Monitoritzant Sant Joan Despí
Fecha de publicación: Mar 19, 2017 9:51:11 AM
Aprofitant un dia de vacances vaig acompanyar a la Mireioneta a Sant Joan Despí, petita ciutat del cinturó vermell, aquí, el PSC encara guanya amb majoria absoluta, i famosa per ser el lloc on hi ha 'la tele3' i acollir la ciutat esportiva del Barça.
Després de dues hores de 'recados', vaig recollir a la Mireioneta al mateix punt on l'havia deixada i ens vam dirigir al centre del poble, i és que els barris perifèrics, creats en gran part per la inmigració del segle XX, no oferien gaires encants.
Fins i tot al centre, on la zona blava és molt barata, ens va costar trobar els encants de sant Joan. A la plaça de l'ermita, on vam fer una camamilla i una coke (3.40€) a un cafè mediocre, en consonància amb el que ens envoltava excepte la pròpia ermita (tancada) i algun detall de l'esglèsia de sant Joan Baptista, però detalls d'aquells que aprecia la Mireioneta...
Dins la mateixa esglesia hi ha detalls de l'obra de Josep Maria Jujol (el mateix dels edificis modernistes de Tarragona, inclós el teatre Metropol) i és que l'arquitecte va viure i treballar molt a sant Joan Despí.
De fet, el recorregut, curtet, va consistir en seguir les passes de l'obra de Jujol, primer vam anar a la torre de la Creu, potser l'edifici més emblemàtic de la vila. Allà vam divagar sobre el fet que els arquitectes modernistes, gent en principi seria, catòlica, implicada en la política de l'època, tinguèssin aquesta manera de fer tan extravagant, realment per celebrar.
Actualment, i també motiu de celebració, la torre dels ous, com es coneix la casa degut als cilindres que la formen, és propietat de la UB, sent un centre d'enseyament d'idiomes moderns.
Si algun edifici li pot fer ombra a la torre de la creu és can Negre, on vam contemplar la magnífica façana d'aquesta masia reconvertida en casa d'estiueig sota aquest estil modernista, però no del tot, que defineix a Josep Maria Jujol, i és que malgrat seguir i ser contemporani del modernisme català, anava una mica per lliure.
Tres cases de l'arquitecte més, totes juntes, tanquen la ruta (amb la porta del taller del manyà Josep Oliver) i posen ben amunt l'art i el nivell de l'arquitecte, són les cases del propi Jujol, de Rovira, i de Serra-Xaus on, com a curiositat, a la planta baixa encara hi viu un Xaus'.
Vist això, i tres cases modernistes més que no són de l'arquitecte, però que també ens van agradar, una just al darrera de la torre de la Creu, una altra al davant del trio de cases i, sobretot, a les afores, la masia Can Po Cardona, espectacular, vam donar per conclosa la visita a sant Joan Despí, que si bé queda lluny de ser un must, a partir d'ara per a nosaltres serà la ciutat de 'la tele3', la ciutat esportiva del Barça i del modernisme jujolesc.
