De ruta per Alella

Vam començar desde el CAT, situat a la casa de masovers de la masia de can Lleonart, una de les vàries que vam veure al llarg de la visita i sobre les que la Maike ens explicava les seves històries i llegendes. En aquesta primera, el culebrot anava sobre l'aparició de l'hereu de la casa segrestat pels pirates i com va marcar la pedra per demostrar qui era...

Després de rebre les explicacions sobre les clàssiques rieres del maresme (am buna curiosa placa sobre el que va escriure el rector del poble sobre dues de les més devastadores, va posar II de setembre de 1714 per tal de jugar amb el 2, dia de la riera, i l'11) i de passar per la plaça de l'ajuntament, on la Maike ens va explicar la història de com va nèixer el poble, vam entrar a l'esglèsia, una parròquia senzilleta on el millor és una bonica porta situada en un lateral que antigament era la d'accés (situada a l'entrada). També ens va explicar els martiris de san Feliu, a qui se li dedica l'esglèsia.

Sortint ens hi arribem a la companyia d'Alella, un lloc magnífic per anar a comprar vi a granel o prendre quelcom, ja el coneixiíem, però mai hagués dit que havia estat una fàbrica tèxtil abans! jo pensant en la tradició vinícola del poble, pensava que havia estat sempre la seva funció.

L'enologia, no va acabar amb aquesta visita, passem per unes vinyes, on veiem que també hi ha rosers. Es veu que les roses reben abans els atacs dels bitxos i per això es posaven, per anticipar-se a malaties, a més a més, la combinació és preciosa.

Abans de l'última parada vinícola, passem pel parc Gaudí, bàsciament va estiuejar a Alella i va fer algun projecte que no li van aprovar i per altres cases modernistes creades com a casa d'estiueg fins arribar a les bodegues de l'universal Marfil d'Alella, nascudes com a cooperativa vinícola per tal de salvar el negoci principal del poble de la filoxera.

El següent punt és el barri del rost, un barri peculiar, de carrers molt estrets (androns), nascut a partir de la venta dels patis anteriors de les cases ja existents i que va donar com a fruit la crescuda demogràfica d'Alella.

L'últim punt de la visita, són les escoles Fabra, dotada al poble pel marqués Fabra i Puig, que hi residia just al davant, per tal que la vila disposés d'una escola moderna i làica.

I un cop vist el poble, tornem a la companyia per tal de fer l'aperitiu, dues cokes, unes patates i unes escopinyes, en un lloc que val la pena, 10.5€. Hi tornarem! I ja per acabar, un cop retrobats amb la familia, dinem a les afores, ja al parc de la serralada de marina, al restaurant les Terrasses, de l'hotel Porta d'Alella, amb el 30% de descomte d'el tenedor, ens posem les botes, pagant (per 5 i mig), 150€, tot boníssim, especialment, un tataki de tonyina, deliciós! Que podria ser la manera de definir el dia.