Castanyada 2019

Fecha de publicación: Nov 06, 2019 9:55:14 AM

Aquest post és una excusa per explicar un sender, o millor dit, “el sender” de Vilallonga, doncs de fet, el post no comença per la Castanyada, si no una setmana abans, o millor dit, fa molt de temps.

Doncs la setmana passada estàvem a Vilallonga, un cap de setmana molt tranquil la veritat, tant que al final teníem una mica de remordiment de consciència i vam decidir sortir a passejar.

D’entrada, res extraordinari, anar a veure i donar de menjar a les ovelles, una de les activitats preferides de l’Aranet i d’allà, com la tardor estar arribant, el tros de pista fins la font Blanca, situada sota un plàtan i vam continuar fins la font Negra. La font no és tan majestuosa com la blanca però la zona d’esbarjo per fer pícnics o berenar, com va ser el nostre cas està molt bé.

En una decisió ‘discutible’ vam continuar el passeig, sense cap dificultat més que la pujada i sempre sota els arbres, fins el poble de la Roca. S’estava fent fosc, així que ens vam quedar amb la típica panoràmica del poble i jo vaig tornar sol per la carretera per recollir a la resta de la família.

I ara sí, la Castanyada. La veritat és que ha estat un cap de setmana de quatre dies força divers. Vam començar fent un ‘truco o trato’ pel barri, alguns dels comerços del carrer Clot i de Rogent participen en la iniciativa, incloses en les festes de sant Martí, de donar caramels a la canalla. Certament, és una americanada, però és tant divertida i els nens (i no tan nens) disfressats per l’ocasió, la gaudeixen molt. Després, ja a casa, vam fer sopar de castanyada i Halloween amb un amiguet d’en Pau i els menjars “típics” d’aquest dia.

Divendres al migdia vam sortir cap a Vilallonga, però entre que hi havia molta gent i que va haver-hi una esllavissada a un túnel abans de Ripoll, vam aturar-nos a Taradell a menjar, cosa que no va ser fàcil. Una passejada en cotxe pel sempre agradable centre del poble ens va portar fins el parc de la font gran on vam constatar que el restaurant del mateix nom, un dels meus preferits, està tancat de manera definitiva. Després, un cop aparcats, vam veure que el Celler és un pub irlandès que està tancat al migdia i que tant el restaurant Karra com el restaurant de l’Hotel Rosa (un lloc macot on ens van clavar 20€ fa 8 anys) estaven plens. Total, que vam acabar dinant al bar Taradell (on també havíem dinar un cop) a base d’entrepans i unes braves, amb les begudes 26€.

Vam arribar a Vilallonga amb el temps necessari per fer el taller de geògrafs del poble, amè però massa dur per nens, i posteriorment preparar-nos per sortir a fer el ‘truco o trato’ d’allà. Un recorregut pel poble on algunes cases (bàsicament les dels nens que hi havia) hi participaven, i d’altres que es veien ‘assaltades’ per algun dels grups de nens que hi corrien per allà, en vam veure com a mínim tres grups i més nens que mai al poble!

Dissabte havíem quedat per amb un amiguet de l’Aranet i la seva família. Pensàvem que per dinar, però finalment va ser per sopar. Així que després d’esmorzar vam sortir amb cotxe cap a la Roca on vam deixar el cotxe i vam continuar el tram de la primera etapa del camí del Ter que havíem fet la setmana passada. Vam sortir per la pista que passa per sota de la Roca (curiós que amb la de vegades que hi hem anat no l’haguéssim vist mai), una entrada espectacular la veritat i que després d’una baixada no apta per la tercera edat és converteix en un camí molt agradable amb el ‘highlight’ de l’ermita de la verge del raïm, al costat d’un corriol, amb zona de fer pícnic, i que amb els colors vermell i groc de la tardor brotats al màxim ens va semblar un lloc preciós.

A Llanars vam parar a fer un cafè a l’hostal l’Escon, i allà els nens i la Mireioneta van esperar que jo desfés el camí i tornés amb el cotxe per anar a Camprodon. A “la capital de la vall” vam constatar que tot estava a rebentar de gent. Però és que amb el dia que feia...

Vam passar (força de costat) per la fira de formatges, on vam conèixer a dos cambrers francesos “d’alçada”, i vam remuntar entre una riuada de gent per arribar-nos al pavelló on hi havia la fira de Playmobil... molt justeta la veritat.

Ja per la tarda ens vam quedar a esperar “la nostra cita“ a Vilallonga, tot gaudint del mercat de la trumfa, amb la mostra d’oficina artesans, un ferrer i un vidrier (sí, els de sempre) i amb el taller de la trumfamascota on l’Aranet es va decantar per fer un Colt de patata... que no és per res, però ens va quedar força bé 😊.

Diumenge vam baixar d’hora al matí, doncs l’Aranet tenia basquet, vam gaudir, d’un partidàs on la Penya va passar per sobre de l’Obradoiro (un equip que sempre ens la lia), i vam dedicar la tarda a no fer res, que també ens ho mereixíem.

I vam tancar el pont, ja a Barcelona, aprofitant les entrades gratuïtes del club super 3 per anar a l’Aquarium de Barcelona, els nens gratuïts, però nosaltres vam haver de comprar una entrada sencera 21€ i una amb descompte, 15,75€, més 14.25€ de pàrquing.

A dins, el lloc està bé (amb la discussió de sempre sobre els animals en captivitat), tot i que es comença a veure una mica atrotinat, i les explicacions dels aquaris, malgrat ser simples, que sempre s’agraeixen, a vegades són incòmodes de llegir.

Per altra banda, hi ha una gran varietat d’habitats i peixos, classificats per ecosistemes i profunditats, curiosament, ens va fer l’efecte de que quan més a prop de les roques, més grossos són, en canvi “en camp obert” són més petits.

Pels nens però, el que els hi agrada és veure els mediàtics, és a dir, el nemo, la doris, els verinosos... normal. I sobretot el tub de 36 metres amb l’aquari gegant on hi tenen els taurons més grans. La veritat és que és força al·lucinant.

Passat aquest tub, vam veure unes carpes que pots alimentar comprant uns biberons (4€), no va caler ni xantatge emocional per part dels nens per saber que havíem de fer l’activitat.

I un cop alimentades les carpes, vam anar ràpidament a la zona Planeta Aqua, on tocava que els professionals alimentessin a les perilloses rajades. Vam agafar bon lloc però la veritat és que va ser força puf.

Després de les carpes i les rajades era el nostre torn de dinar. Ho vam fer allà mateix. Macarrons i pollastre per tots, tres panets, una aigua i dos aquarius, 58€. Més car (els aquarius 4€), és que era tot dolent. No val la pena la veritat. Per compensar-ho ens van convidar a un tallat (tot i que potser estaria millor dit, ens vam autoconvidar).

Després de dinar vam sortir a la terrassa panoràmica, la qual la deuen condicionar millor a l’estiu. On hi ha un parell de tonteries pels nens i bones vistes de Montjuïc i Colom.

Vam rematar la visita, i el pont, de nou al Planeta Aqua on mentre els nens feien el cafre pels túnels que hi ha per allà, vam esperar que alimentessin als pingüins, va ser una competició de qui era més bobo, doncs vam estar gairebé 45 minuts mirant aquests ocells fins el punt que ens vam mimetitzar amb ells. Sort que algun d’ells, de tant en tant ens delitava amb algun sal a l’aigua o alguna bussejada (deu n’hi do com canvia la seva elegància d’estar a dins a fora de l’aigua).

Un cop va arribar l’ensinistrador, en dos minuts ho va tenir fet, peixos cap aquí, peixos cap allà, alguna corredissa d’algun pingüí per agafa al vol o a l’aigua millor dit) un d’aquests peixos i cap a casa. El cuidador, i nosaltres.