Amb Brasil a l'esquena

Fecha de publicación: Apr 27, 2014 9:0:57 PM

Ara sí. Ja fa uns dies que el viatge a Brasil va acabar, ja hem tornat a la rutina i ja ho trobem a faltar, s'hi esta tan bé de vacances i especialment de viatge, ens va tan bé a tots, en Pau creix, molt amb cada viatge, esta fora de la seva zona de confort i s'ha d'espabilar, a la Mireioneta els ulls se l'hi il·luminen com només a ella li passa i a mi, doncs, no és que hagi oblidat, pero si que ha estat omplir els pulmons amb aire net, aprofitant la vida, que ara per ara és el que més m'interesa.

Pero deixant de banda les 'tonteries' personals, toca parlar de Brasil i el viatget per ell...

Brasil ens ha fascinat, hem vist una part ínfima del cinque país més gran del mon i, on, esperem tornar un dia (com a tants llocs) amb més temps, per aprendre encara més del que hem apres en aquests 10 dies...

En primer lloc, hem constatat el que ja sabíem, la barreja etnica és infinita, desde blancs molt blancs fins a negres molt negres, blancs amb rasgs indígenes, negres amb faccions de blancs,... qualsevol cosa imaginable en persones molt diferents pero que després et sorprenen quan parlen el mateix idioma, amb el mateix accent.

D'aquesta gent ja sospitavem la seva manera extrovertida de ser, pero no sabiem si tant, hi ha una base d'alegria 'africana' de base en la seva manera de parlar, inclús quan parlen amb algú que no coneixen, els hi agrada estar de bones, disfrutant amb la música amb la gent amb el que sigui. També hem al·lucinat amb el respecte i devoció cap als més petits, de fet ens hem sentit molt privilegiats viatjant amb un nen i un bebé, ens hem saltat gairebé totes les cues i tothom ha tingut encara un somriure extra més cap a nosaltres.

Tot i aixo, la societat ens ha semblat força dividida, no podem obviar que en un país de 200 milions d'habitants ha d'haver-hi, i hi ha de tot. Nosaltres hem vist rics (o llocs de rics) que segurament molts d'ells a Europa no ho serien tant, pero si que poden comprar a les botigues més exlcusives de Jardims, una classe mitjana que és mitjana-baixa pels nostres estandars i pobresa, força. De fet a llocs com la platja de Copacabana o a la praça de Sé de Sao Paulo hi ha molts indigents o habitants de faveles. Tot i així, no hem tingut cap ensurt més que un nano demanant-nos diners de manera un pel agressiva un moment (va marxar rapid) i res més que les nostres pors veient-nos al mig de Praça de Sé.

El que esta clar és que Brasil va cap a dalt, projectes, inversions, feina i materies en té infinites, el que cal és veure cap on anira aquesta distribució de riqueses i esperem que la societat no es fragmenti del tot.

A banda d'aquesta tirada a la piscina paralant d'un país en el que hi hem estat poc més d'una setmana (per sort internet és lliure i qualsevol pot dir el que pensa) hi ha altres coses més trivials que ens han fet gracia.

Ja sabíem de l'afició per la Formula 1 dels brasilers, pero d'aquí a que qualsevol sigui aspirant a portar un bolid n'hi ha un tros, alla no hi ha STOPs (PARE que hi posen ells), i els intermitents serveixen per avisar que FAS una maniobra, vull dir el que mana és, com als avançaments de la F1, el morro del cotxe, si fiques el morro l'altre et deixa passar. Tot i així no hem vist cap accident, tot i que és habitual que els taxis portin televisió i varies pantalletes.

El cafe és una altre dels mites brasilers, i certament el fan de bó, pero en molts llocs és queda en correcte i sorpren que ens molts llocs el cafe pot ser filtrat o expresso (no cal dir que el filtrat no l'hem ni tastat). No és Italia pero el que si és cert és la confança que tenen en els seus propis cafes, fet que es veu en la poca presencia de les típiques cadenes de cafe universals (Starbucks per exemple)

D'igual manera passa amb les caipirinhes i la carn, generalment entre bons i molt bons, pero sense ser cum laude (a no sé que ho paguis o ho trobis, per exemple, la caipirinha al resturant O'Pescador d'Isla Grande). La carn dir que al súper és força barata (llastima que no es pugui treure del país).

Tema preus, doncs el típic, barats els seus productes, pero caríssimes les importacions i el turisme, els hotels molt cars i 20€ per pujar al Crist Redentor creiem que és massa diners.

Ens ha agradat moltíssim la manera d'integrar aquestes mega-ciutats amb la natura, i el facil que és sortir-se d'elles, llocs com la Laguna Azul, o el Parc d'Ibirapuera, o simplement, els arbres tropicals al carrer que et refresquen de la calor són clars exemples

La colonia argentina és infinita. Normal al ser el país veí i al haver-hi a Brasil moltes oportunitats de feina, pero és que a llocs com a Ilha Grande, l'espanyol en la seva varietat argentina era l'idioma que més sentíem.

Poc direm del futbol, pero sí que el número de porteríes per habitant és molt alt i la platja ja és exagerat (encara més sorprenent els focus que donen llum a la platja quan es fa fosc).

I moltes coses més que han fet d'una bogeria com és creuar l'atlantic amb un nen de 3 anys i un bebé, un viatge amb totes les de la llei, que ens ha fet més persones i més família.

Fins el següent!