Revivint Helsinki

Fecha de publicación: Dec 17, 2018 12:20:18 PM

El despertador ens va sonar molt d'hora, el vol sortia a les 7:50, i per tant, tocava llevar-se a les 5:00 per sortir de casa a les 5:30 i arribar a l'aeroport a les 6:00. Sabíem que llevant-nos a les 5:00 les altres dues hores eren totalment inviables, però confiàvem que a aquelles hores l'aeroport estigués força buit, especialment la terminal 2, l'antiga i petita, on tot és tan més fàcil, que no veiem cap risc.

Tal i com "estava previst", a les 6:15 aproximadament aparcàvem a l'aeroport, llavors la Mireioneta va rebre un missatge al mòbil on li anunciaven la porta d’embarcar per les 7:10... com?!?!?!? Vam revisem els papers i sí, ens havíem equivocat d'hora!!!

Potser per la matinada, potser perquè volíem gaudir d'un viatge amb tranquil·litat, en cap moment ens vam posar nerviosos. L'aeroport estava buit i en un tres i no res teníemm les maletes facturades. Tranquil·litat absoluta, amb les maletes de camí a l'avió, ens havien d'esperar.

Tot va anar com la seda, i no només a l’avió, si no en tot els transports (i en vam agafar molts i molt variats) a la resta del viatge. Transports ràpids i eficaços, ha estat un plaer!

El vol a Helsinki és llarg, feia anys que no fèiem un vol de 4 hores, i jo vaig quedar comprimit al meu seient, però com estàvem positius, no se'ns va fer pesat fins gairebé al final del vol.

Ja a Helsinki, vam agafar un tren que ens va portar fins al centre, al mateix lloc on arribàvem en bus fa 10 anys, en aquella escala llarguíssima rumb a Japó. Des del tren, una altra notícia positiva, hi havia una mica de neu a fora!

Les primeres impressions de la ciutat van ser si fa no fa les que recordàvem, una ciutat que no és espectacular però que malgrat el fred (0ºC al arribar) és agradable. Estava molt neta (com tota la Finlàndia que vam veure) i les avingudes àmplies guarnides de Nadal però em delicadesa li donen un toc molt acollidor.

Al no poder entrar a l’hotel fins les 16:00 vam buscar un lloc per dinar, en aquest primer passeig ens va sorprendre la diversitat de preus (cosa que es va mantindre constant durant el viatge), de manera que, tot i que Finlàndia en general és cara, hi ha coses molt cares, però d’altres que fins i tot considerem barates.

Mentre dinàvem rebem un e-mail amb un vídeo d’en Roc Barroc explicant-nos una història sobre la seva aventura a Finlàndia. Va haver de marxar corrents, però ens va donar una sèrie de pistes que ens haurien de portar a descobrir un ésser misteriós que segons sembla viu a Finlàndia. Les pistes eren confuses però ja sabíem una cosa. Aquest ésser té neu¿? a la cara...

Estàvem tan neguitosos que l’aturada a l’hotel per deixar les maletes va ser encara més breu del previst i ràpidament tornàvem a estar passejant la ciutat, igual que vam fer tot just fa 10 anys però amb la diferència que en aquesta passejada, tot i ser les 17:00 ja era fosc!!! I és que estàvem molt amunt!

Aquest segon passeig ens va confirmar l’anterior, la ciutat, amb els seus carrers semi-peatonals, amples i amb edificis comunistes i de pedra, ens agrada, res a destacar però el conjunt fa una ciutat molt vivible.

Vam arribem al centre neuràlgic de la ciutat, la plaça del senat, presidida per la catedral carlina i que resumeix l’anterior, doncs no hi ha res que et deixi corprès, però el conjunt ens feia sentir molt a gust.

Tota la plaça estava plena de les paradetes del mercat de Nadal, cosa que vam aprofitar per fer les primeres compres i per prendre la primera de moltes xocolata calenta del viatge i tastar el Glögi, vi calent especiat per entrar en calor, doncs tot i ser molt maco i comfortable, cardava un fred que pelava!

Amb el fred, va fer ràpidament el passeig de catedral a catedral per arribar a Uspenski, la catedral ortodoxa, on no hi vam perdre gaire temps en fotos, total, ja estem mes que retratats aquí quan érem més joves i guapos. En el que si ens vam fixar va ser en el color de la catedral, vermell, doncs segons en Roc Barroc, la criatura que buscàvem va vestida d’aquest color... Els nens van començar a elucubrar sobre que podia ser, un mapache, una hiena¿? Nosaltres érem feliços i ells, també. I això que no tenien ni idea del que els hi esperava!

Vam fer un passeig pel port fins arribar al complex Allas, un recinte amb sauna i piscines descobertes (una d’aigua calenta i l’altra de freda) al mar amb vistes al centre de Helsinki amb l’ajuntament i a la nòria. Tot estava il·luminat de Nadal, una activitat tan diferent que vam preguntar el preu, i tot i no ser barata ens vam plantejar seriosament el anar-hi al final del viatge, doncs a la Mireioneta li feia molta il·lusió. El cansament va començar a passar-nos factura i vam tornar cap a l’hotel pel passeig de l’Esplanada, recorregut en l'anterior visita però més gaudit en aquesta degut al canviar els comiats de solter per motius nadalencs. Abans d'arribar a l'habitació l’Aranet s’adorm als nostres braços. L’endemà amb calma, doncs el Sol no sortia fins les 10:00 vam desfer el passeig de nou cap al port, on vam agafar el vaixell fins l’illa de Suomenlinna, ja que segons en Roc Barroc, aquesta illa està farcida d’unes criatures que sempre acompanyen a la nostra criatura. D'entrada no ens semblava que fesi tan fred com ahir, però veure als locals abrigadíssims (de fet vam veure uns quants barrets d’aquells típics russos) o veure com sortia fum de la piscina calenta de l’Allas ens va fer canviar d'oinió. Tot i així a l'interior del ferri s'hi estava tan bé que ens no ens hagués importat que els 20 minuts de trajecte s'haguéssi allargat una mica més.

L’illa de Suomenlinna, declarada patrimoni mundial de la UNESCO, és una antiga ciutadella, on encara hi viu gent, té el valor històric pel fet que resumeix la història de Helsinki / Finlàndia, des del seu origen suec fins la seva independència després de ser conquerits pels russos (els quals van arrasar la ciutat).

Avui en dia, l’illa suposa una maca excursió d’un dia des de Helsinki, en qualsevol època de l’any, doncs s’hi poden fer pícnics en recons meravellosos a la primavera, hi ha platges per l’estiu, colors que canvien a la tardor i un Nadal sense estridències a l’hivern.

Al punt d'informació, ens vam assabentar que podíem descobrir l’illa tot seguint la ruta dels nans, serien aquestes les criatures que acompanyen a l’ésser que busquem? Seguint aquest camí vam trobar recons molt macos, museus de la història de la zona, tallers artístics, estructures defensives, bars macos tancats i d’altres no tan però oberts, souvenirs cars però macos, un llac gelat i sobretot, nans, molts nans que ens feien preguntes senzilles de les que nosaltres anotàvem la resposta en un full que ens havien donat a informació. L’excursió va pagar la pena per la màgia del lloc però sobretot ens ho vam passar teta jugant a l'1-2-3 pica-paret a les galeries de la ciutadella, i veient com els nens jugaven a qualsevol lloc. Sortint-nos una mica del recorregut vam arribar a la punta de la segona illa que es visita, Suomenlinna està formada per 6 illes però només en visites 2 connectades per un pont). Allà amb un fred de veritat vam veure King’s Gate (me l’imaxinava més gran) el lloc per on el rei va entrar a inspeccionar les obres de construció de la fortalesa i unes cases estil Hobbiton construïdes amb finalitat defensiva que queden camuflades amb el paisatge. Això sí, degut a la seva estructura, totalment natural, s’estan fent malbé, fet que fa que a algunes no es pugui pujar (són com turonets). Estan en rehabilitació. De tornada ens vam fixar en la llanterna de l’església de l’illa, doncs ha estat reconvertida en far, i vam entrar ala biblioteca on, al descobrir el nan que s'amagava allà dins, ens van deixar decorar una galeta de gingebre per Nadal. Al tornar a informació i ensenyar que havíem vist tots els nans, ens van regalar un record de l’illa. Tot això, (la galeta i el record), i ara ens surt la vena catalana... gratis!!!

Vam travessar el parc del compositor finés a les fosques però sense por, Finlàndia ens estava contagiant ràpidament el seu karma, fins arribar al cafè Regata, a peus d’un llac glaçat, un lloc preciós i bucòlic, ple de detalls que el mostraven totalment hospitalari, un lloc per fer cafès mooooolt llargs a l’escalfor del foc que hi ha l’exterior o a l’interior de la cafeteria on esperaven als nens per donar-los el mapa que havia deixat en Roc Barroc, un mapa de Finlàndia amb les seves llegendes on apareix un ésser vestit de vermell, que treballa amb nans i que té ‘neu’ a la cara... el pare Noel! I segons deia el mapa, i les pistes d’en Roc, el sami se’l va trobar a Rovaniemi, just a l’entrada del cercle polar!!! No calia dir res més, l'endemà mateix, ben d'hora ben d'hora marxariem cap al pol nord per veure si erem capaços de trobar al mateix Santa Claus!!! Emoció pels núvols! Vam tornem cap a casa desviant-nos una mica per veure el monument a Sibelius, 600 tubs de ferro enganxats entre ells, com sempre passa en aquests casos, l’escultura va ser discutida, tant que es va afegir al seu costat l’efígie del compositor perquè fos menys abstracte. A nosaltres ens va agradar el que vam veure, però ja sabem que som fàcils per gaudir de les coses i més estant de viatge. Fins i tot als nens els va agradar, segurament encara embriagats pel fet que l'endemà, si tot va bé coneixerien al pare Noel, però per això tocava tornar a casa, doncs tocava llevar-se molt d’hora.