De turisme per Barcelona
Fecha de publicación: Sep 07, 2013 9:29:0 PM
Avui ens hem llevat amb una sensació estranya...no teníem res programat pel dia...així que hem decidit fer alguna cosa que ens agradés...com viatjar! Com que era una mica precipitat buscar els passaports, preparar maletes i agafar un avió o vaixell...i més per un dia...hem decidit fer turisme local...així que cap al centre falta gent...
El Fer va trobar un article de tresors amagats en el gòtic i raval de Barcelona...i hem decidit anar-los a buscar.
La primera parada...Palau Moxó: un palau barroc inmens a la plaça Sant Just (al costat del bar Ginger) que segur que hem vorejat desenes de vegades, però mai ens hi havíem fixat. La casa encara està habitada, per la pubilla Moxó i algun fantasme despistat, però les visites es redueixen a dies assenyalats o a visites concertades per grups.
Com que hem començat tard, hem fet parada i fonda per dinar a la Cereria, baixa de Sant Miquel 3, darrera la plaça Sant Jaume. Era un lloc habitual de dinars i berenars de la Mireioneta en els seus 'años mozos'...i tot i que el passat sempre brilla més, hem disfrutat dels seus sucs naturals, de la tranquilitat de les taules en el passeig que dóna al carrer Ferran i d'uns inmensos entrepans vegetarians (el pa integral no us el recomano a no ser que tingueu un problema de salivació excesiva, doncs sortireu secs de boca...)
Una volteta per la plaça Sant Jaume, on un policia ens ha informat que podem entrar a l'Ajuntament el matí del primer diumenge de cada mes, i un mosso ens ha dit que el 2º i el 4º cap de setmana (els dos dies) de cada mes, també podem visitar la Generalitat, prèvia inscripció a la web de gencat.
Hem donat una volta pel Call, on la Mireioneta encara s'ha firat amb un bolso pel seu aniversari i hem baixat fins a la plaça reial. Aquí, l'esquena de la Mireioneta no resisitia més i com que en Pau ha fet un amic francès improvisat, hem aprofitat l'ocasió per seure a la terrassa del Glaciar i prendre un valencià (mig d'orxata-mig de granissat de llimona), contemplant com en Pau i el seu amic corrien, escoltant els músics i xafardejant els guiris que passaven.
La següent parada era el Palau Güell...però l'hem obviat, doncs ens ha semblat abusiva l'entrada de 12 euros, i més quan hem llegit que l'endemà (primer diumenge de mes) era gratis.
De tornada a la Plaça Medinacelli, on havíem aparcat el cotxe feia unes hores, hem parat al parc infantil de darrera de la Pompeu, al costat de les rambles, i el que pensàvem que seria una parada curteta, s'ha converit en un parell d'hores d'en Pau disfrutant com un cossaco...primer amb un circuit molt xulo i després jugant amb l'Alessandro i el Mustafà, cadascun amb un rayo McQueen a la mà, mentre corrien, saltaven, el feien caure...
A cinquanta metres del cotxe, en Pau ha vist un restaurant ple d'espelmes, que l'ha deixat encisat i allà que hem parat a sopar. Era el restaurant Guru, al carrer Anselm Clavé 19: un parell d'hamburgueses amb formatge, unes croquetes i una truita de patates han estat la base del nostre àpat...en Pau ja havia passat el seu límit de son, així que no hi ha hagut espai per postres, cafès i sobretaula...mira, ens ha sortit més baratet...jiji
Ha estat un dia molt tranquil i maco de 3...segurament un dels últims...tinc moltes ganes de que neixi l'Aran, de veure-li la cara, de veure que està bé...però hi ha una part de mi que vol disfrutar cada moment amb en Pau sol, doncs és una situació que s'acabarà...