PhUSE 14

Fecha de publicación: Oct 22, 2014 9:55:33 AM

El PhUSE és el congrés de programadors estadístics més important d'Europa, més de 500 frikis parlant de SAS, R, CROs, transparency data... i com a bon friky més que bon programador, he tingut l'oportunitat d'anar-hi.

Tot i així, no parlaré del congrés, per això hi ha altres fòrums, parlaré del cap de setmana abans de començar, un cap de setmana deliciós gaudit amb la Mireioneta i en Pauilolo a Londres, la ciutat que acollit la conferència aquest any, una de les nostres ciutats preferides a la qual feia 5 anys que no hi anàvem. Massa temps...

Vam sortir amb el vol de EasyJet de les 19:40, un vol que conec molt bé de quan la Mireioneta vivia a Londres, i com ja suposava, va sortir amb retràs. Tot i així, l'avió (que per la Mireioneta i en Pauilolo va costar 180€, el meu era pagat) va recuperar part del temps perdut durant el vol. Tot i així, esperant maletes, agafant el Gatwick Express (31lliures anar i tornar, en Pau gratis i un sevidor pagat), arribar a Victòria, agafar un taxi (25 lliures) fins a la zona de Queens Park va fer que arribèssim a les 23:30 hora anglesa a la guesthouse, Molt cansats i amb en Pauilolo en braços ja que a ell si que la son el va vèncer ens vam ficar al llit al moment.

Dissabte va ser el dia fort, de la guesthouse poc a dir, casa Victoriana per fora, però la nostra habitació era petita, cutre i molt justa, a banda de desperfectes greus, alguna puça, la porta no tancava i la dutxa era poc més que una mànega d'aigua i el pitjor cara, 85€ la nit, un timo.

Mentre la Mireioneta entra a comprar les entrades (2 adults i un nen 56 lliures, NO las vam poder comprar per internet) ens quedem una estona més contemplant-ho tot ja que hem tingut sort i fa un temps molt bó. Entrem a veure la película en '4D' prèvia a la nòria, no és una passada però potser que per nens un pel més grans que en Pauilolo sigui millor.

Després passem a la nòria, hi ha molta cua però es passa ràpid i de cop estem sobrevolant Londres, el parlament amb el Big Ben, St Paul, el Shard, un edifici amb oficines i un hotel Shangri-La, que resulta ser l'edifici més alt de l'Europa Occidental, el riu, tot, Londres és brutal.

Al baixar tenim una sensació de pau interior, de tenir els deures fets i és que estar 5 anys sense veure Londres és casi una falta. Passejem sense romb, creuem el riu i arribem al Clarence, un pub cèntric i molt maco, on en Pauilolo es menja el primer fisch and chips de la seva vida, completem el dinar amb un aigua, dues cokes, un pastís de carn, un plat de peix, dues boles de gelat i un apple crumble. Com tot a Londres, caríssim. 62 lliures.

Sortim del pub i ens trobem al carrer aquell gran, que va desde Westminster fins Trafalgar Square, i entre monuments decidim apropar-nos més al Big Ben, passem per la guardia a cavall, Downing Street, el monument a les dones de la guerra mundial,... un cop davant del 'campanari' anglès ens fem les fotos de rigos entre la munió de gent que s'hi aplega.

Dedicim agafar un bus fins a Covent Garden, el 24, però com veiem que el tute que ens hem fotut de caminar entre edificis monumentals al llarg del dia li està passant factura a en Pauiololo decidim pujar fins a Camden, Trafalgar Square i Covent Garden estan a petar, ho veiem desde la primera fila del pis de dalt dels típics busos de dos pisos. Al arribar a Camdem veiem que el mercat estar tan o més petat que el centre de la ciutat, suposem que un dissabte d'octubre amb sol a Londres ha de produir aquest efecte, tothom al carrer! Com en Pauilolo s'ha adormit, i nosaltres Camdem ja ho conèixem, doncs anem fins al final de la línia, a Hamstead un dels barris pijos de la ciutat.

Allà, fem un 'starbucks' fins que en Pauilolo és desperta, no recordo el preu, però al canvi no surt tan car comparat amb la resta de coses.

Un cop tots activats, fem una ràpida passejada entre les cases, cassasses més aviat, de la zona, on és veu que fa un parell d'anys és va arribar a vendre una per 50000000 de lliures.

Tornem a agafar el 24 i reculem fins a Trafalgar Square, és fosc quan hi arribem, ha baixat el volum de gent però encara hi ha força, li donem la volta i ens en portem una petita desilusió al veure que la National Gallery està tancada i no podrem veure els girasols. En Pauilolo però, amb els lleons de la plaça i un gall blau que hi han posat no sabem perquè en té prou.

Nosaltres passejem pel SOHO fins a Covent Garden on esperàvem veure un pis de vidre que han posat al mercat, però no tenim sort ja que no el trobem. Tot i així, veure aquest mercat ja val la pena.

Acabem el dia sopant al Thai Pod, allà mateix a Covent Garden, unes gambes, un pad thai, uns nodel i un curry amb arrós i aigua per beure, tot molt bò i molt autèntic i no excessivament car (però no barat) 42 lliures.