L'anada

Per no portar efectiu i no poder pagar amb tarjeta, tot i estar indicat a les taquilles de l'estació del mateix aeroport, a perdem el tren de les 15:00 (a més de no que no ens vam entendre amb la màquina expenedora). Preguntem en una agència de cotxes allà mateix i ens volen cobrar 500€ per portar-nos de Casablanca a Marrakesh, tela, tela, comencem bé! Tot i rebutjar-ho, mentre espero a la Mireioneta que ha anat a buscar efectiu, el senyor de l'agència m'insisteix un parell de cops, que si vol ems porten ells, que si no condum nosaltres... que no ho volem, que en tren costa 346D, finalment en segona, ja que segons sembla, no queda primera... tot i que sospitem que realment no n'hi ha.

Ja reagrupats i amb els bitllets vam esperar el tren de les 16:00 tot prenent 3 croissants mediocres, un cafè amb llet i un lipton ice (84D).

El trajecte, tot i les primeres emocions i el romanticisme de les primeres imatges d'aquest nou pais desde les finestres d'un tren se'ns va fer llarg, vam haver de fer transbord a l'estació d'Oasis, i d'allar un llarg trajecte que no arriba a Marrakesh fins tocades les 20:00, els nens es van distraient com poden amb els ninos, els contes i els caramels que dúiem de casa, ja a última hora, en Pau coneix i es posa a jugar amb el Ryan un nen marroquí de 7 anys, com a mínim no ens agobiem més. Nosaltres un cop s'ha fet fosc i ja no podem mirar per la finestra també ens intentem distreure com podem, xerrem amb un noi de Safi que ens explica, entre d'altres coses que al Marroc també es fan servir de manera oficial la llengua berever, completament diferent a l'àrab, inclús fa servir un altre alfabet, també reparem en la multiculturalitat que hi ha al país, un motxiller 'disfressat del típic motxiller' assegut al costat d'una dona àrab descalssa i davant de dos negres sub-saharians, això sí, entre els homes de mitjana edat àrabs hi ha una nota predominant, el que denominem com 'el look del bigotillo', que els hi dona un aspecte bastant antiquat, tot sigui dit.

Finalment, ja cansats d'haver estat gairebé tot el dia per arribar a destí, vam arribar a l'estació de Marrakesh, encara estem de sort si ens comparem amb dos catalans als quals encara els hi restaven dues hores de taxi per arribar al seu destí. L'estació és força nova ja que és 'relativament' luxosa i allà mateix, tot i saber que estàvem aprop de l'hotel (sense nens haguèssim anat caminant) vam patir el primer 'timo' del viatge, fruït del cansament i de voler arribar a la prmera 'casa marroquí'.

Es veu que a Marrakesh hi ha de dos tpus de taxis, els petits, que funcionen amb taximetre però que només acceptem a 3 passatgers, tot i ser cotxes en els que hi poden anar 5 persones, i els grans amb els que has de negociar preu, aquest ens demanar 70D i acceptem volent arribar, però és que en tres minuts ja estàvem a l'hotel, aquí és on t'agafa el dubte... quan haguèssim pogut baixar, fins a 50D? per 2€ val la pena regatejar?...

No ho sabem, de fet amb els taxistes no s'ens va donar gairebé regatejar ia mb aquest primer, l'important era arribar a casa, cosa que havíem aconseguit,