Road to desert

Fecha de publicación: Feb 05, 2016 9:37:35 AM

Poc després de les 9 en Yusseff ja ens estava esperant al hall de l'hotel, allà ens va presentar a l'Ali, el nostre xofer-guia i el nostre vehicle, un Toyota espectacular, la primera impressió va ser espectacular i ens va donar molta tranquilitat ja que tant l'Ali com el cotxe ens van semblar ideals per anar al desert, tot i que finalment vam veure que tot i ser millors que en Jacinto i el Jeep destartalat amb el que ens vam moure pel desert d'Atacama tampoc eren la creme de la creme.

Vam pujar al cotxe i per començar el llarg camí molt més llarg del que pensàvem) que ens havia de portar fins al desert del Sahara (paraula que vol dir desert de fet), un camí llarg però que ens va servir per aprendre molt sobre el Marroc, ja que és un d'aquells països on molta molta vida es fa al costat de la carretera. Vam sortim de Marrakesh formant part d'un convoy improvitzat de 4x4's carregats de turistes com nosaltres i amb el mateix propòsit, amb calma anem veient nens que juguen i dones que carreguen diferentes mercaderies (cosa que sempre ens fa pensar en la nostra visita a Xauen), i com la ciutat va canviant, el bulliciós i caòtic centre s'obre a la més europea Ville Nouvelle i aquesta acaba deixant pas a Viles de luxe reconvertides en Resorts i camps de golf ja a les afores de la ciutat.

I un cop deixat enrera Marrakesh ens trobem amb una d'aquelles coses que m'agraden de manera especial... kilòmetres i kilòmetres de res, m'agrada la sensació de veure que l'home encara no ha colonitzat tot el planeta, em fa sentir bé i em serveix per aillar-me en el meu mon interior. Ara podem dir que al Marroc hi ha infinitat de kilòmetres de res.

Això sí, aquests kilòmetres que ens porten cap a l'Atlas estan esquitxats, molt de tant en tant, per poblets que semblen autèntics pessebres i uns paisatges durs però preciosos que van canviant de tonalitat i de color sobtadament.

Vam atravessar el gran Atlas pelTizi n'Tichka, de 2260m sent la carretera més alta del país (tot i que està 2000 metres per sota del sostre del mateix) malauradament ens trobem amb un accident, dos vehicles que havíen xocat frontalment, aquelles coses que et deixen el cos malament pensant que en els seguents díes havíem de fer molts kilòmetres de cotxe, per sort l'Ali, per carretera, conduia força bé.

El nostre trajecte anava fent aturades gairebé cada hora, per estirar les cames, fer una cigarreta (l'Ali) fer un cafè, anar al lavabo, contemplar el paisatge o, comprar alguna cosa, com ens passa a un poblat on mirem una fàbrica on dones feien productes derivats 'Argan... patètic, ens ho van explicar en 2 minuts (i no exagero) i hala si voleu quelcom aquí hi som, a més de ser caríssissim, ho vam ventilar tan ràpid com elles ens havien fet l'explicació.

Poc després de començar la baixada i canviar un bolígraf vermell per res ens vam desviar la carretera principal per ja entrar en la carretera de les mil Kasbahs i un terreny d'allò que acostumem a mal anomenar 'més autèntic' quan volem dir, no tant desenvolupat. Entre carreteres en mal estat i paisatges de conte que barregen del marró més fosc fins el blanc més pur de les mines de sal arribem a Telouet i la seva Kasbah, una de les més importants de la zona, tot i que a partir d'aquí no en deixem de veure en cada una dels pobles de cases d'adob que es camuflen en les parets de les diferents valls que anem trobant pel camí, una ruta espectular que ens va portar fins Aít Ben Adouh.

Un cop allà ens sentim víctimes del 'viatge organitzat' ja que acabem dinant al mateix hotel Rosa de Sables on estem hospedats, quan no teníem perquè, l'hotel en si, és agradable, tot i que l'habitació va ser la més justa i sense tv, per una nit més que correcte, i el menú de preu (turista estàndar) 100D per una amanida o sopa i un tajin o similar més beguda, postres i te. També va ajudar a aquesta sensació que un cop dinats i instal·lats, al sortir a passejar l'Ali ens va dir que ell s'acomiadava fins demà perfecte, però que ens deixava a en Mohammed, un local vestit amb traje regional com a guia per visitar la kasbah ?!¿ com?!¿ si no calia, estava clar, potser culpa nostra per no gosar a dir-ho... de tot se n'aprèn, però això és difícil.

Total, que amb en Mohammed, el seu vestit blau canton i els seus ulls pintats ens vam dirigir cap a la cinèfila kasbah d'Aït Ben Addouh creuant la ciutat nova que no té res de res, més aviat feia por, però un cop vam arribar al mirador i vam contemplar la Kasbah tot va acabar, certament és espectacular, una poesia visual, rapidament ens vam adonar de perquè la UNESCO la declarada patrimoni universal (tot i que això també explica que estigui tan ben conservada) i perquè és tan cinèfila, dominant la planícies, al davant d'un riu i les seves contruccions, armonioses i escalonades, realment un lloc que s'ha de veure.

Vam creuar el riu amb l'ajuda d'un nen de la zona i ens vam endinsar per la Kasbah fins arribar al cap d'amunt de la mateixa, pel camí en Mohammed ens va anar explicant una mica de la història de la mateixa, on encara ara no hi ha ni aigua ni llum, diu, i on només hi viuen 6 famílies, s'ha de tenir en comte que les cases d'adob s'han de reparar anualment pels desperfecte que ocasiona la pluja. Un cop al cim encenem el deba de quina vista és millor si mirant a o desde la Kasbah, perquè desde aquest punt i amb la posta de Sol davant nostra, la imatge també és certament espectacular.

I amb el Sol baixant retornem cap a l'hotel, on ens acomiadem d'en Mohammed, al qual li donem 50D i ens tanquem a l'hotel on sopem i juguem a futbol una estona al costat de la piscina abans d'anar a dormir.

Ja l'endemà ens vam llevar prou d'hora per veure la sortida del Sol i fer les fotos de rigor, i és que teníem per davant un dia moooolt llarg, amb moooooolt de cotxe i que se'ns va fer mooooooolt dur, massa i tot.

Vam fer una ultima parada per veure la Kasbah d'Aït Ben Haddouh, amb la intenció de guardar aquella imatge de postal grabada a les retines i després una primera part de la inmensa kilometrada del dia, atravessant Ourzazate, la capital de la zona i on a banda de ser un centre turístic destaca per tenir dos estudis cinematogràfics que es fan servir per gravar películes del desert, Gladiator o La Momia són exemples de películes rodades aquí amb la Kasbah d'Aït Ben Haddouh com a exterior de les mateixes.