Fecha de publicación: Oct 23, 2017 10:50:33 AM
Teníem bones referències de la granja-hípica can Sala a Montornès del Vallès. Un lloc on ens havien dit que els nens podien muntar a cavall i veure i tocar animals de granja, de manera que ens va semblar un bon plan per passar el 12 d'Octubre.
La llàstima va ser que el 12O és el dia de la hispanitat, i no és que tinguem cap problema amb la celebració d'aquest dia, però és que després de la primera visita del dia, una passejada molt curta (nivell Aran) pel bosc de can Bosquerons fins la torre del telègraf, un telègraf del segle XIX amb estructura militar restaurat al damunt d'un turó amb vistes dominants del vallés a la que la Mireioneta ja li donava funció d'hotel amb encant, ens vam arribar al poble. Al arribar al poble vam veure moltíssimes banderes espanyoles i gairebé cap senyera / estelada, que, malauradament, i tal i com està el tema, sorprèn.
Doncs el poble no té absolutament res, però a sobre, a l'aparcar per veure l'esglesia, vam tenir un incident amb un quinqui-gilipolles-subnormal d'aquests que, per desgracia, fan molt de mal a la nostra societat, que va desembocar en que passéssim de baixar a veure una esglesia que tampoc és precisament les capelles imperfeites del monestir de Batalha, i anéssim directament a menjar.
Cosa que vam fer a La teja de oro, allà ens van tractar molt bé (de manera que, com és obvi no volem deixar reflectit que tots els montornessins siguin mala gent, cosa molt lluny de la realitat). Allà vam menjar de manera correcta per 62€ els 4, a base de canelons (molt bons), botifarra, hamburguesa, xipirons, ous remenats amb pernil i foie, beguda, un tallat i sobretot, 'alitas de pollo'. Doncs des de que de petit anava amb el meu pare a jugar a tennis al tenis Davis, no sé perquè, però és un plat que a casa meva s'associa a Montornès del Vallès. Així que no podia deixar passar l'ocasió d'assaborir de nou aquell pollastre avinegrat.
Després de dinar tocava la visita a la granja, a l'entrar no vam trobar a ningú que cobrés, de manera que sense voler-ho, ens vam trobar entre ovelles, aus exòtiques i cavalls sense haver de pagar. Si no dines allà la granja obra a les 16:30, quan ja es pot passar a tocar els animals. No és que ens agradi 'colar-nos' als llocs, però no podem evitar un somriure de dolentots (sobretot després de l'incident del matí) pensant en això i en que a sobre ens vam trobar 10€ al terra. ;p.
Els nens s'ho estaven passant teta, l'Aranet amb les seves estimades ovelletes (com a Vilallonga) i en Pauilolo amb un cavall malaltó al qual els nens li podíen donar de menjar. Mentrestant, em vaig allunyar una mica i vaig flipar. Vaig cridar a la familia perquè la resta de la visita encara era millor, doncs a banda dels animals domèstics, a can Sala tenen tortugues, cèrvols, una zebra (preciosa) i 3 estruços!!! Per cert, aquests pensava que eren més mansos i tinc la sensació que un d'ells (altíssim per cert) em va desafiar amb un ball que no em donava gaire bon rotllo.
Vam acabar la visita al parc infantil d'allà mateix mentre reflexionàvem sobre els zoos i el seu futur, doncs certament, veure una zebra a una masia de Montornès és una cosa massa extravagant que no ens acaba de fer el pes. Tot i que s'ha de reconèixer que, al igual que els estruços, són animals espectaculars, i, seguramanent, si no fos per això, no haguèssim tingut excusa per anar a Montornès.
pd. al no pagar vam deixar als nens sense passeig en pony (promés per un altre dia).