Disneyland París

Vaig agafar per l’atracció del Buzz Light year, però hi havia tanta cua a l’Orbitron que vaig tenir temps d’agafar-ne també per l’Star tours i, adonar-me’n que tan l’HyperSpace Mountain com l’Autopia, estaven tancades. El parc obre 365 díes l'any, de manera que el manteniment de les atraccions és amb el parc obert i així sempre hi ha atraccions tancades... el que també és una idea genial de marketing... per haver de tornar.Tal i com van baixar de l’Orbitron vam anar directes a pel Buzz Light Year, on ens vam trobar una atracció molt divertida, doncs és interactiva. Puges en unes vagonetes pistola en mà i vas a l’espai de Toy Story 2 tot ajudant a en Buzz a lluitar contra el Doctor Zurg i els seus ajudants. Ha estat una de les atraccions que més vam gaudir els 4 .

Al sortir, i per mirar de tancar la zona, vam anar al Nautilus, un misteriós passeig pel submarí del capità Nemo, que vam fer dues vegades, doncs l’Aranet no es va atrevir el primer cop.

Amb això ja es va fer l’hora de dinar, cosa que vam fer allà mateix, al Videopolis Teatre, on vam menjar a base d’hamburgueses i nuggets, begudes, postres i un cafè, tot força bo. Per 52.6€. Ni tant mal pel que ens esperàvem. De fet vam veure que tots els restaurants 'fast-food' del parc tenen un menú per 17€ que està força bé. A més a més una banda va tocar cançons Disney en directe i una d’elles va ser el This is me. La carona de l’Aranet (que l’havia interpretada al festival del cole) no tenia preu. Els restaurants que no són fast-food, com el de Ratatouille o el de l'Aladin tenen un altre preu.

Acabats de dinar, un servidor va sortir pitant en busca d’un nou fast-pass. Però al tren de la mina hi havia una cua terrible per agafar-lo i al següent, l'atracció d'en Peter Pan, ens van donar hora per les 21:00. Amb el que em vaig tornar amb la família per anar a l’atracció d’Star Wars, un simulador de vol en 3D amb pujades i baixades, que a en Pauilolo li va agradar molt però als adults ens va deixar un pel freds. La part positiva d'aquesta atracció, i de moltes altres, va ser que les ‘aproximacions/cues’ a les atraccions estan molt currades, però sobretot, que són a cobert. Cosa ultra-necessària amb la calor que feia. Vam beure moltíssima aigua!

Amb Discoveryland pamat vam anar a recollir el passi anual definitiu i descansar a les oficines una estona, amb aire acondicionat i mirant Timon i Pumba, abans de canviar a Fantasyland, la zona de les princeses.

Aquesta zona, que vagi per endavant, és molt menys nyonya del que ens pensàvem, o ho vam saber esquivar, vam començar pujant al It’s small World, un passeig en vaixell on autòmats simulen els tòpics de moltíssims països amb una cançó machacona. Mentre fèiem cua no donàvem un duro per l’atracció, per al final ens ho vam passar teta.

El que sí va ser més maco del que ens pensàvem va ser el castell de la Bella Dorment, no teníem pebrots a no entrar. I així com per fora si que és més fifi del que ens agradaria, l’haguéssim preferit blau com a les pelis, per dins està molt ben fet i els vitralls explicant el conte són macos la veritat.Al sortir vam continuar la sessió de fotos amb el castell de fons abans de tornar a repetir l’atracció de Toy Story, on tots vam millorar la puntuació del matí (tot i el cansament), i llavors, després d’un dia on vam caminar moltíssim sota una temperatura molt alta, vam tornar a agafar el bus per tornar cap a casa. Ja podíem dir que Disnelyland París mola!

Al agafar el passi anual tens dos dies de carència (sense poder tornar a entrar al parc) així que no hi vam tornar fins ahir quan ja hi vam anar en cotxe. Quinze minuts des de Lagny Sur Marne.

Vam començar el dia anant al parc Disney Studios, on després de que els nens poguessin cridar tant com volguessin imitant a en Sully a Monsters S.A. Me’n vaig anar pitant a bucar el Fast-Pass per Ratatouille mentre la Mireioneta i els nens se’n va anar a fer cua a l’atracció de les catifes voladores. Com sempre, hi havia molta cua, de manera que al tornar amb les entrades (amb hora per la tarda), encara feien cua per pujar a un altre carrusel enlairat ambientat en Aladin amb l’extra que en aquesta hi ha un punt aixecat per fer fotos.

Vam deixar la zona dedicada als estudis de cine per anar a la zona inspirada en Toy Story. Allà, en Pauilolo i jo vam fer una cua llarguíssima per pujar al RC Racer, una versió més bèstia del típic “vaixell pirata” disfressat de “hot wheels” (en Pauilolo estava “preocupat” abans de pujar), mentrestant, la Mireioneta i l’Aranet van tenir temps per pujarn a un carrusel per petits, el típic “cuc” que aquí està caracteritzat com el gos motlle de Toy Story, participar en una “missió” dels soldats de plàstic, fer-se fotos amb el dinosaure de la pel·lícula i veure al Woodie, però hi havia tanta cua que no van fer-se la foto.Després de dinar a base de crepes (22.50€) comprades en un foot-truck vam anar a la zona “backlot” on hi ha “l’acció” per aprofitar el Fast Pass i pujar en dues tongades a la muntanya russa Rock’n’ Roller, espectacular, doncs és a les fosques, amb llums i música d’Aerosmith durant el recorregut. En Pauilolo va fer el seu primer looping i li va encantar!

Les dues tongades van estar separades per la visita a l’espectacle d’actors especialistes, on vam veure al Rayo fent “trompos” i després, una sèrie d’escenes de cotxes i motos fent salts i cabrioles, explosions, persecucions, com si estiguessin rodant una película, de fet, ens la van ensenyar al acabar. Espectacular!

Durant la segona tongada d’Aerosmith, la Mireioneta (que havia estat l’acompanyant d’en Pauilolo a la primera) se’n va anar amb l’Aranet al teatre “Studio” on van veure un tràiler de 15 minuts de Toy Story 4... i li va agradar (fa poc a casa és va posar com una mona dient que odiava la primera).

Mentrestant vam tenir temps de fer la muntanya russa i anar a la que ens havien dit que era “ l’atracció més bèstia del Parc”, el Crush’s Coasters, de nou a Toon Studios i ambientada en la corrent del pacífic sud de Buscant a en Nemo, vam fer una cua tan llarga que la Mireioneta i l’Aranet van tenir temps de pujar dos cops més a les catifes de l’Aladin i encara van esperar a veure com en Pauilolo i jo “surfejàvem” en una altra munanya russa a les fosques on a més vas girant sobre tu mateix. No és per tant.

La part positiva de la cua va ser que al sortir ja teníem hora per Ratatouille, un nou ride molt bonic on, amb ulleres 3D et converteixes en un ratolí que corre esquivant cops d’escombra per la cuina i el menjador de chez Remy.

La Mireioneta i en Pauilolo van rematar el parc amb l’atracció dels soldats de Toy Story, uns paracaigudes que et deixen en una caiguda lliure suaveta.

En aquest punt vam canviar de parc (deixant pel desembre la torre del terror). De nou al parc principal vam sopar al Casey’s Corner a Main Street, un altre restaurant de menjar ràpid, de qualitat mediocre i quantitat escassa. De manera que els 50€ ens van semblar massa la veritat.

El bo de portar horari francès és que després de sopar encara teníem força temps per fer coses. Vam poder repetir l’atracció preferida de l’Aranet, la del Buzz Lightyear entre que exploràvem Frontierland, la zona basada en el llunyà oest americà. On una dutxa d’aigua polvoritzada es va convertir, degut a la calor en una de les atraccions estrella del parc. També vam gaudir del tètric ride de Barry Manor, molt ben fet la veritat i la zona de jocs de Pocahontas, on mentre l’Aranet jugava, en Pauilolo va fer torns amb els pares per anar a Adventure Land i pujar a la muntanya russa de l’Indiana Jones, potser la més forta del parc (amb el permís de l’hyper space mountain que estava tancada). Tampoc li va fer por. Ja podem dir que està preparat per les de Port Aventura.

S’estava fent fosc (eren gairebé les 11 de la nit, que dalt que està París), de manera que vam tornar cap al main street, parant a veure el pasatge encantat d’Aladin, on t’expliquen la historia d’una manera simplificada, maco, però sense res especial.

Ja trobem la plaça central del parc totalment col·lapsada de gent per veure l’espectacle de tancament del parc. Un videomapping de les pel·lícules de Disney sobre el castell amb jocs de llum, focs artificials, música i les fonts “ballant” amb harmonia. Molt, molt maco. Però havia estat un dia molt llarg, de manera que no vam gaudir l'espectacle en plenes condicions “físiques”. Bé, i que la munió de gent tampoc ajudava. Esperem que al desembre i hagi menys gent i, que al ser més d’hora sigui més fàcil.

Avui ens ho hem pres amb més de calma. Hem fet un brunch a casa (ideal per treure rampoines) abans d'anar cap al parc. On he descobert on aparcar. Passadís A7. El millor per arribar a la cinta que et transporta cap al parc (unes cintes que a la nit ja les podrien posar en l’altre sentit).

Només entrar he anat pitant a pel Fast Pass pel Peter Pan, que ja el donaven per la tarda. Mentrestant, la Mireioneta i els nens han explorat el fort de Frontierland i junts hem entrat a la cova que hi ha sota del castell de la bella dorment on hi ha un drac. D’allà hem anat a Adventureland per explorar les coves i el pont penjat de l’illa d’aventures i mentre la Mireioneta se n’ha anat amb en Pauilolo a l’atracció de Pirates del Carib, l’Aranet i jo hem jugat a la zona per nens d’allà, i hem pujat a la cabana de la família Robinson, una casa en un arbre tant xula i tan ben feta que el petit es creu que és de veritat. Nota mental, passar un cap de setmana en una d’aquestes cases. També hem agafat el fast pass pel tren de la mina, l’última muntanya russa que ens faltava.Quan ens retrobem, aprofitem el ‘baby switch’ cosa que no havíem fet fins ara (i pel Crush ens hagués anat molt bé), per repetir atracció. Això consisteix en que si un adult es queda amb un nen mentre l’altre puja a l’atracció. Al sortir, l’altre adult puja directe i sense cua.

I ja els quatre, conscients que el món Disney ens està agradant molt més del que pensàvem, decidim fer-nos pujar el sucre al nivell màxim, Disney ja ens ha conquerit del tot i podem amb qualsevol cosa de manera que... anem a can Mickey Mouse a conèixer el ratolí més famós del món. Hi ha 50 minuts de cua però està tot tan ben muntat que l’espera és en una sala que simula un teatre on esperes tot mirant capítols clàssics de Mickey Mouse. A més a més, hi ha aire condicionat i unes barres per repenjar-se... però la moqueta és tan còmode que gairebé tothom acaba assegut al terra. De fet, s’hi està tan bé que pensar en la calor de fora fa que no vulguis acabar amb l’espera.

Però tot s'acaba i finalment hem accedit a la sala on estava en Mickey preparant-se per un show de màgia. Tot i així ha tingut un moment per fer-se fotos amb nosaltres, les oficials (a 20€) però també amb la nostra càmera, fins i tot els seus ajudants ens fan fotos als 4 amb l’estrella del Parc (cosa que s'agraeix).

Al sortir feia una calor insuportable i hi havia cues arreu. De manera que ens protegim una estona com podem abans que es faci l’hora de pujar a un dels vaixells voladors amb els que sobrevolar Londres i la terra del Mai Més amb en Peter Pan, un altre passeig màgic preció on, per posar-li algun però, que és massa curt.

I d’allà directes cap a Frontierland (bé, jo m’he desviat un moment per agafar un nou Fast Pass pel BuzzLight Year). Allà, com encara teníem una estona fins pujar al tren de la mina hem agafat el vaixell de vapor que dona la volta al llac amb vistes de bona part del parc. Sorprenentment als nens els hi ha agradat més del previst, clar que estan en un punt on tot els hi agrada, això Disney ho té. Mentre donàvem la volta hem discutit sobre com la muntanya russa arriba a l’illa del mig del llacHa estat un misteri que s’ha resolt poc després, doncs només baixar del vaixell hem pujat al Big Thunder Mountain, un tren que recorre una mina, de la qual, bona part és subterrània, totalment a les fosques (recurs del que trobo que el parc abusa una mica), però clar, per passar el llac per sota... En definitiva, la muntanya russa està bé, és la més maca però no és tan forta com la de l’Indiana Jones o la d’Aerosmith.

Després de pujar per torns (tot i que aquí hem tingut una mica de conflicte amb el babyswitch, segurament perquè hi havia molta cua, fins i tot amb el Fast Pass) hem anat a DiscoveryLand on hem vist l’orquestra filharmònica d’en Mickey en 4D, un espectacle força entretingut, on l’Aranet al·lucinava de que tot “li anés a ell”.

Al sortir ja teníem hora pel Buzzlight Year (de fet ja hem pogut agafar nous Fast Pass). En aquesta partida l’Aranet ha fet una partida de més de 50000 punts. Increïble, creiem que ha encertat algun objectiu molt difícil, però ni ell sap quin ha estat.

L’estona al parc s’acabava, l’últim sopar l’hem fet al Hakuna Matata, un altre restaurant de menjar ràpid, on els menús de 17€ eren a base de kebabs.

Amb la panxa plena, les cames ens demanaven marxar, però el cor no, així que hem fet un últim esforç per repetir les atraccions que més ens han agradat. Jo me n’he anat amb en Pauilolo a pujar a la muntanya russa de l’Indiana Jones (2 cops) mentre que la Mireioneta se n’ha anat amb l’Aranet al Buzz.

Ens hem retrobat davant del castell, on la gent ja s’amuntegava per agafar lloc pels focs artificials, hem repassat a tot el que havíem pujat, que ha estat pràcticament tot el possible (ens hem deixat la desfilada i la casa del terror del Walt Disney Studios, apuntat pel desembre). Hem fet una mica de shopping, que no es digui, i quan es començava a fer fosc hem deixat el castell a la nostra esquena, sabent que el tornarem a veure.

Disney ens ha agradat, cosa que no ens sorprèn pel fet que les atraccions ens agraden, però molt més del que pensàvem, doncs el tema princeses està ben ‘delimitat’. Les atraccions són més fluixes que a Port Aventura, però estan millor ambientades i el Parc està molt millor muntat. El fet de separar-ho en dos i amb les places centrals fan que no caminis tant.

Una experiència irrepetible... que repetirem aquest any!