Nòmades digitals. Tossa de Mar
Fecha de publicación: Jul 15, 2021 8:36:11 AM
S’ha de gaudir. Una frase tan senzilla com òbvia. Jo la porto marcada a foc, tot i que segurament no ho predico tan com hauria, però amb el fet de treballar des de casa vam decidir fer la nostra casa una mica més gran, que englobés tot el planeta i, si ja vam fer l’experiment de treballar un dia des de Caldetes, hem anat un pas més enllà i vam fer una setmana laboral treballant des de Tossa de Mar. Ha estat un autèntic luxe, ja puc dir que he descansat més del que descansaré de vacances i, és que feia molt de temps que no descansava així.
Vam sortir un diumenge sense presses, remuntant la c-32 sencera, pagant gairebé 5€ de 3 peatges i vam fer una estona de N-II travessant Lloret i fent el turó per arribar a Tossa. Tossa no és el primer poble de la Costa Brava, però sí que és el primer ben posat i, segurament pel fet de no ser ultra fàcilment accessible ja és diferent de Lloret.
Abans d’arribar al nostre hotel, el Don Juan, el qual tindrà entrada pròpia, vam dinar al restaurant la Masia al turó que dèiem, un restaurant de carretera d’aquells de vacances, 3 menús i una hamburguesa amb begudes i postes pagant 53€, tot força cutre, per evitar, però ja era tard i vam pensar que era la millor opció.
Poc després ens vam instal·lar a l’hotel amb la sort de cara doncs vam poder aparcar de franc al davant, després de fer una mica el ronso, la Mireioneta i un servidor vam anar a fer el volt, constatant dues coses:
Que els nens s’han fet prou grans i que es poden quedar a l’habitació tranquils
Que l’hotel està molt ben situat doncs queda a 2 minuts del platja gran
Vam passejar una estona pel passeig al·lucinant amb la vista de la vila alta de Tossa, l'únic poble medieval encara emmurallat per les clàssiques torres (icona del poble) i ens vam ficar al barri de pescadors, encara amb poc turisme, de fet ens van dir que molt menys del que tocaria, el COVID està passant molta factura a aquests pobles.
Vam voltar pel carrer major amb poqueta gent gaudint d’aquests típics barris mariners venuts al turisme fins arribar a la plaça d’Espanya, un lloc neuràlgic envoltat d’edificis bonics on fem un cafè i un aquarius al Seina, un lloc molt ben posat on ens arrissen 4,75€.
Passem per la modernista casa Sans on devaríem entre possibles relacions entre Tossa de Mar i Vilallonga i per la "marítima" capella del Socors, la típica i bufona església dels pobles de mar fins tornar a la platja i retornar cap a casa on encara som a temps de descobrir la piscina de l’hotel i fer el primer dels molts banys que ens van acompanyar.
Sopem d’hora i tornem a sortir, ara els quatre, per tornar a fer la sessió de fotos a la platja, ara amb la llum maca i la vila alta al darrera, Després ens vam endinsar en la mateixa, preciosa, plena de recons i cases, tot de pedra, diuen que encara idèntica a com era, un lloc màgic que ens captiva des del primer moment. Passem l’antiga església de sant Vicenç, mig en runes però convertida en un escenari espectacular, la plaça d’Ava Gardner, que va popularitzar la vila amb la pl·licula Pandora i va pujar fins el far. Difícil saber si preferim la vila, les vistes de la badia o el mar, tenim la sort de tenir-ho tot, i ho aprofitem.
Ja s’ha fet fosc quan baixem per una altra banda, perdent-nos pel poble, que de nit, ple de llocs per sopar o prendre quelcom queda convertit en un lloc encantador, com el Trastevere o molts altres. Portem poques hores a Tossa i ja ens encanta.
Sortim per la plaça d’Armes amb un somriure als llavis, el qual acompanyem amb un gelat abans d’anar a dormir , doncs no deixa de ser un lloc turístic i a la part baix gelats, gofres i samarretes n’hi ha a dojo.
Dilluns toca teletreballar bona part del dia, jo des de l’habitació, la Mireioneta des de la piscina, en una posició dominant on sembla la reina del lloc, hi ha temps per treballar, banyar-nos i jugar a ping-pong, és el que té no haver de comprar menjar, pensar que fer per dinar, cuinar... una passada. I els nens més feliços que ningú.
A la tarda-vespre (mira que són llargs els dies al Juny), tornem a fer una sortida de novios, visitem un altre tros de la vila baixa passant per la vila romana (tancada a les visites), l’ajuntament, la nova església de sant Vincenç... i acabem a la part interesant, de nou a la vila alta, ara de dia i entrant per la part que toca a la cala codolar, una cala famosa a tocar del poble. És xula però hi ha de millors.
Allà hi ha una porteta per la qual s’hi entra a la plaça Pintor Roig Soler de la vila alta, una altra recó tan bonic que les fotos mai li fan justícia, on hi ha el museu municipal, el qual ens va quedar pendent.
Vam pujar a fer la ruta per les muralles, “com si fos Dubrovnik” però de franc, més curt sí, però també amb unes vistes de la vila alta, la baixa i el mar fabuloses. Això en uns anys es pagarà. Acabem el dia tot passejant sens rumb tornant tranquil·lament a l'hotel per sopar i dormir. Dimarts vam agafar un taxi que per 17€ trajecte ens va portar a cala Llevadó. Podríem dir que entre els 15€ de pàrquing de la cala i no moure el cotxe vam quedar en paus (tot i que hem vist que encara es podia aparcar fàcilment de franc relativament a prop de l’hotel).
L’accés a la cala és fàcil, s’ha de baixar per una rampa per on poden passar vehicles fins a la sorra. Cala Llevadó és perfecta com a iniciació a la costa Brava, fàcil accés, un club de submarinisme, un restaurant per menjar i prendre quelcom, bona sorra, pins, palmeres i pedres, a més d'una aigua molt bonica, especialment transparent cap els cantons i on es poden veure alguns peixos. Va ser un bany molt bonic que va servir per “connectar-nos” amb la costa Brava... i perquè el Sol es connectés amb nosaltres, no hi vam estar gaire estona... i ja vam haver de tirar d’aftersun.
Ja dimecres, (la tarda de dimarts va ser piscina i treball) vam anar d’excursió, vam sortir de l’hotel i enlloc de dirigir-nos cap a la platja vam creuar el poble cap a dalt, passant cases, hotels, apartaments i càmpings fins sortir del poble i entrar al massís de les cadiretes, on vam fer pràctiques de tirapell i vam anar pujant a poc a poc pujant el coll del Sastre travessant les característiques pinedes de la Costa Brava.
No vam fer el cim, doncs la nostra ruta es desviava poc abans per començar a baixar cap a la costa, la baixada va ser una mica rotllo en el sentit que no aporta gaire res i que fins no travesses de nou la carretera a l’alçada de l’hotel Giverola no comences a veure res interessant.
Això sí, el destí, cala Pola, mereix aquest darrer tros de l’excursió, doncs és brutal, petita, no hi havia molta gent (tampoc estàvem sols i hi havia algun que altre garrulo), una aigua brutal, turquesa i transparent amb un fons marítim on vam poder fer snorkle nedant entre bancs de peixos. La cala és divideix en dos, “la gran” amb una duna de sorra al darrera i a la més petita hi havia un grupet de gent escalant, i encara una petita cova al costat de les cales. Un paisatge idíl·lic. Després de banyar-nos, prendre el Sol i jugar (sense comptar les fotos que vam fer), vam agafar el camí de ronda per continuar la nostra passejada, panoràmiques de cala Pola i de la costa, divisant les coves que hi ha en aquesta zona i pensant quants tresors deuen estar encara amagats allà, així com veient cales d’accessos gairebé impossible, vam arribar a cala Bona, una cala petitíssima, gairebé sense sorra on posar la tovallola i amb un xiringuito que conforma un lloc per emmarcar, allà ens vam banyar i vam prendre 2 aquarius i dos cokes per 14€. Arrissada però pensàvem que seria pitjor i el lloc s’ho val.
En aquell punt, la Mireioneta va confessar que tenia els peus destrossats, havíem decidit fer l’excursió amb les sabates de riu per no haver d’arrossegar més calçat... i a la Mireioneta li rossaven...
La resta del camí, continuant pel camí de ronda va ser igual d’espectacular, però la Mireioneta no el va gaudir gens, potser una mica sí quan vam veure Tossa, no es va poder estar d’aturar-se a fer fotos, però és que a sobre ens vam adonar que anàvem molt justos de temps per arribar a dinar a l’hotel. Vam travessar la platja petita com si de Pekin Express es tractés i, malgrat ens van renyar una mica, vam poder dinar, doncs després d’una excursió tan completa i bonica estàvem força afamats.
La tarda, com de costum, treball i piscina, però aquest cop vam fer una altra sortida vespertina a la vila alta per prendre alguna cosa al bar del far on havíem quedat amb els “amiguetes” de les calçotades D.O.
Dijous i divendres van ser dies molt tranquils, en especial el primer on vam fer hotel, hotel i més hotel, treballant i estant a la piscina, no va ser fins el vespre quan vam fer una sortida per la vila amb l’únic propòsit de passejar, veure el mar i prendre un gelat.
Divendres tocava recollir, amb pena deixàvem l’hotel no sense fer l’últim bany a la piscina ni aprofitar l’habitació per treballar, realment, malgrat estar treballant, van ser vacances, feia molts anys que no estàvem 5 dies sense pensar en cap àpat, ni fer el llit, ni anant a comprar, ni preocupats per la logística dels nens... vacances en tota regla i és que això dels nòmades digitals ens escau. Vam passejar pel poble, primer a veure un apartament al casc antic (no a la vila alta) al que la Mireioneta li va veure oportunitats... ja veurem. I després, a dinar al can Carlus, un dels restaurants recomanats a tocar de la muralla de la vila alta. 2 menús infantils i un de pescadors amb gambes, escamarlans, pop a la gallega i petxines d’entrants, més un cim i tomba de bacallà, el plat típic de Tossa de Mar i un bacallà a la tossenca, més begudes i postes, 95€. Paga la pena, però clar, n'hi ha tants...
Vam retornar a l’hotel passejant pel carrer dels Socors/Pou de la Vila un cop més, però sense cap sensació de tristesa per acabar aquests dies, pensant que si no a Tossa de Mar, de setmanes així, en farem més.