Costa oest.
Fecha de publicación: Aug 30, 2016 12:22:13 PM
Per una carretera plena de pujades i baixades però correcta, vam arribar tranquil·lament a Sagone. Abans de plantar la tenda, cosa que vam fer força ràpid, ens vam desviar fins al port de la localitat on hi havia l'agència que venia les excursions per veure desde el mar les calanques de Piana i la reserva d'Scandolla. El port de Sagone és, simplement, deliciós, un port natural ple de barquetes i algun que altre iot però sense estar massificat, ens va encantar. La mala notícia va ser que al arribar, aproximadament les 5 de la tarda d'un dijous, vam demanar plaça per l'endemà, (i no vam agafar una excursió que sortia a les 5:30 perquè no volíem muntar la tenda a les fosques).
Demà i demà passat no surten vaixells perquè es preveu mala mar. No hi ha lloc fins dimarts.
Va ser la resposta de la noia de l'agència.
Com!? No podia ser, bàsicament perquè dimarts, ja no hi érem a la zona. Molts interrogants s'obrien al viatge, sobre si podríem fer l'excursió i sobre que faríem per allà. Preguntes per les que la resposta sempre era la mateixa, estàvem de viatge però també de vacances, així que tranquil·litat i a disfrutar, començant pel camping on, després de muntar la tenda vam poder disfrutar una estoneta de les instal·lacions.
Després d'estrenar la nostra súper tenda dormint tots 4 junts, vam agafar el cotxe fins a Piana, poble famós per la seva arquitectura en forma d'amfiteatre encarat al mar, però que després de passejar-lo sota un Sol de justícia, ens vam saber a poc, sobretot amb la propaganda d'estar inclós a la llista dels pobles més macos de França.
Vam decidir deixar la carretera de les calanques per l'endemà a canvi de pujar fins a un mirador on gaudir de les vistes del poble (definitivament, com més guanya és de lluny), de la natura àrida que l'envolta, de les badies envoltades de vertiginosos acantilats i, sobretot, de veure una au de rapinya caient en picat en busca d'alguna presa. Hem vist molts ocells per sobre dels nostres caps en aquest viatge, però els moviments d'aquest primer van ser espectaculars. Per primer cop en aquest viatge ens sentíem aillats de tot i de tothom.
Vam tornar d'horeta al càmping perquè els nens volíen i es mereixíen disfrutar de les seves piscines i àrees de joc, i llavors vam descobrir el tobogan inflable amb aigua, però era tard i estava tancat, així que no el vam poder estrenar fins l'endemà, cosa que vam fer fins l'hora de dinar.
Un cops dinats va tocar, per fi, creuar en cotxe el parc natural de les calanques de Piana, l'atravessa una carretera estreta, força estreta en alguns punts però que creiem que té pitjor fama del que realment és. Potser és pitjor degut al coctail que formen la munió de guiris com nosaltres conduint a poc a poc i aparcats a qualsevol lloc barrejats amb els locals conduint com si estiguessin participant en l'autèntic rally de Còrsega. I és que poso Còrsega en el top dels llocs on he vist més xalats al volant.
Nosaltres, com a guiris, doncs el dit, vam conduir a poc a poc i vam parar on vam poder per tal de gaudir de l'espàctacular paisatge d'aquestes muntanyes vermelles de sorra compacte erosionades pel vent i l'aigua formant infinitat de formes surrealistes i dl'atres ben reals com el famós cap de gos o el cor de la muntanya.
La carretera i les calanques s'acaben al poble d'estiueig de Porto, on no li vam veure res d'especial tret de la torre de defensa quadrada, ben diferent de les torres genoveses rodones que farceixen l'illa, així que vam desfer de nou la carretera gaudint de les roques de nou, ara ja amb una llum que encara les tenyia més intensament de vermell i on prenent quelcom vam arribar a la conclusió que no deu pagar la pena veure les calanques desde el mar, ja que queda massa lluny. La reserva d'Scandolla ha de ser una altra cosa, a la que vam haver de renunciar. Així ja tenim un motiu per tornar a Còrsega.
Vam passar de llarg Piana però abans de tornar a casa ens vam aturar a Cargese, un poblet al costat del nostre però que ens va agradar contemplar la costa, fer-li una passejada i veure les dues esglésies encarades, una romànica i una gòtica, que hi té.
Acabàvem el dia, i practicament la nostra estada per la zona, allà on la vam començar, amb un sopar molt maco a un dels nostres indrets de Còrsega, el port de Sagone, gaudint de com el cel, el mar i les muntanyes, anaven canviant de colors mentre s'apagava el dia. Moment màgic.
