Bicicletada pel parc fluvial de Besós
Fecha de publicación: Mar 20, 2019 11:35:26 AM
Hem tingut un cap de setmana de tres dies molt intens i esportiu. Dissabte a la tarda vam pujar a Vilallonga i vam esquiar diumenge i dilluns, les pistes estaven en condicions justetes però el fet d’esquiar totalment sols dilluns va ser un autèntic plaer, a banda del fet que en Pau ja s’ha deixat anar definitivament fins el punt que la temporada vinent crec que ja esquiarem junts. Però tan inoblidable com l’esquiada va ser al que vam dedicar bona part del dissabte. L’Aranet ja fa un temps que va aprendre a anar en bici, però li tenia por, era molt graciós veure’l cridar que anava a caure mentre pedalava pels carrers de ‘Vila’. Però fa cosa d’un mes va perdre aquesta por i, coses de nens, ara vol anar pedalant arreu. Així doncs, vam recopilar i amuntegar a casa bicis pels quatre i dissabte al matí vam anar en tren fins a Montcada i Reixach. Allà un cop vam aconseguir escapar de l’estació de rodalies que realment travessa el poble, vam fer una passejada pel centre de la vila. Primer de tot ens van cridar l’atenció les reivindicacions demanant el soterrament del tren, cosa totalment comprensible doncs la imatge d’un tren passant per un poble gran (Montcada té vora 40000 habitants) és una imatge molt antiga i sobretot, molt poc segura, i és que és molt trist que a Montcada i Reixach encara sigui normal que mori gent atropellada pel tren. Després vam passejar pel carrer Major on vam poder veure les antigues cases d’estiueig de Montcada, de manera que la nostra percepció del poble va millorar una mica, no direm que Montcada i Reixach és un MUST però com a mínim sí que hi ha una zona més bonica del que coneixíem fins ara.
Després de passar la casa de la vila, que potser és la màxima expressió arquitectònica d’aquest passat de la vila, vam esmorzar a la plaça de l’església, al restaurant La Oficina, 4 entrepans força bons i 3 begudes per 14.5€.
I després d’esmorzar vam començar la bicicletada... o no, doncs la zona 30 que voreja el poble per la ribera del Besòs la vam veure massa perillosa pels nens, així que vam haver de fer un tram per la vorera empenyent la bici i un altre on, com a mínim els nens van poder pedalar per la vorera. Per fer la ruta hagués estat millor anar a buscar la riba del riu directament des de l’estació, o si més no, haver tornat pel centre peatonal del poble. Això sí, aquest tros ens va servir per donar-nos comte del món rural que hi ha tan a prop de Barcelona, doncs als aiguamolls del Besòs i vam veure un ramat d’ovelles amb el seu pastor (i el gos) com no el veiem a Vilallonga. Finalment, vam arribar al pont de la Roca, on ja vam poder muntar tots, travessar a la riba esquerra del riu, per la que vam fer tot el recorregut i començar de manera oficial la nostra primera bicicletada familiar. Un fet històric i és que veure als dos nens en bicicleta davant nostre ens va fer molt feliços. El recorregut va ser la totalitat del parc fluvial del Besòs, una mostra del que l’ésser humà pot aconseguir si té bons propòsits, doncs aquest riu es va convertir a partir dels anys 60 i degut al creixement desmesurat de la zona en autèntic vertader, arribant a ser una zona de drogoaddictes als anys 80, fins el punt que va estar sobre la taula la possibilitat d’assecar-l’ho. Actualment, i després d’una sèrie d’intervencions és una zona immensament verda de 115 hectàrees amb zones d’interès ecològic, paisatgístic i d’esbarjo.
La baixada pel primer tram, el de Montcada, el vam fer ‘aixecats’ respecte del riu, i vam veure dos dels símbols de la vila. Primer, la casa de les aigües, símbol de l’abundància de l’aigua a la vila, doncs des d’aquí es subministrava aigua a Barcelona a través del famós Rec Comtal, i despès la cimentera Lafarge, la representació més evident del canvi de Montcada com a ciutat d’estiueig dels habitants de Barcelona a vila industrial amb la immigració del segle XX. Per cert, va ser molt curiós veure aquesta fàbrica des de “l’altra banda” després d’haver-la vist centenars de cops des de la c33.
Un cop arribats a Santa Coloma, poc després de passar “la Cacaolat”, es baixa al passeig del riu, allà tot és encara més ample i per tant més còmode. La zona de gespa és un autèntica zona d’esbarjo que es aprofitada per fer moltíssima gent per fer les més diverses activitats, balls, partits de futbol o simplement relaxar-se al costat del riu on hi ha peixets, ànecs i segons sembla, fins i tot han arribat les llúdrigues! Nosaltres vam fer el passeig gaudint al màxim, aturant-nos sovint per contemplar amb pausa coses trivials que habitualment veiem des del cotxe, com és el riu mateix, però també tot el que l’envolta.
Finalment vam arribar al final del passeig, a Sant Adrià del Besòs, on un cartell indica que no espot accedir a la desembocadura, molta gent hi va però nosaltres, tenim uns nens tan ben educats que van ser ells mateixos els que van dir que no es podia.
Així doncs, vam sortir a la ciutat, i encara ens vam arribar a la platja, doncs feia un dia de nassos, tot contemplant dues icones més, com són la platja mateixa, on ja hi havia gent banyant-se i les tres torres de Sant Adrià. Després d’una estoneta en un parc vam tornar a l’estació on vam tornar, de nou en tren, cap a casa, tancant una activitat fantàstica.