Final a 15 mesos de màgia

Clermondt-Ferrandt és una ciutat pertita, no arriba las 150000 habitants, però es va sorprendre un ambient espectacular amb terrasses i carrers plens de gent, una ciutat universitària i reivindicativa, a més a més, estàvem en època de tour de França (també endarrerit pel COVID) fet que encara va contribuir a que ens trobéssim una ciutat encara més engalanada. Tot això vam contribuir a que gaudíssim encara més del centre de la ciutat, un casc antic bonic, però sobretot peculiar, doncs Clermondt- Ferrandt és la capitat de la regió d’Auvernia, una zona volcànica al centre de França (els volcans els deixem per una altra ocasió que explorem la zona amb més temps) però per aquest fet, els edificis estan construïts amb pedra volcànica i són, per tant, molt foscos, gairebé negres.

Destaca, sobretot, la catedral gòtica, imponent, dominant la Rue de Gras i encararant-se al Puy de Dome, el volcà més alt de la zona. La llegenda diu, que des de la porta de la catedral pots notar la força del volcà.

Ens vam perdre durant una bona estona pels carrers de Clermondt-Ferrandt, tot i que pràcticament tot va ser Clermondt, doncs Ferrandt és (o era millor dit) una altra ciutat que es va annexar a Clermondt, però manté un altre centre, fins arribar a la place de Jaude, on hi ha l’estàtua de Vergincetorix, l’heroi gal que va plantar cara als romans (l’Asterix de veritat).

Vam donar una segona volta màgica, amb una llum preciosa que il·luminava la catedral d’una manera sensacional, i és que Clermondt-Ferran guanya molt amb Sol pel contrast amb les pedres fosques. Després vam buscar un lloc on sopar, cosa que no va ser fàcil, no per la manca de llocs si no perquè tots estaven plens. Tot i així la vam encertar, vam sopar a Le Bistrot de Cote, unes fòrmules de nit espectaculars (ara mateix no recordem que era, però era molt bo). Els 4 vam sopar per 91.5€. Més del normal al viatge, però per ser l'últi sopar va valer molt la pena. I poca cosa més, un cop sopats estàvem rebentats i ens en vam anar a dormir. A l'hotel Clermondt Staign. Un altre hotel d'aquests funcionals a les afores de la ciutat amb pàrquing, wifi i una habitació una mica justa pels 4 però per passar una nit cap problema. Vam pagar 65.3€, tampoc una ganga però és el que hi havia.

L’endemà, dubtàvem si visitar la fabricar Michelin, doncs el senyor Michelin era de Clermondt-Ferrandt i la fàbrica és visitable i interactiva pels nens, amés de que estava relativament a prop del nostre hotel. Però vam anar tan d’hora que ho vam tenir tot recollit quan encara quedava gairebé una hora perquè obrissin, així que vam decidir anar fent quilòmetres i arribar a casa l’abans possible.

I quilòmetre rere quilòmetre sense sortir de l’autopista, amb un brunch al nostre ja clàssic aqüeducte de Millau on vam poder deleitar-nos dels seus capuccins (28.30€) i un dinar ja a Catalunya va arribar el final del viatge, un final especial, doncs hem de reconèixer que malgrat les nostre reticències inicials, ens ha agradat moltíssim visitar Disneyland París, però tenim clar que tot té un final i que després d’aquesta triple aventura en vindran de noves.