Fecha de publicación: Jan 23, 2019 3:25:28 PM
Ens vam llevar i vam esmorzar amb calma, però com estava sent costum al llarg del viatge, anàvem d’hora, cosa que ens va anar perfecte per fer la munió de coses que teníem pensades per aquell dia.
Com volíem fer una mena de ‘wrap-up’ de Helsinki, vam comprar-nos la t-dia i vam anar en bus (bé de fet van ser dos busos) fins l’hotel Torni on hi ha, teòricament, unes de les millors panoràmiques de la ciutat.
L’hotel Torni està, curiosament just al darrera de l’Omena, on havíem estat les nostres dues primeres nits a Helsinki, mira que som palurdos a vegades! Allà, la terrassa estava tancada, però un treballador ens va deixar pujar fins el pis just de sota des d’on vam poder veure la capital finesa en 360º i sense fred. Tot i que, al ser Helsinki una ciutat no gaire monumental, tampoc és que les vistes siguin extraordinàries més enllà de les dues catedrals.
D’allà, i en un altre autobús, vam anar fins l’estadi olímpic de Helsinki, una visita bastant infructuosa la veritat, doncs ni tan sols vam arribar-hi, és vell i s’està reformant, i tampoc teníem gaire clar si podríem fer alguna visita de profit a un lloc que va passar a la història. Ara hem sabut que es pot pujar a la torre de l’estadi, una torre de 72.71 metres, que va ser la distància amb la que Matti Järvinen havia guanyat la medalla d’or als Jocs Olímpics del 1932. El senyor Järvinen, i d’altres mites de l’atletisme, tenen una estàtua de pedra a les afores de l’estadi.
I d’allà, i de nou en transport públic ens en vam anar fins el port, molt a prop d’on feia uns dies agafàvem el ferry per anar a Suommenlina hi ha l’Old Market Hall, un preciós edifici a peu de port que ha viscut la història de Helsinki des de que va ser fundat l’any 1800 passant de mercat a aquests mercats moderns com el de ... on a banda de 4 paradetes hi ha una àmplia oferta de la gastronomia del país.
Després de dinar allà mateix vam tornar al Allas, doncs com ens havíem promès, no marxàvem de Finlàndia sense anar a una sauna!
Un cop a dins vam veure que hi havia tres saunes, una masculina i una femenina, on s’hi anava despullat i una mixta per famílies. A Finlàndia, això de que els nens no poden anar a la sauna s’ho prenen d’una altra manera, només bebès o persones amb malalties coronàries no van a la sauna, que és gairebé un esport nacional.
Òbviament vam anar a la mixta, els nens van flipar i no van aguantar gaire la calor del primer ‘envite’. Ara, el repte majúscul no era la sauna, sinó sorti a l’exterior en banyador i ficar-se a les piscines, amb vistes al ‘downtown’. Jo vaig anar amb els nens a la de 24º, i ja el passeig per l’exterior, a 0º, feia mal però a l’aigua s’hi estava la mar de bé la veritat. La Mireioneta en canvi, se’n va anar a la d’aigua freda, i si va ficar de cop. Tota una campiona, tot i que va confondre al socorrista que t’acompanya per si t’hi quedes, amb un ‘guardaespaldas’. Quan es va ajuntar amb nosaltres a la piscina ‘bona’, no va trigar gaire, ens va explicar l’experiència, i que tenia el cos a 1000 per hora, així que jo vaig aprofitar que ens volíem fer ens fotos per anar una estona a la sauna, agafar calor (que només moure’ns per fora ja ens congelàvem) i anar de pet a la piscina d’aigua de freda. Buf! El que havia explicat la Mireioneta era poc, en comparació amb el que es sentia. Només entrar em va agafar un mal de cap horrible. Si que el cos es va activar si. Però massa i tot, de fet, en el trajecte entre piscines (i és que a la d’aigua freda no vaig estar més de 10 segons), va començar a nevar i tenia el cos tan sensible que la neu se’m clavava al cos com agulles! Sort de l’altra piscina on recuperar sensacions.
Després d’una estoneta de bany, fins i tot els 24º ens vam començar a semblar pocs, així que vam tornar al vestidor i els nens, de la mà de la Mireioneta, van tornar a la sauna, on ja els hi va semblar una altra cosa!
Per si encara no havíem recuperat la calor del tot, vam apurar la visita amb una xocolota allà mateix, i és que el Allas és una espècie de club marítim on disposes de diferents serveis a banda de la sauna.
El dia s’acabava, i amb ell el viatge. El vam apurar gaudint de la neu que havia caigut, ai la neu, i jo preocupat abans d’anar-hi! I per rematar vam anar on vam començar, al mercat del plaça del senat on vam pujar al carrusel (gratuït) i vam al·lucinar quan vam veure que com a part de la fira hi havia una sauna! Una sauna ‘desmuntable’ on com només vam veure homes suposem que es deuen alternar homes i dones. Ens va semblar entre curiós i molt ben trobat, perquè la imatge d’un home en banyador, a la plaça principal d’una capital europea, amb un fred que pelava era curiosa, però ells hi estaven molt molt tranquils.
Vam aprofitar la targeta transport per anar a sopar a l’altra punta de la ciutat i tornar a l’alberg, sent encara una hora prou decent, de manera que mentre la Mireioneta començava a recollir i l’Aranet dormia, jo vaig anar amb en Pauilolo als ‘Arcades’ de l’alberg, on vam lluitar al “novíssim” virtua figther II.
I així va arribar el dia de tornar, per fi podíem agafar un vol sense haver de matinar, vam poder esmorzar, recollir i fins i tot jugar de nou a les maquines amb tranquil·litat. Del costat de l’hotel sortia un bus que ens va portar a l’aeroport des d’on, sense cap contratemps vam tornar a Barcelona, tancant una escapada que mai, mai oblidarem, i és que no cada dia descobreixes que el Pare Noel existeix.