Fecha de publicación: Dec 12, 2018 3:40:42 PM
Aquest viatge, com molts altres, va començar a la nostra ment fa molt de temps, en vàries ocasions ho havíem comentat a casa però sempre ho havíem descartat.
Però aquest any, un avorrit dia de tardor, vam pensar que era ara o mai, en Pauilolo ja havia perdut la il·lusió, encara és petit però pensa com un adult, i aquesta podia ser una bona manera de fer-l’ho més partícip del Nadal, l’Aranet, està a l’època en que més i millor pot viure aquesta màgia. I en definitiva, a Rovaniemi, el nostre destí, en època Nadalenca, mai trobarem ofertes.
Amb tot això, i coi, que a nosaltres també ens feia molta il·lusió, ens vam posar en marxa, va ser molt fàcil veure que per lliure, al nostre estil, tampoc era tan car com els paquets que ofereixen les agencies.
Cert que hem sacrificat fer excursions llargues i estar allotjats al Santa Claus Village, el qual tot sigui dit, ja estava ple quan ho vam mirar. Tot i així, ara ja a casa podem dir que ha estat un dels viatges més macos que hem fet mai i no hem trobat a faltar fer una excursió més llarga ni res per l’estil.
Seguint amb la prèvia, va ser força ràpid agafar des de casa els allotjaments, cars però és el que hi ha, l’entrada a Santa Park, així com els desplaçaments, amb el truc per fer això més barat. Vam agafar avio BCN-Helsinki (anada i tornada) però pel desplaçament Helskinki-Rovaniemi vam fer l’anada en avió però la tornada en tren, dons aquest trajecte d’avió era el més car amb molta diferència (mirant diferents dies) mentre que el tren es mantenia estable.
També després de molt rumiar-ho vam decidir agafar cotxe de lloguer, no era barat (tampoc un gran dispendi) ni havíem de fer molts quilòmetres, però per estar pendents de busos amb maletes (o pagar taxis), més si volíem anar a algun lloc, volíem comoditat. I creiem que la vam encertar.
Amb tot força lligat només ens quedava esperar que nevés, els dies passaven i la poca neu que havia caigut a Rovaniemi havia desaparegut del carrer, cosa poc habitual a finals de novembre però no extraordinària. Tot així, crec que vam saturar el web amb les webcams de la capital lapona. Però també ens faltava dir-li als nens, com fer-ho? Havia de ser un viatge especial, el Pare Noel, la Lapònia, el cercle polar, les activitats a fer allà... Doncs vam cridar al nostre amic Roc Barroc el qual ens va enviar una carta amb uns bitllets d’avió on ens deia que estava Finlàndia investigant l’existència d’un ésser màgic a la zona, per saber qui era i on hi era necessitàvem seguir unes pistes, les quals ens portaven a Helsinki, on havíem de començar la nostra aventura.