Vacances en família

En Llorenç ens recomena que ens apuntem a la primera de les dues activitats preparades per l'alberg (la segona pot ser massa exigent per fer-la amb un nen de 18 mesos), i així ho fem. En total sortim 7 cotxes cap a la cova de Matasolana, creuem pel pantà de Terradets i ens enfilem pels muncipis de la Conca de Dalt fins arribar a una pista (no fàcil) per la que conduïm fins al 'parking'. Allà, uns 20 minuts de pujada pronunciada (un servidor amb l'Aranet a sobre) fins arribar a l'entrada de la cova una endidura espectacular a la roca que dóna pas a una cavitat espectacular. Mentre els nens, amb en Pau entre ells, busquen els nius de drac per la cova, el meu frikisme em porta a pensar en aquella cavitat, amb estalactites i estalagmites arreu, com a lloc de culte espectacular. Dir que caminar per la cova, especialment a l'entrada, NO és fàcil ja que hi ha poca llum i rellisca en diferents punts. Al sortir del forat, satisfet de que en Pauilolo s'hagi 'emancipat' per juntar-se amb la resta de nens, tots més grans que ell, en Roger ens explica coses sobre la serra del Montsec: el sec no ve per la falta d'aigua, de fet per sota està plè de cavitats aqüoses, si no perqué és una serra tallada en tres parts pels congost de Terradets i del Montrebei. El que passa és que degut a la geologia calcària de la zona, aigua que cau aigua que es filtra, donant pas a llocs com la cova que acabem de visitar. On per cert, cada dos anys es fa un concert de música clàssica, que ha de ser espectacular. M'apunto mig punt pel meu frikisme.

Després d'una baixada més fàcil que la pujada, en Roger ens porta al poble del municipi on ens trobem, Llimiana, un altre poble 'amb encant', medieval, amb esglèsia romànica i cases que s'han mantigut inalterades al llarg del temps, com ha de ser. Però el motiu principal de la visita és que el poble està totalment enturonat, és una atalaia perfecte, de manera que a banda d'un vent inaguantable, hi ha unes vistes espaterrants de tot el pallars a partir de dos miradors, un a cada punta del poble. Aquí en Roger ens explica una mica de la història i costums de la zona. El Pallars fins l'any 1000 era un de sol, però un comte el va dividir entre els seus dos hereders, deixant el Jussà com a zona rica degut a conreu i al Sobirà com la part pobre al ser terreny muntanyós, avui en dia amb el barranquisme, l'esquí i Sort, això ha canviat una mica. També ens parla sobre el difícil accés al Pallars al estar completament envoltat de muralles, fet que donà que quedés dins de la marca hispànica, ja que era fàcil de defensar però que ha provocat que la seva gent sigui tancada, de tradicions fermes i esquerpa amb els foranis fins que els fan seus. Acabem la visita prenent algo al bar del poble, molt bé de preu, mentre els nens juguen a la plaça del poble.

Diumenge vam fer ruta per alguns dels pobles del municipi de Conca de Dalt. Vam començar per Rivert, un poble preciós, o

n només hi ha vuit cases habitades, algunes altres de segona residència i unes poques més en estat semi-ruinós, tot en conjunt té un punt molt encisador. Passejem pels seus carrers, i un servidor també per les seves aigües al haver d'anar a buscar una ampolla d'aigua que l'Aranet va tirar a la bassa del poble, (sense saber que en teníem quatre més plenes al cotxe), fins arribar al salt d'aigua situat a la part del darrera de la vila, no és especialment gran però té el seu punt romàntic, a banda de que hi pots arribar molt aprop i en un dia d'estiu fins i tot passar darrera. Deixem el poble amb la convicció de que s'ha convertit en un dels nostres pobles preferits, potser pel fet de ser preciós de manera natural, és a dir que no està reconstruït per ser maco ni turístic.

El volem mantenir així, amagat

Treballo online, m'han baixat els ingressos, però aquí no gastes res, i tens una qualitat de vida brutal

Un dels pocs habitants del poble, fill de Lleida que va dir PROU de viure a Barcelona

Després ens vam arribar fins Aramunt per tal de fer un picnic a la font de la O, totalment prescindible, tant el poble, tot i que potser la visita a la part vella, abandonada fa cent anys pot ser interesant, com la zona de picnic, que no té res d'especial, això si, està preparada per fer fer barbacoes.

Com el picnic no va sermés aviat frugal, vam menjar alguna cosa més i vam fer el cafè al 'xiri', un xiringuito de platja a la ribera de la noguera pallaresa, on hi ha una platja fluvial inmensa. S'hi està molt bé. Un racò d'aquells per passar una bona estona, per fer vacances dins de la sortida, i així ho vam fer. Això si, un pèl car ja que vam acabar pagant 28€ per un pit de pollastre, unes croquetes, dos gelats, dos cafès, dos sucs, una coke i un aquarius.

Després d'estar jugant una estona amb l'Aranet i un gos pataner al costat de l'aigua, el cel es comença a ennegrir i es gira un vent atronador, de manera que tothom abandona el 'xiringo', nosaltres formem part d'aquest tothom. Al poc d'estar al cotxe comença a ploure...

Per tal de fer una mica de temps i decidir com continuar el dia voltem pel petit poble Claverol, també molt maco i situat amb vistes sobre el riu i pel Pont del Claverol, que en l'actualitat, tot i ser el cap del municipi, no és més que una barriada

sense res d'especial enganxada a la Pobla de Segur. Com el temps no té gaire intencions de millorar i estem cansats de voltar, tornem cap a casa on en Pauilolo rep la seva primera classe de futbol a càrrec d'en Bernat.

L'últim dia ens el prenem amb calma, mentre recollim els nens juguen amb la Irene, la germana de l'Ivan. Un cop llestos i carregats visitem Tremp. La capital de la comarca, que ja que hi som... no esperem gaire i rés trobem, realment ens sembla força lletjot. La basílica de Santa Maria de Valldeflors, que domina el poble està prou bé, especialment el conkunt que forma amb la plaça del Pare Manyanet, però res gaire especial.

Acabem el passeig fent un aperitiu i jugant al parc abans de tornar a l'alberg on encara hi tenim el dinar inclós. Un cop dinats, avaluem la situació i decidim anar tornant cap a casa i parar si trobem transit. Com no és el cas, a mitja tarda arribem al Clot tancant el cap de setmana de vacances en família i esperant repetir l'any vinent.