Ampliem les contrades de Vilallonga

Fecha de publicación: Oct 14, 2015 12:53:48 PM

Vilallonga és una base excel·lent per explorar, no només la vall del Ter, si no les contrades properes, així doncs, desde allà hem visitat molts pobles del ripollés, els que estan 'a peu' de la c-17, de la Garrotxa, d'Osona i del Berguedà, a més d'haver arribat a França (prats de Molló) i a Beget.

I precisament a Beget tenia un pendent que puc tatxar després d'aquest cap de setmana llarg, arribar-hi però no desde Camprodon si no desde l'altra banda, atravessant la Garrotxa, cosa que vam fer dissabte al matí. Després d'anar a piscina amb els dos nenets vam fer un road-trip d'un dia per tal d'arribar a Vilallonga per aquesta ruta diferent, vam passar Besalú tot dient-nos que hem de tornar en breu. On si vam parar a fer les fotos de rigor va ser a Castellfollit de la Roca, llàstima que a en Pauilolo no li va fascinar gaire el poble damunt del penya-segat... Encara és petit per segons quines coses.

De nou al cotxe i ja endinsats en una de les carreteres més remotes de Catalunya, vam arribar sense cap contratemps a Oix, poble del municipi de Montagut i Oix on vam dinar a l'Hostal de la Rovira, un menú molt bò per 15€, de primer vam agafar canelons (de la casa i de bolets) i patates d'Olot, i de segon, peus de porc (espectaculars, dels millors que he menjat mai, a la brasa i amb allioli) vedella estofada i botifarra amb seques, postre o cafè i beguda. El lloc és molt agradable també per allotjar-s'hi.

Un cop dinats vam donar una volta pel poble, un poble que és petit però molt maco, no és Beget però se li assembla amb unes quantes cases precioses i per on en Pauilolo va estar practicant per arreu la seva última extraescolar, l'escalada (i és que aquestes cases de pedre donen per molt).

Després vam descansar una estona al parc a les afores del poble, un indret molt tranquil on vam gaudir de la privilegiadíssima ubicació del poble, enmig de la natura i amb el Ferran presidint l'espectacle, el Ferran és una muntanyeta que no arriba als 1000 metres d'alçada però tot i així la seva imatge és força imponent amb una cresta que sembla pròpia de muntanyes amb més pedrigrí. Esperem tornar algun dia i pujar-la (si és que algun dia comencem a fer muntanyes ;p)

I si desde abaix les vistes són maques, tampoc es queden enrera les imatges que vam contemplar un cop vam començar a pujar la carretera que ens va portar a Beget i ens vam veure aprop dels cims que abans veiem cap adalt, amb la vall del Llierca sota els nostres peus. Ens vam haver d'aturar tres o quatre vegades a fer fotos.

Després de conduir uns 30' minuts ja havíem passat Beget i ja podíem dir que havíem tancat un altre 'cercle' de la nostra Catalunya coneguda, una altra ruta d'aquelles xules per la que esperem transitar algun que altre cop més per gaudir d'un dels espectacles més grans que hi ha, la natura. Dir que la carretera fins a Beget és més ample i menys revirada que entre Beget i Rocabruna.

Dissabte encara ens va donar per més, era el mercat de la trumfa de Vilallonga, el poble estava d'allò més animat i en Pauilolo va poder practicar a la fira l'ofici del vidrier, tot bufant per una pipa calentar modelant vidre tot fent una ampolla, de forma curiosa però ampolla al cap damunt, una bona manera de tancar l'excursió.