I una més de Provença (i una mica més) tanca el viatge

Fecha de publicación: Aug 24, 2017 8:43:58 AM

Desde la nostra casa a la reratenda del taller de motos a una pedania d'Avignó, i igual que ara fa un any, aprofitàvem la ruta de tornada per anar en busca de lavanda, amb l'esperança, complerta a mitges de veure-la millor que l'any passat, on al ser una mica tard ja hi havia molts camps segats.

El matí però, el vam aprofitar per anar a la piscina del poble on, lliçó no apresa a Annecy, vam haver de comprar gorros i banyador per mi per tal de poder estar-nos una estona i passar la calor que feia.

Un cop refrescats, i després de dinar a casa, vam sortir a buscar lavanda. Els camins de la Provença no sabem si són inescrutables però sí que són preciosos. Poc a poc arribàvem a Gordes, un dels pobles top d'aquesta regió francesa, just al límit de la nostra ruta del 2016, això sí de lavanda pel camí poca, per no dir gens.

El poble, com molts pobles francesos és preciós, però sobretot és espectacular la seva imatge dominant el turó on està ubicat. No vam poder aparcar, perquè estava saturat de gent, de manera que amb un parell de voltes per dins i, un parell d'aturarades per fora per contemplar la vista, vam tenir prou abans de dirigir-nos cap a l'abadia de Senanque a les afores del poble.

De camí vam veure les típiques cases provençals però la lavanda continuava sense aparèixer, i el baixon definitiu va ser quan el pressumpte camp de davant de l'abadia, una de les fotos més típiques de la Provença, va aparèixer totalment pelat davant nostre.

Entre trists i enfadats tornàvem al cotxe, on discutíem si aquest any hi anàvem massa d'hora o si això de la lavanda era un mite. A l'alçada de Rousillon, l'últim poble de la nostra Provença 2016, igual que llavors, un cop de volant, sense saber encara perquè, ens feia, enlloc de seguir la ruta prevista dirigir-nos cap a Sault. Volia dir tornar a fer camins ja fets enlloc d'anar a pobles nous, però el cor ens va portar cap allà.

I el cor normalment no enganya, després de resseguir les gorges de Nesque, els camps de lavanda van començar a aparèixer davant nostre. No direm que vam tenir una experiència sensorial però sí que molts que l'any passat eren camps pelats ara estàven farcits d'aquest or violeta. Mentre feiem la imprescindible sessió de fotos davant d'aquestes fileres liles amb una llum prou maca. Un somriure apareixia per fi a les nostres cares.

Un cop tret el singlot de la lavanda vam aprofitar que estàvem molt aprop de Sault per treure'ns també la set i passejar per la capital de la lavanda (l'any passat només el vam creuar en cotxe), tot sigui dit, ens va deixar una sensació de "me la imaginava més gran" important. Entre això i els seus preus, la nostra opinió és que el millor és evitar aturar-s'hi.

Un mirador amb un camp inmens de lavanda, el qual recordàvem pelat de l'any anterior, amb el monstruós Mont Ventoux al fons, una muntanya amb un magnetisme especial, amb aquell desert tan visible al seu cim, tancava, de moment i per un temps (esperem), les nostres visites pel department número 4 de França.

I així arribàvem al dissabte 29 de Juliol, dia previst per tornar a casa sabent que, en cas de necessitat o de molta caravana, disposàvem encara d'una nit per dormir on fos.

Vam sortir d'hora i després de voltar per fora de les muralles d'Avignó, tot veient el seu punt i fer una nota mental que aquí si que tornarem a veure'l, vam agafar autopista fins a Meze on vam tancar el viatge igual que el vam començar l'any passat, 'a lo grande', tot visitant de nou el parc de dinosaures d'allà.