Fecha de publicación: Oct 28, 2020 2:17:37 PM
Ens agrada la muntanya, però no ens definim muntanyencs, gaudim fins l’infinit a Vilallonga i de la diversitat de coses que ens ofereix. Fem excursions de tant en tant però mai havíem fet un cim.
Entre d’altre motius, els nens, tot i que abans de que naixessin tampoc ho fèiem, ara clar, es van fent grans i ara, “ens hem fet” una mica amb la família d’un nen de la colla d’en Pauilolo, els quals, els hi agrada fer muntanya, i hem sortit un parell de cops amb ells. Sí, el primer va ser aquell intent del Pic de la Dona on vam passar por i vam haver d’abandonar degut al fort vent a la portella del Mantet, just a la frontera amb França.
Aquest cap de setmana passat vam fer una altra sortida, pel matí vam anar a Setcases a deixar un cotxe, i a les 10 (sí, les 10, muntanya de senyors) vam sortir des de l’ajuntament de Vilallonga amb la intenció de pujar el Puig de les Agudes i baixar per Setcases, una excursió a priori sense dificultats, però llarga.
El principi ens el coneixem sobradament, doncs és tracta de pujar fins el Drac (i aquí sí que hi hem anat moltíssimes vegades), una pujadeta que, malgrat ser curta i per escales, ja et fa esbufegar. La continuació també és coneguda, doncs entres a la pista per la masia de ca n’Huguet i passes per la zona de mores on la setmana passada vam recol·lectar 1500 grams d’aquest fruit del bosc.
El tercer tram, per dir-ho d’alguna manera, sempre en pujada continua, és el preciós bosc de pins on hi ha la font de l’Esclop (única font al llarg de l’excursió) on la setmana passada m’hi vaig arribar jo solet tot caçant bolets. Aquesta setmana no ha plogut i ja no quedava pràcticament res.
La següent part de l’excursió, sempre seguint una pista transitable en 4x4 s’obre amb unes vistes increïbles dels pirineus orientals i la vall del Ter, un paisatge ideal per entendre la definició de vall (depressió allargada de la superfície terrestre recorreguda, en general, per un corrent fluvial). Una mica més amunt vam entrar en terrenys plens de vaques pasturant i avets, en un punt on la pista va tornar a encarar-se a Vallter i, aram a vistes a Tregurà, poble que començava a quedar-se per sota nostre, ens vam aturar a fer un aperitiu, una manera de treure-li als nens el cansament (mental) i als adults recuperar (físic).
Una pujada en línia recta i continua, una mica rotllo, ens va portar a un tancar elèctric, passat aquest, la pista es bifurcava sense cap indicació (de fet no la hi ha en tot el recorregut), vam tirar cap a l’esquerra, ara creiem que de manera incorrecta (no ho sabem), però aquest camí ens va permetre arribar a un mirador amb una roca elevada molt fotogènic i, de nou amb molt bones vistes.
Als últims metres de bosc, vam veure molts bolets, fruit que aquí ja no hi deu pujar tanta gent, i que potser no estàvem al camí directe, hi vam trobar 4 rovellons i tot, però sobretot la famosa amanita i molts bolets d’aquells on vivien els barrufets.
On s’acaba la pista, ens vam creuar amb un pagès que ens va indicar que ja estàvem allà mateix, que ell venia de veure les seves vaques i que hi havia uns cavalls que no sabia de qui eren. Vam veure, tant les vaques, com els cavalls, preciosos, a la darrera part de la pujada, una clariana amb fort desnivell. Els nens van gaudir de valent doncs van veure un esquelet de vaca pràcticament sencer, just abans d’aquesta darrera pujada que ens va portar a fer el cim, a 1974 m.s.n.m., quatre hores, 7km i 1000 metres de desnivell després El dit, una excursió senzilla però llarga i amb molt desnivell, 1000 metres són 1000 metres. Al mateix cim (o als cims dos n’hi ha dues fites), amb vistes a Vall Ter, la vall de Camprodon i els Pirineus, vam dinar i agafar forces per iniciar una baixada sense saber per cap on havíem d’anar, vam iniciar un sender direcció Vallter, que seguia una estona passat un filat. Ara creiem que al filat havíem de seguir cap avall, doncs el sender es va acabar i ens va tocar baixar cap a Setcases, camp, clarianes i bosc a través, per sort sempre vam poder anar baixant i només en un parell de moments vam haver de “fer cul” als nens els hi va encantar trobar tobogans naturals, tot sigui dit.
Sense cap més incidència que alguna relliscada i un turmell carregat, ens vam acabar creaunt amb la pista que era el camí bo, la vam agafar per acabar una baixada de la que, tot sigui dit, no vam gaudir tant com de la pujada. Poc més d’una hora i mitja després de dinar ja estàvem a Setcases donat per acabada una excursió no gaire coneguda (ni senyalitzada) però molt agradable i llarga, de manera que pots dir que fas exercici.