Montserrat

Fecha de publicación: Dec 14, 2016 4:12:54 PM

El massís de Montserrat és un lloc molt peculiar, és una serralada creada per sedimentació en lloc d'haver sorgit pel xoc de les plaques tectòniques, fet que li dona el seu aspecte, no únic, vam veure un massís semblant aquest estiu a Còrsega, però sí especial fins el punt que sempre te la mires quan hi passes per allà.

De fet en Pauilolo, de tant passar ja havia dit que hi volia anar, per altra banda, jo feia 10 anys que hi havia pujat per última vegada i la Mireioneta ni se n'enrecordava de la seva última visita, així que, aprofitant que teníem força net aquest cap de setmana vam decidir pujar a veure a la moreneta.

Però no devíem ser els únics en tenir el cap setmana 'net' i vam quedar aturats en caravana abans d'arribar al parking, les opcions de sentir el virolai es van esvair rapidament, així que vam girar cua i vam baixar a Monistrol de Montserrat, poble al que pertany administrativament el santuari i que tenia bona pinta ja que va ser un dels triats per dissenyar la ruta 1714 per recordar la guerra de successió a Catalunya.

L'ubicació del poble al peu del massís és magnífica, gairebé màgica, realment s'entenen possibles relacions 'espirituals' de la gent amb la muntanya en el passat, de fet, jo mateix, en una època passada, hagués considerat aquest lloc ideal per una partida de rol amb algun servent d'en Cthulhu per allà.

Després d'una estona jugant als gronxadors de la plaça de la font Gran, el lloc més animat de la vila, vam creuar el poble pel carrer més antic, el de sant Joan, que també és el més encisador, amb dues portalades que et preparen pel lloc més agradable del poble, la plaça del Bo-bo, una plaça porxada i molt agradable on per sant Sebastià (el 20 de gener) es fa el ball del Bo-bo que dona nom a la plaça.

Vam continuar el passeig fins arribar al riu Llobregat, que separa el casc antic de la part nova. El pont gòtic que les uneix ens va sembla forçar mediocre, així que vam recular, tornant ara pel carrer de sant Pere, el qual, no ens va agradar tant com el de sant Joan, de fet, força construccions, com el mateix palau prioral, estan en un estat força precari.

De nou a la plaça de la font Gran i degut al fred, vam sacrificar el picnic previst, bé, el vam menjar a casa per sopar. I vam tapejar al bar ca la Rosa, on ens vam atipar per 31.20€, lloc molt recomenable amb tapes estàndar però molt bones.

Un cop dinats vam pujar al monestir, aquest cop vam arribar al parking sense problemes però tot i així, vam haver d'aparcar força abaix, que pels 6.50€ que costa aparcar la pujadeta fa mal la veritat.