha tocant al mercat, els millros però, al costat de l'entrada principal, que és la que hi ha a l'avinguda Maria Cristina.
Just creuant aquesta avinguda hi ha la Lonja de la Seda, un palau gòtic del segle XV preciós per fora i segons havíem llegit, també per dins, al qual ens hem quedat sense entrar pels horaris en aquestes dates (ja tenim el motiu pel qual tornar a València ;p).
Després d'uns minuts de repòs davant de la catedral gaudint d'un sol que escalfa força i fa que ens hi trobem la mar de bé (i és que sembla que per València els núvols no hi passen) pugem fins al Palacio Arzobispal, allà casualment ens trobem amb l'Asman i una amiga seva. Sabíem que l'Asman baixava a València un dia més tard, però no crèiem que ens la trobaríem. Així amb elles dues reculem pel barri del Carmen, ens arribem a la plaça de l'ajuntament, una plaça molt 'madrilenya' ja que sembla treta de la Gran Via i també caminem fins el Palau de las Dos Aguas, actualment museu de ceràmica però que en el seu dia fou un palau barroc d'aquells de 'ole'.
Canviem de companyia a l'estació de metro de Colon, l'Asman i la Cler marxen al seu sopar de cap d'any mentre nosaltres esperem a la Pichu, amb ella si que havíem quedat allà per anar a prendre algo. Després de passejar una mica per l'eixample valencià, també tacat de cases precioses, parem a prendre fartons i sobretot a posar-nos al dia al mercat de Colon que com tants altres mercats s'ha reconvertit en un 'hervidero' de locals moderns. Prenem suspirs (orxates amb alguna cosa més) i fartons, al Daniel, un dels clàssics de València en total, 14€, ni barat ni car, però tot molt bò. Revisitable.
Després, a corre-cuita, fem una compra ràpida pel sopar de cap d'any, hem desistit de sopar fora perquè pot ser molt dur pels nens i per la resta de comensals que hagin d'aguantar als nostres nens. Així que, acabem l'any els quatre arreplegats a l'habitació 1101 de l'hotel, sopant patates xip, foie (molt bò, tot sigui dit), restes d'embutit ibèric i carpaccio com a plat estrella, el vi ni l'obrim, el raïm ja el teníem comprat el dia abans, els nens s'adormen a 3/4 de dotze i nosaltres ens mengem el raïm amb molta tranquil·litat, minuts després mirem un capítol de Sherlock a l'i-Phone ja ficats al llit, molt bona manera de canviar l'any sincerament.
I comencem el 2015 visitant el Parc Natural de l'Albufera. Parem a l'embarcador de Sant Rafael des d'on tenim la primera panoràmica de la llacuna. En aquest punt entenem que avui serà un dia amb moltes fotos i és que la l'Albufera és preciosa. Decidim fer via i deixar la passejada en barca per la posta de Sol que diuen que és màgica.
Continuem fins el poble d'el Palmar, que podríem dir que és la capital del Parc Natural (tot i que aquest toca a 14 municipis incloent el de València), el turisme pren aquest poble com a camp base i el poble està preparat pel mateix, moltíssims serveis de passejos per l'Albufera i moltíssims restaurants. La resta del poble... doncs no té gaire d'especial tret d'unes poques cabanes típiques que queden. Aquestes cabanes són 'estil viquing'. Parets de cal mot baixetes (menys d'un mentre i mig), i una taulada de canyes a dues aigues molt alta. Dinem, i aquest cop l'encertem, al restaurant Mornell (un mornell és l'eina que es fa servir per pescar a l'Albufera) el lloc està ben posadet a dins, però amb el dia que fa ens ofereixen (perquè no tenen lloc a dins) dinar fora, acceptem (sensació Eïvissa fa 3 anys) i mengem pa amb tomàquet i oli (que ens ha sorprès per com ho fan de bé en general, i aquí en particular), croquetes de llamàntol (més justetes) i de bacallà, foie d'ànec sobre ceba i calamars a la romana, més un arros per a dos de vieras i gambes, amb això en tenim més que de sobres pels 4 la veritat. Ho completem amb un gelat e xocolata i un de pa d'espècies amb gelat d'orxata i un flam postres, un tallat i la beguda, tot, per 78€ (sort dels tickets restaurants!) en serio, no és una ganga però paga la pena.
Després agafem el cotxe i vorejem la llacuna. Les imatges són espectaculars, és en part el que m'imaginava, estil Delta de l'Ebre, però diferent com per haver-se de visitar. De seguida deixes enrere el poble i realment notes estar en un Parc Natural, alguns ocells volen baix buscant preses, d'altres (els ànecs especialment) neden tranquils, d'altres volen en perfecte formació seguint els seus moviments migratoris,... Nosaltres ens quedem amb un monstre d'ocell que veiem un pèl apartat de la resta, de fet n'hi ha dos i tot i que li costa aixecar el vol, no deixa que el fotografiem bé.
Tornem cap el primer embarcader i allà fem el passeig, 40 minuts a la barca on el nostre guia ens explica, pel meu gust molt bé, (és pescador no guia), i explica de manera sincera i directa, basant-se en l'essencial. Ens explica coses que ja sabíem i d'altres que no. Albufera és una paraula àrab que vol dir mar petit, i és que inicialmentment l'Albufera era un llac d'aigua salada separat del mar pel bosc de la Devesa, com en l'actualitat, sols que ara hi ha quatre canals que regulen el nivell de l'aigua per protegir els arrossals que l'envolten i que s'han menjat una part important (crec que una tercera) del llac original. L'Albufera ha passat per diferents mans al llarg de la història fins a ser propietat de la diputació de València, aquests canvis, juntament amb la nostra història tan auto-destructiva, han produït el típic maltractament de molts espais naturals, abocacions de líquids, construccions aprop... tot això està canvant després que l'Albufera es declarés parc natural l'any 1986.
També ens explica sobre la pesca controlada que es fa al llac, on els acords valen desde meitat del s.XIX i sobre els ocells que hi viuen o els que passen estacionàriament pel parc, això és molt didàctic a la par que maco ja que ho veiem mentre els tenim molt aprop. De fet, va haver-hi un moment màgic que va ser entrar en una zona i estar envoltats de canyes mentre veiem peixos al voltant i el sol posant-se donant una llum espectacular. De veritat que mirar cap al davant donava una sensació d'estar molt i molt lluny.
El passeig s'acaba i toca pagar, 4€ per adult i 2€ en pauilolo, total, 10€. Així que després de les últimes fotogràfies del llac abans de marxar ben satisfets d'un dia rodó...
...que encara no ha acabat. Al agafar el cotxe veiem que no som els únics, hi ha caravana de tornada a València! Decidim donar un petit rodeig per tornar cap a casa per tal de no haver d'estar aturats. Això vol dir travessar de nou l'Albufera i tot i liar-nos una mica per trobar el camí de tornada, no ens empenedim en absolut ja que ja gairebé sense llum l'Albufera s'ha transformat en un mar de plata a la llum de la lluna. Espectacular.
Sopem fatal al mateix restaurant de l'hotel, volem pensar que és degut al dia que és i que no tenien el menjar preparat, però en un hotel de 4 estrelles creiem que això no s'ho poden permetre. Ja saps que ho pagaràs, de fet, una pizza, una hamburguesa (pa i carn congelats) i un plat de pasta, més aigua i un tallat, 38€, però no hauríes de pagar mala qualitat. Per queixar-se però per vergonya, no ho vam fer.
El 2 de gener, el teníem reservat desde que no vam entrar a l'oceanogràfic el primer dia, i sort, perquè els 70€ que vam pagar per entrar (un adult amb 10% de descomte, un estudiant i un nen) van estar més que amortitzats, 3 hores que ens van recomenar no, en vam estar gairebé 6, però és que n'hi ha per estar-s'hi tot el dia. Només entrar anem directes a l'espectacle de dofins, espectacular, ben tractat i amb el punt d'ecologisme i consciencació que li pertoca, llàstima que en Pauilolo no fos un dels nens que van baixar a tocar els dofins, perquè li feia il·lusió. De fet, no es va poder estar tot l'espectacle assegut i va posar-se d'empeus a la barana per veure-ho millor. Ara per ara, si li recordes, de gran vol ser ensinistrador de dofins, i a mi m'encantaria.Després dinem en una imitació de McDonalds que hi ha dins del recinte, un menú infantil, un de normal i un gran 25€ (el típic timo d'aquests llocs) abans de començar a recòrrer la resta d'aquaris... a quin més espectacular...
L'antàrtida, on veiem una col·lecció de pingüins, crec que no hi ha emperadors (els únics que encara són més alts que en Pauilolo), però si que hi ha 'Juanitos', sempre fa gràcia veure aquests 'ocells ximplets', tot i que l'espai no em va semblar gaire gran està acondicionat a que els pingüins tinguin 6 mesos de llum i 6 de foscor.
L'àrtic, descobrim un dels animals que més gràcia ens va fer, les belugues, gairebé tan grans com les seves 'companyes de pis', les morses, però molt més elegants.
Les illes, on hi ha uns quants lleons marins, de l'estil dels anteriors però amb més 'paxorra'.
El mediterrani, on tornem a al·lucinar, aquí comencem a veure aquaris, però quins aquaris, estan molt ben parits, enormes, tot molt ben explicat, molts peixos i 'coses diferents' com el fet de posar un túnel on hi pots entrar simulant estar sota del mar quan trenca una onada.
Els aiguamolls, un espai realment curiós, hi ha un tros de fauna del que podria ser la selva amazònica, ocells espectaculars (uns d'un color vermell cridaner cridaner) barrejats amb flamencs, tortugues, peixos horribles... i el més curiós. sabò d'aquell desinfectant per posar-se un cop surts del 'globus'. Per cert, es fa cua per entrar ja que teòricament és un espai protegit.
Templats, estil de l'àrtic però amb foques que pots veure també desde fora. Molt aprop hi ha la guarderia de l'oceanogràfic on vam veure ous de pingüí petits i tortuguetes bebé. el curiós és que els ous els han de separar perquè segons sembla en aquests espais els pares abandonen a les cries (a banda que els ocells de València podríen atacar aquests ous).
Oceans, estil mediterrani però amb l'atracció estrella, els taurons, com sempre majestuosos, amb aquell moviment, suau, tranquil, sabent-se superiors. Això si, amb moltíssima gent, fet que fa que no es gaudeixi tant.
Tropicals, un altre aquari on entre centenars de peixos de colors, el que es fa és... buscar a Nemo.
Després d'aquest tute, i ja cansats marxem, em quedo tranquil veient que el cotxe està ok (o potser no ho estava?) ja que tinc un mal record d'aquella zona, però veig que els 2€ que li he donat al 'gorrilla' han funcionat.
Per cert, un aspecte negatiu, potser l'únic que hem notat a València, és la quantitat de 'gorrillas' que hi ha per tota la ciutat.
Però no marxem cap a casa, és dia de nens i toca anar al Gulliver. El Gulliver és, un parc per a nens situat al passeig del riu al costat del Palau de la música, on hi ha una estàtua del personatge literari estirat a terra i lligat amb cadenes, com al moment més famòs dels Viatges de Gulliver, però on tot són tobogans i escales per on els nens, i els no tant nens, semblen Lilliputienses, pujant i tirant-se pel seu cabell, el seu cinturó, ... D'entrada gratuïta però controlada, espectacular!!!
Tenint als nens rebentats i sent una hora delicada ja que si els posem al cotxe s'adormiran, busquem un lloc per fer un berenar sopar, veiem un bar normalet, El rincón del Luís, on berenem i sopem per 41.5€, no és car, però no és un lloc per tornar, tot justet, i amb un oli, més que refregit, el revoltillo sembla que l'estifuis menjant a Londres, aquell sabor... Això si, el servei és molt atent.
Ja l'últim dia i després d'esmorzar per segon dia consecutiu al Saona, un lloc molt ben posat i agradable aprop de l'hotel, on cobren 2.20€ per un cafè+pasta, ens debatim sobre si visitar Sagunt o algun altre poble valencià, però un incident fa que el dia no vagi com volem i no fem més que tornar cap a casa, per tant ja no considerem aquest dia part del viatge, i el que va passar si l'expliquem serà en un post a part. Així podem tancar aquesta escapada on hem descobert una ciutat que ens ha agradat molt, molt més del que recordàvem, hem descobert l'Albufera i sobretot, hem vist com en Pauilolo i l'Aranet han fet de germans, han interactuat i jugat moltíssim entre ells i han fet que nosaltres ens emocionem amb ells i mirem amb molt d'optimisme a un any nou que esperem que sigui molt millor que el 2014!
Page updated
Google Sites
Report abuse