Sao Paulo
Fecha de publicación: Apr 26, 2014 1:37:18 PM
Fent un símil amb “l'apassionant” món dels assajos clínics, podríem dir que ara mateix el viatge està ‘treatment completed’, ja que encara queda el 'follow-up' de volar de tornada a casa per completar el viatge. Però acabada la visita a Sao Paulo i escrivint des de casa de la Laia, el gruix important del viatge està acabat.
Sao Paulo, on vam arribar fa 10 dies ha estat el darrer lloc brasiler pel que hem passejat. Tot i la primera incursió per Jardims i Vila Madelena el dia després d'arribar, ahir i avui hem continuat explorant la capital paulista.
Ahir ens ho vam prendre amb calma, pel matí esmorzar per Pinheiros i compres bàsiques al súper per tal de preparar el pícnic que fem al Parc d'Ibirapuera, un gegantí parc que suposa un marc verd insuperable per tal d'evadir-se (sense deixar de veure) dels gratacels d'aquesta ciutat. Al parc es pot veure fauna, flora, homes musculats, museus i un llarg etcètera en un ambient molt agradable, però sobretot no podem deixar de destacar l'infinit parc infantil, circuits i circuits espectaculars on vam intentar compensar una mica la manca de gronxadors que havia tingut en Pauilolo fins ara.
Quan començava a fer-se fosc vam sortir per on havíem entrat, la porta 9, la que dóna al monument als Bandeirantes, els primers colons de Brasil, molt de l'estil del monument als exploradors de Lisboa. Bruts i suats després d'una estona llarga al parc tirats a la gespa o a la sorra, vam agafar un taxi direcció l'hotel Unique, una construcció del famós arquitecte Brasiler Ohtake, un hotel que s'aixeca al mig de les espectaculars casetes de la zona... al arribar, els 'botones' de l'hotel directament ens pregunten si anem al 'sky-bar', deu ser per la nostra aparença que no es creuen que podem dormir aquí??
Doncs tenen raó, pugem al sky-bar per veure l'skyline de la ciutat just quan cau la nit... molt maco, cases baixes en primer pla, bosc darrera i gratacels al fons, tot en conjunt amb el disseny de l'hotel on per cert... també ens prenem quelcom eh! I com que ja estem en línia de gastar... anem a sopar al Fogo de Chao ha cruspir-nos un rodizio, i és que no podíem marxar de Brasil sense degustar les seves carns... la carn molt bona, llàstima que un mal timing amb en Pauilolo arruïnés en part el sopar.
Avui últim dia de viatge i coses d'aquestes curioses que passen, l'últim dia és el destinat a visitar el centre de la primera ciutat que ens va acollir. Anem directament a la Praça de Sé on la catedral ens agrada molt, estil portuguès, estretes i altes amb columnes senzilles i vitralls que deixen passar la llum.
Això és el que ens agrada de la visita a la catedral. El que no és la quantitat d'indigents que s'hi apleguen. Ens plantegem si és el lloc on hem vist més del món. A més a més, de manera justa o injusta et dóna una sensació d'inseguretat que fa que no estiguem còmodes, fem les fotos de rigor, veiem el monument al jesuïta que va fundar Sao Paulo a la plaça de dalt de la catedral (actualment torna a ser un col·legi d'aquesta ordre). El curiós del monument és com, amb tota la tranquil·litat, hi ha un gravat dels jesuïtes cristianitzant als indígenes.
Caminem fins al mercat municipal tot travessant els edificis neoclàssics gegants que
formen el centre de SamPa, llàstima que al ser festiu el BANESPA està tancat i no podem pujar-hi a veure les vistes. Entrem en una zona pel carrer 25 de Março que està plena (i plena vol dir plena) de comerços on venen tot el vendible i hi arribem al mercat. La primera sensació és que sembla una estació victoriana, ens agrada. Per dins, tot segueix els cànons actuals dels mercats moderns, és a dir, la majoria de parades s'han convertit en serveis de restauració. En aquest fins i tot hi ha un segon pis on només hi ha que restaurants, de fet, és on trobem un japonès on dinem, i és que no podíem marxar sense fusionar-nos amb la cultura japonesa, tan present a Sao Paulo (és la ciutat fora del Japó amb més japonesos). A banda del restaurants, la varietat de fruites, algunes d'elles desconegudes per nosaltres (tastem un litxi deliciós) i coses tan curioses com els sandvitxos farcits a lo bèstia de mortadel·la o carn fan d'aquest mercat un lloc molt interessant per fer-hi un cop d'ull. Al sortir agafem un taxi de tornada a casa de la La. Aquí ja veiem que això s'acaba, ens quedem la Mireioneta i un servidor. Un passeig romàntic per les botigues més POSH de Jardims (prohibitives), i un cafè al nostre lloc, i ja tot junts un últim sopar on entre plat i plat s'escriu aquest post.
Sao Paulo s'ha de veure. Brasil ens ha agradat. Molt. Gràcies Laia.