Cap de setmana familiar
Fecha de publicación: Mar 11, 2014 1:59:24 PM
Un cop més ha arribat el 'finde' familiar esponsoritzar per la família Pous-Garriga' i un cop més, abans de res, donar les gràcies de tot cor tant per la convidada, com per la logística, com per les infinites tasques fetes per tal que gaudíssim, aquest cop toooooota la família d'un cap de setmana especial. La primera sortida 'post'.
El destí triat va ser arrel d'una oferta trobada a la casa Judibar a Calonge, Caserón!!! Cinc habitacions enormes, piscina (que ha aant d'un pèl que no la fessim servir tot i estar a primers de març). Jardí amb barbacoa i tot molt molt ben posat. L'únic però, que la wifi fos de pagament.
I cap allà que ens hi vam arribar divendres, embotits en el mini clubman cooper S del Javi, allà un cop els 12 membres de l'expedició (incluint en Rayo) ens vam instal·lar, sopar, xerradeta de família, i a dormir.
Dissabte va tocar visitar les viles medievals de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní (el poble de Monells) i Forallat (el poble de Pera tallada). Monells és preciós, un casc històric petit però que sembla el decorat ideal per una película de l'edat mitjana. I d'on es destaca, apunt de l'àvia, l'harmonia de les finestres, totes diferents però generant un conjunt arquitectònicament genial.
Després de dinar a la fonda Pepa Maca un menú per 15€ amb molta varietat i que va tenir molta acceptació, tot i que a mi em va semblar que els plats eren més efectistes que efectius (segurament el saltejat amb verdures i gambes, els peus de porc cruixents amb sucre i el past´s de formatge amb figa no devia ser la millor tria possible), ens vam dirigir a Peratallada, i aquí si que al·lucines. És dels millors conjunts medievals que haguem vist, potser sí que el castell-palau no li fa justícia, però la resta. és per passejar-lo un, dos i els cops que es vulgui.
Amb el sol caient vam tornar a casa per fer unes crepes, descansar, sopar, fer mots encreuats i descansar fins diumenge on pel matí vam baixar a Sant Antoni de Calonge on vam passejar per la seva badia (llastima de l'explotació immobiliària perque la forma és espectacular), en Pauilolo va estar jugant a la platja i després, coma nòvios vam caminar una miqueta pel tram del camí de ronda (quines ganes de fer-l'ho sencer, pot ser un dels passejos 'més millors' que es puguin fer facilment) que uneix Sant Antoni amb platja d'Aro fins arribar a una cala qualsevol on sols (bé, amb l'Aranet, vam gaudir d'aquella sensació de vacances tan i tan agradable.
Vam tornar a la casa on la resta ja havíen començat la bbq que havia de ser el final de festa, carn a tutiplè i una tarta sacher del bubó eren un tancament ideal però clar, encara no havíem vist el poble que ens havia acollit, Calonge, així que, els que hi quedàvem ens hi vam apropar amb l'excusa que hi havia carrosses de carnestoltes...
... i la vam encertar, vam comprendre que la música a tot drap que portàvem sentint tot el dia tenia un motiu, i és que, tal i com li van explicar a l'àvia, per aquelles terres el carnestoltes és celebra molt però, com la festa grossa és fa a la Bisbal d'Empordà (no de l'Empordà) o a Palamós, aquí han decidit retrassar una setmana la festa i fer-la ben grossa, fins a 60 carrosses amb comparsa inclosa, molt ben parides ens van impedir visitar el casc històric de Calonge (haurem de tornar-hi) però ens van oferir una cosa més autèntica, ara sí per acabar un cap de setmana que per molts motius no podré oblidar i és que, malgrat se m'escapin les llàgrimes...
CADA DIA SALE EL SOL CHIPIRÓN
i res, que Núria, Eduard, moltes, moltes gràcies per tot