Un dia d'aquells amb molts possibles títols
Fecha de publicación: Jul 29, 2014 7:54:9 AM
Lo escribo hoy porque estoy seguro que si pudieras me dirías, ¡hazlo y disfruta!
Siempre
Fa temps seguia un blog força interessant, Catalunya cafè a cafè, on l'Oriol Canals tenia com a propòsit fer un cafè a tots els pobles de Catalunya, sempre acompanyat del seu eriçó, en Bru. A més de la típìca entrada, deia el preu del cafè, com li diuen a l'embotit allargat de porc i com anomenen als de Barcelona.
El bloc va quedar abandonat fa gairebé un any (no sé si l'Oriol continua amb la seva aventura o no), però a mi se'm va quedar gravada la història de quan va estar a Viladamat, aquella màquina de cafè manual... allà havia de portar a l'especialista en cafès de l'equip, la Mireioneta!
Gairebé dos anys després d'aquell post ho hem aconseguit, dissabte pel matí sortíem direcció l'Alt Empordà per passar el dia a la costa Brava, un clàssic. Però aquest cop diríem que amb versió 'pro' ja que, un company de feina té una casa a l'Armentera (poble veí de Viladamat) i ja vam dir que quan hi anèssim quedaríem per fer el cafè.
I no només això, si no que ens va indicar com arribar, entre masos espectaculars i camps de conreu a la platja de can Sopa a Sant Pere Pescador perfecte per anar amb nens, tot i fugir de la típica cala petitona que esperes trobar a la costa brava, la platja de can Sopa és llarga i ample. però la barrera d'arbres que la separa de la carretera fa que al entrar t'allunyis molt de la rutina, a més, té unes dunes que la fan molt característica i els serveis i l'ambient familiar la fan ideal per passar unes hores 'de vacances'.
Dinem al xiringuito La Iguana, allà mateix, molt millor els entrepans que els plats combinats. 29.5€ (tot i que es van descuidar de cobrar-nos un parell de coses), és a dir, a no ser que es vulgui tastar el tanga, (pernil salat i camembert, molt bó) hi ha opcions millors.
Després agafem el cotxe, els nens s'adormen i donem un parell de voltes pel poble de sant Pere Pescador, no està mal, però no ens sembla la bomba. A més, li veiem un puntet de Lloret de Mar. Acte seguit fem via cap a Viladamat, mentre fem temps esperant a l'Estanislau, veiem el poble sencer, petit i sense res especial, fet que ens agrada molt, un casc històric maco però no de postal si no habitable i habitat, amb cases maques però no totes súper restaurades. Seria un d'aquells llocs on hi podríem anar a passar un cap de setmana perque a més, no està gens massificat pel turisme que prefereix les opcions de Sant Pere i sobretot l'Escala.
Preguntem i ens indiquen, en un català d'aquells que fa goig, on és el bar en qüestió, can Catoi, allà ens hi retrobem amb l'Estanis i després de parlar entre nosaltres de les nostres coses i l'actualitat, i amb l'amo sobre 'la màquina' el motiu de la visita i que, com passa en aquests casos, ens decepciona ja que l'esperàvem més antiga i amb un cafè més espectacular, sense desmereixe'l en absolut.
Després l'Estanislau ens fa de perfecte amfitrió, ens porta entre camins a la granja familiar on veiem cavalls (unes eugas inmenses), ases, mules, ponis i gallines (que són les que més li agraden a en Pauilolo). Després ens porta a can Gusó, un mas que s'hi dedica a la venta de vi propi, tot molt ben posadet i al que li comprem una caixa ja que el vi ens sembla prou bó i a un preu raonable. 4.60€ l'ampolla amb un 10% de descompte al comprar una caixa.
Gràcies Estanis, te'n devem una, ens ho hem passat molt bé!!
Per rematar el dia i portar bé el timing de sòn dels petits, que s'han portat de 10, tornem a sant Pere Pescador on es fa fosc mentre passejem pels seus carrers, ens agraden una més que quan hi hem anat en cotxe, està bé, però no per tirar cohets, i potser no és tan Lloret com pensàvem (però hi ha moooolt turisme).
El que si ens agrada, per la seva vibra, és la seva plaça major, sensació de festa majorabsoluta, grans sopant, nens jugant... Nosaltres sopem als fogons de la plaça, un menú correcte per 15€ ( meló amb pernil i entrecot o sípia), en Pauilolo un plat de macarrons i després es posa a còrrer per la plaça.
Reculem cap al cotxe on els nens es clapen mentre tornem cap a can Fanga que dríen els de Viladamat havent exprimit el dia igual que la llimona de la granja de la família de l'Estanis