Anem fatal

Fecha de publicación: Dec 23, 2015 8:9:49 AM

És curiós que tenint el viatge practicament del tot pagat i reservat, a quatre díes per marxar tinguem una sensació de neguitor extranya.

Com acostumo a justificar aquestes coses, considero que és degut al ritme i tipus de vida que portem. Horrorós. Si tenim un vol i un paquet confirmat, i només ens cal comprar un bitllet de tren (o arribar com sigui a Marrakech), perquè tenim la sensació de que no estem a punt?

Diferents 'motius' trobo (aixo és llegeix amb la veu d'en Ioda que estem en 'apogeo' d'Star Wars)

Tenim la càmera réflex espatllada: cert, però, i què? tenim més de mitja dotzena de càmeres amb qualitat més que suficient per recordar moments del viatge, començant pel mòbil.

També tenim el notebook en condicions precàries: si però, cal? vull dir, puc escriure els posts un cop tornem o en ordinadors d'allà, o... com sigui, però això no hauria de condicionar al viatge en absolut.

Tinc la guia poc llegida: i què? últimament gaudeixo més llegint la part d'història i costums del país/regió/ciutat que anem a visitar que de les 'dades pràctiques', i sincerament, la primera part la tinc practicament feta, a més, ja sabem que mola dir que no et mires la guia (quan tots ho fem) i que vas al teu aire (quan acabes als mateixos llocs que diu la guia). A més, encara tenim estones d'avió nits (sobretot si no tenim el notebook :D).

Temps: o falta de, és el que engloba els altres punts a nivell general, no tenir mai temps per les teves petites coses com llegir la guia, arreglar un ordinador o comprar una càmera...

TRANQUIL·LITAT

perquè... cert que entre feina i nens se'n va molt de temps però... potser el que sobre el gastem en d'altres coses?!? i sobretot... aquestes coses... calen de veritat?

sort que marxem de viatge, per tornar amb les piles carregades, i fer una cosa que m'encanta fer en els viatges de cap d'any, avaluar, on soc i on vull arribar, Noruega, Roma, València... em van servir de molt i aquest any, al ben mig del desert, espero que també, sobretot per veure que és important i que no ho és.