Fecha de publicación: Dec 20, 2019 9:2:35 PM
Dimarts ens vam llevar “relativament d’hora”, però entre que ens vam fer al nou hotel, vam esmorzar i demés no vam arribar a Disneyland París, a 10 minuts en cotxe de l’hotel fins gairebé les 12.
Pel primer dia, un dia fred, com ho han estat tots, i amb boira, vam trial el parc clàssic, només entrar vam al·lucinar amb la decoració nadalenca, tot ple de motius nadalencs (conjugats amb en Mickey Mouse), però com ja vam dir en la nostra primera visita, Disney ens ha sorprès per la seva elegància, i en la decoració nadalenca passa el mateix. És realment preciosa, i val la pena visitar el parc en aquesta època només per veure-la.
Per acabar d’entrar al nadal, tot just veient l’ornamentació, ens va sorprendre la cavalcada nadalenca, de la que vam gaudir just al final, a la “Town Square” on vam poder gaudir de tot el gir de les espectaculars carrosses dels personatges clàssics, i no tan clàssics de Disney (sense princeses això sí) i amb el mateix pare Noel tancant la rua. Els ulls de l’Aranet mirant aquests personatges i “al seu amic del pol nord” pagaven l’entrada al parc. Després de la cavalcada vam anar a una de les nostres atraccions preferides, la del Buzz Lightyear i és que el parc ja el teníem força apamat de la primera visita així que el primer dia vam repetir moltes atraccions, les muntanyes russes “del tren de la mina” i la de l’Indiana Jones o el ride de Pirates del Carib.
Però també vam pujar a alguna atracció que no coneixíem de l’anterior visita, el país dels contes de fades, un ride en barca molt tranquil on veus escenaris de les pel·lícules Disney i, on entres a la cova d’Agrabah on hi ha la làmpada d’Aladin. Potser per això, a mi va ser al que més li va agradar l’atracció.
Va ser tan tranquil·la que en Pauilolo va demanar més canya, i llavors va ser quan vam anar als Pirates mentre la Mireioneta i l’Aranet van pujar al carrusel aeri d’en Dumbo, que estava tancat al juny. Un altre carrusel, això sí, amb vistes privilegiades del castell.
Per guarir-nos del fred vam acabar sopar a les 6 de la tarda al Videopolis mentre vam gaudir de l’espectacle Chançons de Noel, on els personatges Disney acompanyaven a cantants interpretant nadales, algunes clàssiques, i d’altres no tant (com a mínim per nosaltres).
La fi del concert coincideix amb el tancament del parc, de manera que a la sortida vam veure la projecció de llums sobre el castell, amb música i focs artificials, un espectacle preciós que recorre els diferents “mons Disney”. Al haver sopat d’hora encara vam tenir temps de banyar-nos a la piscina de l’hotel, on en Pauilolo no va perdonar els tobogans aquàtics, l’Aranet va estar com peix a l’aigua i, els grans... bé, els grans vam trobar l’aigua... una mica freda.
Dimecres feia un dia fred però preciós, no hi havia ni un sol núvol al cel, de manera que al Sol s’hi estava la mar de bé, cosa que ens va ajudar a passar el dia al Disney Studio’s, el “segon parc” per dir-ho d’alguna manera, i el triat per passar el dia.
Només entrar vam anar corrents per agafar el Fast Pass (beneit invent) per la Hollywood Tower, per nosaltres, i a partir d’ara la Tow Tower.
Ja ens va donar hora per la tarda, així que vam continuar descobrint coses del parc que no coneixíem. Vam pujar a l’atracció de cars, una mena de tasses d’aquelles que giren, on el que més ens va agradar va ser l’ambientació i, poder tenir ben a prop la copa pistó. Tot i el Sol, el fred anava calant així que també vam anar a l’espectacle de la Mickey’s Christmas Big Band, un autèntic show “de Broadway” amb música, veu, claqué (ideal per la Mireioneta), Nadal, i Disney. Una altra mostra de com de cuidat estan els parcs de Disney, que proporcionen diversió “per a totes les edats”.
Vam fer un pícnic al parc i mentrestant vam agafar un altre fast pass per Rataouille, doncs aquesta si que la volíem repetir, però encara teníem temps així que vam anar al Studio Tram Tour: Behind The Magic, una atracció que a l’estiu la vam veure pleníssima i que en aquesta visita, tot al contrari, gairebé sempre estava buida. Puges en un tramvia, i en Jeremy Irons (i una actriu francesa) expliquen coses de com es fan les pel·lícules, a nivell d’escenaris, efectes especials, vestits... Però el millor (i molt millor) és un parell d’escenes d’efectes especials que presencies, en primer pla, en concret la primera, on aturats en una mina, tot el tramvia tremola, hi ha explosions amb foc, i un autèntic torrent d’aigua baixa per la pendent, apagant el foc i ofegant el tramvia, però al públic, tot i que el tramvia està obert, no li toca ni una gota d’aigua. És molt xuli!!!
I per fi, va arribar el gran moment del dia, i gairebé del viatge per a en Pauilolo, doncs a l’estiu es va quedar amb les ganes de pujar a la Tow Tower, l’ambientació és increïble, recrea el que va ser un hotel de luxe dels anys 50, on una família es va electrocutar en un dels seus ascensors i, des de llavors, els seus esperits vaguen per allà. Els ‘botons’ de l’hotel, a quin més xalat et porten fins l’ascensor i allà comences a pujar i baixar a les fosques (t’aixeques del seient) mentre veus projeccions dels esperits de la família. Una passada! La llàstima va ser, que malgrat el Fast Pass hi vam estar una estona, així que la Mireioneta, que es va quedar amb l’Aranet no va pujar per no perdre el tiquet per Rataouille on hi vam entrar dues vegades seguides, i és que és un dels nostres rides preferits. A més a més, vam gaudir fins i tot de les olors, no les recordem de l’estiu la veritat.
Al sortir ens vam quedar una estona a la plaça d’en Remy, doncs si ja és maca de normal, decorada de Nadal, amb parades de menjar incloses és preciosa. Tot vagarejant per ella ens va saludar un treballador del parc, en Raymon, un català al que la vida l’ha portat amb tota la seva família a començar de zero des del parc. N’està molt orgullós, ens dona algun tip pel parc i, sobretot, ens diu que siguem curosos amb la vaga general que comença a França l’endemà.
I després d’en Raymon, un altre retrobament, aquest cop amb L’Aly, una amiga de la Mireioneta que també passarà aquest dies al parc. Xerrem una estoneta mentre l’Aranet crida com els Monsters S.A., però no ens hi estem gaire, doncs la nena de l’Aly no està gaire fina i ells se’n van al concert cobert de la Mickey’s Big Band. Nosaltres tornem comprovant un cop més la cua pel “Nemo”, com sempre llarguíssima, de manera que ens el saltem i pugem a les catifes màgiques de l’Aladin, doncs aquí no hi ha ningú.
Vam tornar a Toon Studio on en Pauilolo i la Mireioneta (que “a la chita callando” entre les dues visites és la que ha pujat a més atraccions) pugen al RC Racer, aquell “half pipe” que tanta por li va fer a en Pauilolo al juny i que ara ja el té “dominadíssim”. Mentrestant jo li faig una sessió de fots a l’Aranet, trobant-nos fins i tot a en Remy.
Ja de tornada volíem anar a l’espectacle de llums d’aquest parc, però degut al gel el van cancel·lar, així que vam decidir sortir i anar a sopar per la Disney Village.
Dijous feia un dia horrible moltíssima boira i fred, així que, ens ho vam prendre amb calma, després d’anar a la piscina de l’hotel pel matí, que s’havia d’aprofitar, ben abrigats vam repetir parc, i de nou, només entrar vam fer cua per conèixer a en Goofy (Dingo que li diuen per aquí) mentre fèiem cua, me’n vaig anar a agafar fast pass per la “Tow Tower” i a reservar per sopar al Bistrot Gusteu (el d’en Remy i d’en Rataouille), però no hi havia hora fons el dia 8!!! És a dir, que aquí tenim el primer motiu per tornar a Disney (tot i que a dia d’avui em sembla car la veritat).
Llavors, en Pauilolo i la Mireioneta van pujar a la “Tow Tower”, que a la Mireioneta li va encantar, mentre que l’Aranet i jo vam repetir el Tramvia Studios, agafant la millor posició per l’explosió.
Com feia molt de fred vam entrar al Studio 1 a fer el pícnic allà mateix, amb música en directe i tot i, on ens vam tornar a trobar a en Raymon al que li vam dir que li havíem fet cas i havíem omplert el dipòsit de benzina tot i que de moment no havíem notat cap efecte.
Després de dinar, amb poc pendent al parc, un altre Rataouille i una visita a l’atracció de Lilo i Stich, un capítol interactiu, interesant per la quantitat de ‘frikies’ que té aquest monstruet del qual nosaltres no teníem cap coneixement (i també millor si els nens parlen anglès o francès), i finalment, a fer la cua pel “Nemo” on l’Aranet també es va animar a pujar i, on vam gaudir els quatre de la nostra primera muntanya russa en família! L’Aranet va estar tranquil no, el que li segueix!
I un cop baixats del Nemo, vam donar per tancat l’Studio Park i vam tornar al principal on va, saludar un moment a l’Ali i família, vam repetir el Buzz i vam agafar lloc per veure, per fi, la ‘Disney Parade’, a la part lateral del castell, amb visió llarga de les espectaculars carrosses que fins i tot van agradar als nens. Que sortís Toy Story, un drac traient foc i l’espectacularitat de la carrossa d’en Peter Pan, compaginant amb fet que nomes sortissin 3 princeses i la Mary Poppins també va ajudar. La rua la va tancar la carrossa de Frozen, amb l’estrena de la segona pel·lícula de la saga fa poquets dies, no podia ser d’una altra manera. Tot i així, esperàvem alguna cosa més espaterrant per la princesa Elsa.
Després ens vam rejuntar amb l’Ali & family, per fer un Buzz i per pujar al ‘terrorífic’ ride de Phantom Manor (la Mireioneta que no havia pujat a l’estiu amb el Pauilolo).
Al sortir vam passejar una mica per la Disney Village, un lloc que desconeixem la veritat, i al que hi hauríem d’anar ni que sigui per veure el llac. Estava tota decorada de Nadal, però clar... havent vist la Santa Claus Village, i el parc... doncs... a més estàvem cansats, teníem gana (buscàvem un restaurant i no trobàvem cap que ens fes el pes) i feia fred, 1.5 sota zero, de manera que vam tornar a sopar i a gastar-nos uns eurets a la sala de màquines de l’hotel.
I arribava l’últim dia de parc, un dia molt esperat doncs després de 6 dies de parc (contant els de juny), era el primer on estava oberta l’space mountain, la darrera muntanya russa que li faltava a en Pauilolo, i pot ser la més famosa del parc.
El dia era horrible, al fred i la boira es va afegir una pluja suau però constant i que al ser el dia de la Constitució, el parc estava molt més ple que els altres dies.
Si no hagués estat per l’Space Mountain, probablement no hi hauríem anat, però, un cop al parc, diríem que encara més engalanat de Nadal, se’ns van passar les queixes (això és mentida, vam tenir fred tot el dia, però queda bé posar-ho), vam anar a buscar els fast pass per l’Space Mountain i... estava tancat, no ens ho podíem creure! No podia ser! Només ens podia faltar allò. L’havien d’obrir però encara no sabien quan... a creuar els dits!
Per l’app vam veure que els pirates del Carib no tenien gairebé cua, així que vam enganyar a l’Aranet per pujar, i de nou, s’ho va passar teta. A la sortida vam fer cua (més de la prevista) per pujar a la Blancaneus, un ride que estava tancat al juny i que, dins del que és, ens va agradar força més que el de Pinotxo la veritat, de fet, aquest paga la pena. Després de fer-nos fotos intentant traient l’espasa d’Excalibur davant del castell Disney, vam tornar cap a Discoverland on, després d’un altre Buzz ens vam refugiar al Videopolis, doncs la pluja era més intensa. Allà vam dinar, un cop més, els pícnics ‘robats’ de l’hotel i així vam fer temps fins que va arribar la nostra hora per l’Space Mountain, una muntanya russa espectacular, famosa per començar sent disparat cap amunt, i, a partir d’allà una sèrie de loopings i viratges a tota velocitat entre llums i foscor i acompanyats d’imatges i de la música d’Star Wars, doncs des de que Disney va comprar a LucasFilms els drets de la saga, l’atracció ha estat denominada com ‘HypeSpace Mountain’. Com l’Aranet no va voler pujar, vam fer torns i en Pauilolo va poder pujar 2 cops seguits.
Un cop estrenada aquesta atracció, com continuava el mal temps, ens vam refugiar visionant de nou la filharmònica d’en Mickey (o bé hem de dir d’en Donald?) i encara per tancar la zona la Mireioneta i en Pauilolo van repetir l’Star Tours, on sembla que cada porta és una aventura diferent, i l’Space Mountain, mentre l’Aranet i un servidor vam repetir, un cop més el Buzz, on no em puc estar de dir 331600 punts 😊.
Vam tornar a berenar al videopolis, on vam berenar, vam veure les Nadales d’en Mickey un cop més, i vam acomiadar-nos de l’Ali & family abans de fer l’última volta pel parc, ja de nit, la il·luminació li dona encara més màgia. A fantasyland vam pujar a les (típiques) tasses de l’Alícia, que no ho havíem fet, al Dumbo, on en Pauilolo i jo ens vam estrenar, i vam flipar amb les vistes del castell, i en general del Parc, des d’allà, i de nit, i vam tancar la zona amb el Fast Pass que havíem agafat per Peter Pan, un dels rides més macos, amb més cua, i que és fa curt, però és que és tan bonic volar per sobre de Londres i del país de Mai Més... Ja tocava anar plegant, doncs no volíem fer tard, estàvem cansats i el dia era horrorós, però li vam concedir un últim caprici a en Pauilolo, volia acomiadar-se del parc amb una atracció potent. Vam decidir el tren de la mina per no haver de caminar fins l’Indiana Jones (l’altra possibilitat), i allà, va pujar amb la Mireioneta amb la mala sort que, no sabem en quin moment, ens vam creuar esperant-los a la sortida, on plovia amb relativa força.
A més a més, la Mireioneta no tenia bateria i va haver de buscar un lloc on carregar i trucar, estaven a la primera plaça del parc, on ens vam retrobar i, vam veure que era el moment ideal per tancar aquesta segona escapada al parc de Disney, això sí després de contemplar, fotografiar i quedar meravellats per la increïble decoració nadalenca del parc. Ja al cotxe, vam veure els focs de l’espectacle final del parc, li dèiem adéu mentre pensàvem... els veurem al juny?