Fecha de publicación: Oct 25, 2011 2:17:40 PM
L'última sortida va ser per una comarca que no coneixíem en absolut (la Conca de Barberà) però que ens va agradar força. Teníem reserva d'una nit amb sopar i esmorzar a un hostal a Esplugues de Francolí més dues visites a caves (una de cava i una de vi)
És un d'aquells llocs on Ja només anant-hi, al cotxe, i tot i no fer ni dues hores de camí, et dona la sensació d'estar molt lluny i apartat de tot, sensació Delta de l'Ebre.
Allà hi arribàvem per dinar. Tot olorant a neules i carquinyolis típics de la terra. Després d'una migdiada d'Eurobasket (Espanya - Alemanya) vam visitar el Monestir de Poblet, declarat patrimoni universal per la UNESCO. Una visita molt agradable, ja que apart de que el monestir és preciós i tecnicament veus facilment el pas del romànic al gòtic, també es fa amena i no gens llarga. Així doncs un cop vist i fotografiat, vam fer MÉS FOTOS del monestir, desde un caminet que vàrem trobar gràcies a no haver anat pel camí directe.
Després, i aprofitant que els dies encara eren llargs encara vam donar la volta al poble on dormiem Esplugues. La veritat, normalet. Però per passejar els tres, sense presses i de vacances, coses que per desgràcia no fem tan com voldríem, perfecte.
Ja l'endemà era 'el dia de les cates'. Primer anàvem a Pira a catar cava, i sí vam actuar malament, al arribar ens van donar dos detalls importants, que érem els únics per la visita i que allà on havíem deixat el cotxe no es podia aparcar (que dius, si som els únics per un sol cotxe no els hi anirà!) Doncs aprofitant l'avinentesa, la veritat, cava no en volíem comprar, i sent els únics ens veuríem més que obligats, com havíem de moure el cotxe... vam 'pirar de Pira' cual forajidos escopetejats fins el poble del costat. Montblanc. Que a més com és molt maco, i estava de festa major, ens va servir d'amagatall perfecte, ja que teníem temps per veure'l bé fins l'hora de la següent visita.
A la cata de vins si que hi vàrem anar (i això que també estàvem sols), eren les Bodegues Torres (les del conyac i del vi de Milmanda, el vi blanc que es va triar pel casament de la infanta Cristina). Entre aquestes dades i l'explicació que ens vam fer de com es fabrica el vi allà ja vam veure que estàvem en una bodega... careta... i ho vam confirmar gràcies a que la Mireioneta va dir que el seu papi tenia per casa alguna ampolla de Gran Muralles (la guia va aguantar molt estoïcament) no així nosaltres que quan vam veure que una ampolla de Gran Muralles costa uns 100€ ja vam confessar que nosaltres no som pas de Don Simón però tampoc d'aquest nivell...
Després de confessar ja ens van donar per catar vins més assequibles que, òbviament, vam acabar comprant, a preu de botiga, i un moscatell molt bó!!!!
Ja per acabar, amb el dia, la sortida i les vacances tornàvem a Montblanc, a dinar cargols (tenia 'antojo') i a mitja tarda ja hi érem a casona, a la nostra nova casa. Començava una nova època.
(entrada creada el 5 d'octubre del 2011)