SEPAR 2017
Fecha de publicación: Jun 21, 2017 8:33:10 AM
Una casualitat qualsevol va fer que em toqués presentar al congrés de la SEPAR a Madrid per la segona Pasqua. Aprofitant l'avinentesa, i que la gent de marketing és més 'easy going' em van deixar anar en cotxe, de manera que vam anar-hi tots quatre. Jo em vaig quedar a l'hotel Nuevo Madrid, un quatre estrelles força nou i molt funcional amb un esmorzar d'aúpa, a tocar de la sortida dos de l'M-30, mentre que la Mireioneta i els nens es van quedar a casa de la Pichu a tocar del Retiro, cumplint la promesa de que ens veuríem aviat. La vam veure a l'escala que vam fer tornant de Tenerife per Setmana Santa.
A l'anada vam fer dues aturades, la primera per dinar, al poble de La Almolda, als Monegros, una comarca a la que li tenim ganes. Allà vam trobar el que volíem per una aturada 'ràpida', un restaurant, los Fueros de Aragón, on vam menjar un menú senzill per 10€ i un poble de Far West de tons ocres on sota una calor inhumana, i sense ningú al carrer, poc més vam veure que les runes d'un castell àrab al cim d'un turó darrera del poble i la casa nobiliària de Prior, amb un porxo aportalat molt maco.
I per berenar ens vam aturar a Medinaceli, a la província de Soria, poble que ens va semblar força interessant així que, per no liar-nos vam decidir no passejar-lo i quedar-nos només amb el berenar, completíssim i amb uns Torreznos boníssims, a la cafeteria Mopal, a l'entrada del poble, lluny de la zona turística.
Finalment, i després d'una estoneta més de cotxe, que es va allargar més del previst degut a que el google maps no ens funcionava gaire bé, maleïts Samsungs i maleït 3G a Madrid! Vam arribar a destí, vam deixar les meves maletes al meu hotel i vam arribar per sopar amb la Pichu. Després, jo solet vaig tornar al meu 'pis de solter'.
Dissabte ens vam trobar després d'esmorzar per anar al Retiro, aquest bast parc situat aprop de casa de la nostra amfitriona i del que vam poder veure una part que desconeixíem, la part més allunyada de la Puerta de Alcalá i, per tant, la menys turística. però amb atractius com La Rosaleda, amb roses de molts tipus, que a més a més estaven totalment florides.
Jo em vaig acomiadar per anar al congrés, i ja no ens vam retrobar fins el sopar. Mentrestant la Mireioneta, amb la Pichu i els nens i sota un Sol de justícia, van creuar el parc i van anar fins el telefèric de Madrid, a la casa de Campo. Els hi va semblar força timo, pel que oferia i pel preu, 6€ anar i tornar, qualsevol persona a partir de 3 anys. Això sí, a destacar com el metro de Madrid arriba fins a mooooolt lluny.
Vam rematar el dia, sopant i veient com el Madrid guanyava la duodécima, es preveïa una nit llarga a la capital, però nosaltres, ens vam amagar sota el coixí, aquesta festa no era per a nosaltres.
Diumenge, Madrid tenia ressaca, i la meva companya de congrés també, ella, tot i catalaneta de però, va sortir de festa amb els merengones, fet que va retrassar tant els horaris de diumenge que em va deixar a 'huevo' saltar-me el congrés, canvi de fer tots plegats un cafè amb la Mireioneta.
Quan va marxar 'la congressista', nosaltres quatre, la Pichu estava a 3 cantos, vam anar a la Puerta del Sol a trepitjar el quilómero 0 i dinar al Mel's, un d'aquests restaurants que simulen les hamburgueseríes americanes dels anys 60.
Vam seguir pel carrer Alcalá direcció a la Cibeles, on els madridistes continuaven celebrant, ara ja d'una manera més pausada, el títol continental mentres esperaven als seus herois. Tot i que encara faltaven 3 hores perquè arribessin, tot estava tallat. Per nosaltres va ser tot un plaer poder passejar pel carrer Alcalá i el Paseo del Prado tallat a la circulació i sense gaire gent.
Vam pujar a la terrassa del Círculo de Bellas Artes, (4€ adults, 3€ en Pauilolo, gratis l'Aranet) un dels molts edificis victorians que hi ha al centre de Madrid, com s'assembla a Londres! Allà hi ha unes vistes espectaculars de la ciutat, ja que estàs al centre mateix i molt elevat, vam gaudir de la Cibeles, del centre, de les Torres Kio... Del que no vam gaudir va ser de prendre res, i és aquestes terrasses, tot i ser una idea fantàstica, sovint hi ha un ambient de 'gente guapa' que no és el nostre preferit.
L'altra parada va ser al museu del Prado, donçs era diumenge tarda, el que implica entrada gratuïta, i això no ho podíem deixar passar. Per tercer cop en aquest cop adjectivaré amb bast, i és que el Prado ho és i molt, gairebé 8000 quadres ens va dir un dels treballadors d'allà, tot i que només unes 1550 exposades, a banda d'escultures i d'altres objectes.
Així que, com fem normalment, i aquest cop amb més raó, ens vam centrar en coses puntuals, una mica del Greco i el Crist i las Meninas de Velázquez, autèntiques joies pictòriques, quadres davant dels quals t'hi pots quedar una bona estona ja que tenen un magnetisme especial.
Vam tornar passejant fins a l'estació d'Atocha, a prop de la qual havíem deixat el cotxe, retornant on havíem deixat la ciutat poques setmanes abans.
Dilluns tocava tornada, teníem per davant els 650 quilòmetres que separen Madrid de Barcelona. Per una vegada, vam sortir d'hora (abans de les 10). Vam descartar aturar-nos a Medinaceli perquè era fer pocs quilòmetres i vam conduïr gaudint de la quantitat de quilòmetres de res que hi ha a Espanya, fins l'hora de dinar, quan arribàvem a Calatayud.
Ens va rebre una ciutat amb moltes esglésies d'estil Mudejar, entre les quals destaca la Colegiata, i un centre que sense ser res de l'altre món, t'atrau, no sabem si per ser un reflexe claríssim de l'antiga Espanya o per estar en un estat de conservació que fa patir. Alguns balcons de la plaça España estan molt, molt torts.
I clar, si vas a Calatayud... pregunta por la Dolores... una chica muy simpática y amiga de hacer favores (tela amb la frase)
Doncs bé, la història de la Dolores (ull que és més interessant la real que la que reflexa la cobla) està centrada en un antic palau, ara reconvertit en hospederia, on val la pena entrar perquè és preciós i mot acollidor i on paga la pena dinar perquè el menú de 12.50€ és espectacular, molt molt recomenable. Jo em vaig menjar unes mongetes estofades/fumades com mai n'he menjat i un xai de segon de ole. I em va costar decidir-me!
Vam tornar vagarejant pel poble fins el cotxe i vam pujar fins les runes del castell que el domina, però no vam aturar-nos ja que no ens van semblar res de l'altre mon. De manera que vam posar romb cap a Barcelona, aquest cop per l'autopista, cosa que va fer arribéssim força d'hora. tancant una excursió d'aquelles que per no planificades (i per barates) va tenir un gust comparable al del mesón de la Dolores!