Carnaval de Venècia. Dades.

• Il Timon: un dels Bacaro del carrer de sota del nostre hotel ens va desvirgar del Cicheti, i vam triomfar, per 14.5€ ens vam menjar 8 tapes, on van destacar les de bacallà, les de gambes i la de calamar, una coke i un prosseco. Lloc molt recomeable.Veniceat: vam dinar, i molt bé, al restaurant de la facultat de ca’Foscari a Dorsoduro, molt a prop del gran Canal, un plat de calamars en tempura (que ens va costar d’acabar) i un plat de pollastre al curry sobre llit de radicchio, una amanida lila que acompanya molts plats a Venècia. Amb una aigua i un cafè, vam pagar 28.50€. Lloc molt recomanable per qualitat, ubicació, quantitat i preu, on l’unica cosa és si l’aigua de l’aixeta, és per tothom, o només per venecians.

• Ormesini: restaurant al nostre carrer, ben posat, on vam sopar un menú de carn (carpaccio de vedella amb pecorino, pasta farcida de formatge i bistec de vedella) i un de peix (cichhetti de salmó, crema de bacallà i sardines encebades, pasta amb cloïsses i llobarro), una copa de vi, aigua i un cafè. Tot molt bo, el menú costa 22€ però amb la beguda i els suplements varis vam acabar pagant 64.5€.

• Bar Sport Burano: com el seu nom indica, a Burano. En una placeta al costat de la plaça major, un lloc sense pretensions però on vam menjar espaguetis, uns a le vongole i els altres amb espàrecs i gambes molt millors del que pensàvem, pel tema de que no fos un lloc turístic, també vam menjar un magnífic (sota el meu parer, el de la Mireioneta és un altre) tiramisú i vam tastar els frattelli, bunyols típics de Venècia, amb aigua i una coke vam pagar 45€, no va ser barat, però tornant al tema de com de turística és l’illa... doncs ni tan mal.

• Gam Gam Kosher: restaurant jueu (això no era difícil de pillar oi¿?) a l’entrada del gueto, de fet, el vam veure el primer dia, i amb la pinta d’autèntic que tenia, no podíem marxar sense tastar-lo. Plats molt generosos, de fet més generosos que bons, unes escarxofes, que eren bones però no les millors que hem menjat (com s’auto anomenaven), latkes (recepta jueva d’una tortites de patata) , un salmó a la llimona el millot plat, i un snitzel (una altra recepta jueva que no era més que pollastre arrebossat) i vam pagar 50€. Una bona experiència, però tampoc la panacea.

  • Basegó: un bacaro a san Polo ben posadet on ben tranquils vam menjar 4 cichetti (dos de carbassa amb formatge blau) un de formatge amb melmelada i un d’embotit, més dues copes de vi per 13€, Recomanable.

• Adagio: un altre bacaro a san Polo ben posadet on ja no tan tranquils vam menjar 6 cichetti, més una coke i un bellini (prosseco amb suc de préssec – massa dolç --) per 16.5€, També recomanable.

• Torrefazioni: un cafè molt bonic a Cannaregio al que la Mireioneta ja li haviat posat l’ull des de la primera nit, va ser un dels llocs on vam dir adéu amb tranquil·litat a la ciutat. Tot prenent dos caffé-latte i dos fratelli, a 2€ cada cosa. Ens vam emocionar i vam acabar comprant una pasta de cacau de 7€ (i vam comprar dues bosses).

Oci

• Fornace ai Dogi: l’explicació de vidrier a l’illa de Murano, ens va costar 1€ per persona.naval

• Totes les activitats del carnaval, és a dir, el taller de màscares de ca Macana, les activitats de la plaça san Marco, l'obra de teatre de La Duona dil Focco i la visita al Palau de Bru Zanneti..., així com la terrassa del centre comercial T-Fondaco (aquesta sota reserva) són gratuïtes.