Acompanyats a la Cerdanya
Fecha de publicación: Nov 03, 2016 9:42:41 AM
Fa 5 anys fèiem la nostra primera visita a la Cerdanya, en la que era també la nostra primera escapada en parella des del naixament d'en Pauilolo. Vam quedar encisats pels colors, la llum, els paisatges, i sobretot l'amplitud d'una vall que és, per a nosaltres un dels indrets més macos de Catalunya.
Des de llavors havíem tornat en una visita express amb els Pous, de manera que quan la família de l'Arnau, la que vam conèixer aquest maig al vacances en família, ens va dir que passaríen la castanyada aprofitant un pack a l'alberg la Bruna, vam decidir apuntàr-nos amb ells.
I així ha estat, vam agafar el pack de tres nits amb mitja pensió, entrant dissabte, amb calma, de manera que vam arribar a l'alberg cap les 7 de la tarda, després de fer 150km sense cues, i pagar gairebé 20€ de peatge, 7 a Terrassa i 12 al túnel del Cadí. Cosa que ja de per sí fa mal, la gent que va pujar divendres o dissabte al matí fent caravana, devia ser dramàtic.
I casualitats de la vida, mentre fèiem el check-in, ens vam trobar al Polete, un nano que jugava amb en Pauilolo l'any passat a bàsquet, amb la seva família que també havien decidit passar la castanyada a l'alberg, de manera que en Pauilolo tenia una altre amiguet amb qui compartir el pont. Tot i que cadascú va anar bastant a la seva la veritat.
Ens vam instal·lar a l'habitació, la qual la vam trobar justeta per la manca d'espai, no hi ha gairebé espai per deixar la roba. El lavabo, dns l'habitació, era en canvi molt gran. La resta de l'alberg amb el pack era genial, animació pels nens, sales comunes molt grans, xocolates... A més a més, el fet pack incloïa guíes de muntanya a dues excursions, una visita a una formatgeria (que s'havia de pagar a part) i una sessió d'hípica. En resum, el preu de 95€ cada adult i 70€ cada nen ens sembla més que raonable. Apuntem el lloc per quan tornem a la Cerdanya.
Al ser fosc ens vam quedar a l'alberg esperant a la família de l'Arnau. A la sala de jocs hi havia xocolatada, així que el temps fins l'hora de sopar, ja les dues famílies reunides se'ns va passar volant.
Diumenge va ser molt fàcil llevar-se d'hora gràcies al canvi horari, vam esmorzar i ens vam trobar un dia espaterrant, només les vistes des de l'alberg amb la serralada del Cadí al fons i tot farcit de globus aerostàtics pagava el cap de setmana.
I el millor és que aquest temps s'ha mantingut tot el pont, a la Cerdanya no tenen núvols sembla! Hem gaudit d'una Cerdanya en plena tardor, amb una llum espectacular i una gama de colors que posava la pell de gallina, hem vist fulles de color vermell, daurat, marró, groc, taronja, verd...
La primera excursió era a l'estany de l'Orri, el cotxe, aquests maleïts cotxes tan electrònics, em marcava que les quatre rodes estaven baixes de pressió, fet que va fer que no disfrutés tant de les vistes mentre pujàvem cap a Lles, tot i tenir la sensació que era degut a la gelada nocturna, ja que al volant no notava res d'estrany a la conducció.
Vam aparcar al refugi del cap de rec i des d'allà vam pujar fins l'estany, una caminata que no era difícil tecnicament però que tampoc era una passejada pel bosc, la pendent picava força, especialment quan vas amb un nen de tres anys que diu que no puja, i et toca portar-lo en braços.
Així doncs, més cansats del que prevèiem, vam arribar a l'estany, un estany d'aigua verda que apareix de cop enmig del bosc d'una manera molt elegant. Un cop adalt, vam descansar una estoneta menjant un entrepà que ens havien preparat a l'alberg i després vam desfer el camí fins el cotxe.
De baixada les rodes 'van recuperar la pressió normal', sempre segons el sensor del cotxe, abans d'arribar a Lles, on vam dinar al bar El Bufarot, dues pizzes, una de foie i l'akltra de carn amb bolets i un entrepà, amb 4 begudes, un café i una bossa de patates per 35€, bo, llàstima que el senyor estava sol i anava un pel estressat i tard en les comandes.
Un cop dinats vam passejar el poble fins aarribar a l'esglesia romànica de sant Pere, el poble, segueix la tònica de la resta de la Cerdanya, maco, amb gairebé totes les cases empedrades, tranquil, agradable, i amb vistes a la vall.
Vam tornar a l'alberg per sortir amb la resta de cotxes cap a Meranges, o millor dit a Girul, els nostres pobles preferits de la Cerdanya, per visitar la granja/formatgeria de l'Albert Pons. Allà vam veure, tocar alimentar munyir i beure llet directament de la mamella d'una ovella, llet molt dolça i bona, que surt a temperatura mare, tota una experiència!
La visita va continuar amb sessió de com fan els formatges, un dels millors dels pirineus, amb diferents premis i vam acabar amb un tast dels mateixos. Tot molt entretingut però un pel caòtic, i car pel nostre entendre,r ja que vam pagar 16€ només per això, i després 19€ per dos formatges.
Just davant de l'esglesia hi ha el museu de Llívia, al qual acull el que queda de la farmàcia Esteva i clar, per deformació professional estàvem obligats a entrar (3.5€ adults i 2€ nens, l'Aranet no va pagar).
El museu explica la història de la vila i del lligam amb les farmàcies, amb una part final audiovisual on expliquen que a Llívia hi va haver probablement la farmàcia més antiga d'Europa però aquesta va tancar, al segle XVII hi havien tres farmàcies i al XVIII va nèixer la importantíssima farmàcia Esteva que va existir fins mitjans del segle XX. Després de la 'peli' un canvi de llums mostra els estris originals de la farmàcia, realment macos i curiosos. La llàstima és que pensàvem que la farmàcia encara existia i que era la primera, no que era part d'un museu.
Després de revisar les rodes, estaven força bé però les vam inflar una mica per assegurar, vam reservar el passeig en carro l'hípica 4 potes de Prullans per l'endemà, i vam tornar a l'alberg on en Pauilolo fes els deures abans de fer una festa particular de Halloween a l'habitació amb l'Arnau i el Blai. Vam baixar a sopar, però el cansament de tot el dia va fer que gairebé no féssim castanyada.
Al sortir ja era negra nit, a partir d'ara els díes seran curts, però aquest havia estat molt llarg, així que vam tornar a l'alberg per sopar, l'estona posterior d'esbarjo va ser molt curta perquè tots quatre estàvem molt cansats.
Dilluns el dia va començar calcat a l'anterior (pressió baixa dels pneumàtics inclosa), però aquest cop el cotxe ens portava fins a les pistes d'esquí de Guils de Cerdanya des d'on surt una ruta fins l'estany de malniu, el mateix que havíem pujat feia 5 anys però llavors des de Meranges.
Aquesta ruta és més curta, i fàcil que per Meranges i tenia molt menys desnivell que la del dia anterior, així que l'Aranet va poder caminar una bona part de la mateixa, iquan no, va anar en una cadira de muntanya que ens havien deixat a l'alberg. En Pauilolo la va fer al capdavant del grup, amb la resta de nens, un autèntic campió!
A Malniu, vam gaudir d'un estany de llibre, molt més obert que el de l'Orri i l'aigua transparent fet que fa que es reflexin les muntanyes que l'envolten. Els nens van estar jugant a agafar trossos de gel i els grans a fer fotos d'aquest lloc de postal. Després de menjar-nos l'entrepà que ens van preparar a l'alberg i que, a 2260 metres d'alçada senta la mar de bé, vam recular cap al cotxe.
De tornada ens vam tornar a separar del grup per visitar Llívia, i és que després d'haver dormit quan vam estar amb la família de la Mirieioneta, ens quedava pendent fer-li un tomb.
Tomb que vam fer després de dinar uns frankfurts molt bons i al Food troc, a la plaça major cantonada amb el carrer troc per 40€. Llívia és més gran que Lles, però més petit que Puigcerdà, Bellber o Alp, perd un pel d'encant però també és molt agradable per passejar-hi una estona.
Vam pujar fins l'església, la qual està fortificada ja que va reemplaçar al castell com a element defensiu quan va ser destruït, fet que el conjunt esglesia més la torre Bernat So sigui força imponent.
I així va arribar dimarts, amb més calma que els díes anteriors deixàvem l'alberg per fer el passeig en carro de cavalls. Va ser un passeig de gairebé una horeta, res espectacular però sí molt agradable per fer amb els nens i poder parlar tranquil·lament amb el propietari de l'hípica.
Vam baixar del cavall per pujar a Prullans poble, un altra vila cerdana amb encant i unes vistes espectaular, on destca l'esglesia romànica de sant Esteve. A Prullans vam estar una estoneta, a la plaça de la Cerdanya sense fer res més jugar amb les fulles de la tardor, amb aquella sensació de quan estàs a gust a un lloc i desconnectes de qualsevol cosa dolenta que et pugui ballar pel cap. Gaudint d'estar de viatge.
A les 13:30 teníem taula al restaurant ca la Nuri de Bellver, on vam menjar el menú degustació per 25€ begudes no incloses, no hi ha opció de carta, si no d'agafar plats amb suplement (força alts), els plats són bons però no espectaculars. El restaurant en sí, potser és massa de 'pit-mini' com per anar amb nens, fet que va fer que surtíssim una mica creuats, i com Bellver ja el coneixíem, per tal d'evitar fer cues, vam decidir tornar directament a Barcelona.
No ens vam estalviar les cues, però tampoc les vam patir en excés. Així doncs en un parell d'hores, i després de pagar els 20€ de peatges, érem a casa de nou tancant un pont a un lloc encisador com pocs al que esperem que no passin menys de 5 anys per haver de tornar-hi.
