Fecha de publicación: Jan 04, 2021 11:10:42 PM
Hem passat els Nadals a Vilallonga, era el previst degut a les restriccions que estem vivint pel COVID. I com a banda d’esquiar, que era el previst hem fet un parell d'excursions interesants. Creiem que n'hi ha prou per una entrada que estarà a mig camí entre diari i blog de viatges.
Vam començar el mateix dia 21, després del cole i dels diversos entrenaments, vam sortir cap a Vilallonga. L’objectiu era que els nens gaudissin i milloressin de l’esquí el màxim possible, cosa que ja vam començar a fer l’endemà 22, amb un dia gairebé perfecte per esquiar, amb una estació molt buida i molt bona neu. Per la nit però, una notícia a la nit ens feia trontollar els Nadals. Degut al risc de COVID al Ripollès, el govern confinava la comarca perimetralment aquella mateixa mitja nit. En menys de dues hores, no es podria ni entrar ni sortir sense motius justificats. Nosaltres podíem tornar a casa, que era el previst el 24 per passar a casa 25 i 26, però llavors no podíem tornar a pujar com volíem per passar el cap d’any. De fet, cap dels nostres coneguts (la tropa d’en Pauilolo) va poder pujar.Baixar aquella mateixa nit? Va ser una opció ràpidament descartada i vam posposar la decisió a l’endemà, el 23 on vam tornar a esquiar, Vallter encara més buit, però amb no tan bon temps. Els nens continuaven fent baixades i millorant. Teníem clar que s’havia d’aprofitar el confinament, l’estació estaria buida així que pels nens seria una gran avantatge. Després de gestionar-ho amb la família decidíem quedar-nos a Vilallonga fins cap d’any i passar els dinars familiars sols i confinats.
El dia 24 bàsicament el vam dedicar a omplir el rebost i anar a buscar alguna cosa per guarnir la casa, rematant la revetlla de Nadal amb un bon sopar a casa, doncs tota la restauració estava tancada per llei.
Per Nadal, amb Vallter tancat, després d’obrir els inesperats regals que el Pare Noel ens va portar fins a Vilallonga, vam agafar els trineus per veure si els podíem fer servir, però no hi havia gaire neu, així que vam girar cua i vam canviar l’activitat per una excursioneta fins el cossí d’en Batllo, una passejada força bonica que vam fer l’estiu del 2019 tot buscant almesqueres seguint un rierol passat Setcases i que travessa el bosc fins la pista que uneix Setcases amb Espinelves. Passat el cossí, en un gorg molt bonic amb una petita cova on vam veure restes d’una ovella que un llop s’havia cruspit poc abans, vam fer un aperitiu de campions, lloc maco, dia maco i compayia súper maca per celebrar el Nadal. Activitat rodona.
Vam tornar a casa per fer el dinar de Nadal. Molt clàssic, sopar de galets i carn amb bolets, i per la tarda, després d’una peli de Nadal, Klaus, vam anar a Camprodon a passejar, però si ja el 24 estava molt mort, el 25 feia pena i tot. Tot tancat, ningú, ningú pel carrer, la imatge del carrer València era realment desoladora. Personalment em va fer plantejar-me allò de que maco ha de ser viatjar sense gent. Doncs un mínim, és necessari.
Per sant Esteve volíem esquiar, ens vam llevar amb una enfarinadeta, però l’estació no va obrir per vent, així que vam fer dia de ronsos a casa, descansant, fent els canelons per dinar com mana la tradició i passejant pel poble per la tarda, tot i que les temperatures eren cada cop més fredes la Mireioneta es va enfilar fins el drac per veure la panoràmica del poble amb la llum de l’hivern.
El dia 27 si que sí, pràcticament sols, bona neu degut a les darreres nevades, sense vent però amb fred, en negatiu tot el dia. Súper esquiada, els nens es va atrevir a agafar el telecadira i baixar Barquins, súper bé, “l’intensiu” donava fruits.
El 28 vam tornar a pujar, però no ho haguéssim hagut de fer, feia vent, massa vent, només es van posar els esquís la Mireioneta i en Pauilolo, després d’escalfar a les verdes, van agafar l’arrastre per pujar a Barquins, entre el vent, que ens arrossegava tanta neu al cotxe que l’Aranet ja va dir que no esquiaria, i que l’arrastre és complicat, en Pauilolo va caure al gir, un lloc de molt difícil sortida. Van patir molt per tornar i en Pauilolo va patir una relliscada degut al gel d’una pista (es va treure els esquís), de manera que vam esquiar més aviat poquet.
El 29 i el 30 l’estació va obrir només amb les pistes verdes, de manera que enlloc de pujar vam aprofitar per anar al Molló parc d’aventures (13€/persona), on els 4 vam fer el circuit blau i en Pauilolo i un servidor vam fer, per fi, el vermell (8€/persona més), una activitat entretinguda que és una alternativa per fer a la zona, tot i que tinc la sensació que els nens el que volen són tirolines.
El 30 vam continuar la nostra versió de la ruta del Ter, sortint de Llanars, on ens hi vam arribar en cotxe i creuant el poble fent fotos al pessebre de l’església de sant Esteve, i sortint per la carretera, un tros que hem fet en cotxe centenars de vegades però mai caminant fins un trencant que et porta fins el riu, on “el sender” et porta seguint el bosc de ribera sense cap dificultat i després de travessar la riera d’Espinauga i la font de Carannà, els dos highlights del passeig fins a l’entrada de Camprodon, en el que és el final de la primera etapa de la ruta, una etapa que nosaltres de moment l’hem subdivida de moment en quatre: Setcases-Vilallonga (feta al revés i de diferents maneres, pujant a les Agudes, pel Catllar i fins el Llebro), Vilallonga-La Roca, La Roca-Llanars i aquest Llanars-Camprodon, i encara ens falta l’inici, a veure si aquest estiu “cau”. A Camprodon ens vam arribar al centre gaudir del pont romànic, les vistes pels adults i les roques els nens, abans de tornar cap a Llanars, aquest cop pel passeig Maristany, on els nens van dir que volien una casa d’aquelles, en especial la que té el llac 😊
Però el millor estava per arribar, vam arriscar a quedar-nos el 31, sabent que el dia seria exigent, però volíem esquiar un dia més, i ens va sortir bé. El 31 hi havia “una mica més de gent”, que vol dir que arribant a les 10 vam aparcar a dalt de tot del pàrquing, el fet d’haver de comprar forfait per pujar ajuda molt. Feia molt bon dia i la neu era perfecte, feia fred, però al haver Sol no en vam passar.
En resum, súper esquiada per acabar, Barquins dominada i objectiu de gaudir de l’esquí complert. Ens haguéssim quedat més estona però el dia era llarg, havíem de baixar a casa a dinar i recollir per tornar cap a Barcelona, on vam arribar després de passar sense cap problema el control de confinament. Un parell de preguntes de rigor per part dels mossos. I a Barcelona vam acabar el 2020 després de 10 dies molt ben aprofitats a Vilallonga.