Huelva

Al no haver fet gaire festa per cap d'any, el 2017 va començar força d'hora per nosaltres. No teníem gaire clar que fer, podíem tornar al Rocío, visitat la tarda del dia anterior, per fer la passejadeta de la Raya Real, però quedàvem penjats la resta del dia. I encara no ens veiem amb forces de fer passejades llargues amb els dos pichons. Així que Doñana descartat.

Llavors ens va tirar la part urbanita, i vam decidir visitar la capital de la província, Huelva, on vam arribar després de conduir uns 40 minuts sense practicament companyia, ni de cotxes a la carrertera, ni de res de paisatge, realment és al·lucinant les bastes extensions de norres que hi ha en aquesta zona, ja al final d'Espanya.

Huelva és una de les capítals menys capitals de l'estat i de la que no esperàvem gaire, tot i així, el seu passatrelacionat amb els viatges colombins ens va portar primer de tot a les afores de la ciutat, creuant el Polo químic creat als anys 60 per impulsar la ciutat i després de passar el monument a la Fe descobridora i creuar el Rio Odiel a la Ràbida, més concretament al moll de les Carabeles, on hi ha les rèpliques dels 3 vaixells en els que Colom va viatjar i posar al mapa el continent americà pels europeus.

Ja sabíem que el lloc està en obres i que no es podia accedir fins els vaixells, cosa que vam poder constatar, però no són certs els comentaris que diuen que l'estat del lloc és lamentable. El lloc està en obres, i tot i que potser es podria haver acondicionat diferent per tal de poder gaudir millor de les caraveles, està tancat, però pinta (com la caravela) que quedarà molt bé. Nosaltres vam anar fins el final del moll i des d'allà vam treure el 'tele' per fer les fotos de les caraveles i dels voltants. Força recomenables.

Vist això vam anar fins el centre, tot estava força tancat, demostrant el que és Huelva, vam fer un agradable passeig pel centre, on no hi ha res imprescendible, però sí ens va agradar l'hotel París, llàstima del seu estat i les cases d'influència anglesa amb rajoles a la façana, molt xules.

Ens vam allunyar del centre fins arribar-nos a la catedral, que ens va agradar tan poc com la zona on està, vam tornar a creuar el centre, que és realment petit, fins el port, també força petit, però farcit d'edificis de caire marítim. El millor són les vistes del riu, les marismes i la illa de Saltes.

Després de dinar vam jugar una estona al magnífic parc infantil de Zafra, on en Pauilolo va fer amics ràpidament, abans de tornar a agafar el cotxe fins pujar el cabezo del Conquero (els "cabezos" són turonets que hi ha a Huelva) on hi ha el santuari de la verge de la Cinta, elegantíssim temple catòlic, seu de la patrona de la ciutat a la que Colom va peregrinar al tornar del seu primer viatge a Amèrica per agraïr-li la bona fortuna durant el viatge de tornada. A banda de l'edifici que paga la pena l'excursió, són excepcionals les vistes de la marisma, i la pau que s'hi respira, sobretot en les últimes hores del dia que és quan el vam visitar.

I vam tanar el dia 'peregrinant' fins al cementiri, on hi ha la tomba de William Martin, "l'home que mai va existir", i que va ser part d'una trama d'engany a la II guerra mundial per fer creure a Alemanya que els aliats anaven a atacar Cerdenya enlloc de Sicilia. Curiosament, aquesta tomba, i degut al fet de que a Huelva hi hagi molts anglesos fruit de l'explotació de les mines de Riotinto, sempre té flors.