Pirineus francesos

Avui ja ha tocat fer el recorregut que dóna nom al viatge hem anat de Pau a Aran, però no hem vingut directes no, de fet, Déu n'hi dò les coses que hem fet...

La primera parada ha estat Lourdes, lloc on d'entrada no haguèssim parat però un cop hi passes doncs... hi vas... la primera vista que hem tingut ha estat la del castell que ens ha sorprès gratament doncs no enveja en res a qualsevol altre. Hem aparcat i caminant cap al santuarihem vist una ciutat que en primer ens ha recordat a Andorra la Vella, ha guanyat encant al tram on la ciutat queda divida pel riu però la perdut tot quan la ciutat es transfomra en un parc temàtic dirigit al Cristianisme. Crec que la religió és un tema delicat i la meva postura és tan complexa que no sé ni explicar-la, però el que no veig de cap manera és que s'hagi de 'vendre' de la manera, fins i tot tan 'barruera' com es ven aprop del santuari. De totes maneres, hem de confessar, que amb l'afició que té en Pauilolo per posar espelmes a les esglèsies hem comprat una, i és que un cop ha vist que eren blaves, com per dir-li que no!

El santuari... doncs una obra magna amb diferents capelles i molt simbolisme dedicat a Nostra senyora de Lourdes i a Bernadette, la pastora a la que se li va aparèixer la verge a la gruta que està sota el santuari. Val a dir que de la gruta només és visible desde l'exterior la part on teòricament va aparèixer la verge. La zona on entre els malalts a veure si s'obren els miracles 'va apart'.

També ens ha sorprès que per ser dijous sant no hi havia un nombre exagerat de gent, de fet estava força buit, suposem que demà i el cap de setmana seran els díes 'forts'. Això sí, una altra reflexió que m'he fet respecte l'evolució de la religió és veure l'actitud dels fídels envers el temple, de manera frívola diria que cada cop és menys un fet d'espiritualitat interior, OJU! que si que hi ha gent que resa i veus que ho sent, però hi ha molts suposats creients fent-se selfies davant d'escultures de sant. Suposo que no és més que el reflexe de la barreja de Religió i Turisme. Tothom té dret a fer el que vulgui mentre no molesti al del costat i clar allà hi ha persones que hi van per vocació religiosa, n'hi ha que hi van simplement per turisme i n'hi ha que conjuguen les dues a l'hora i això produeix allà situacions certament curioses.

Amb el santuari vist i els nens cansats hem decidit que de castells ja n'hem vist prou i hem continuat la 'rutilla'. Ens hem ficat de plè als pirineus amb la intenció d'arribar fal llac Gave al Pont d'Espagne, però el telecadira que et porta estava fora de servei, de totes maneres pujar fins on s'agafa el telecadira, a banda d'uns recons espectaculars, vistes, salts d'aigua,... ha produït un fet que esperàvem feia temps, en Pau ha vist, i tocat, neu per primer cop a la seva vida (de fet ja l'havia tocada de bebè però no s'enrecordava).

Després d'un àpat davant del balneari abandonat a La Raillere, un lloc certament de película de terror a tocar del poble hem pujat a la cascada que hi ha a l'altre banda a tocar del poble. Una mini-excursioneta amb els dos petits on m'ho he passat d'allò més bé. La Mireioneta s'ha quedat prenent un cafè.